Els Visigots a Hispània: Regne, Assentament i Unificació

Pobles germànics i la seva penetració al món romà

Començament de les grans immigracions germàniques al segle III, que van desbordar les fronteres de l'Imperi en els segles IV i V.

A Hispània, la primera irrupció de pobles germànics (vàndals, sueus i alans) es produeix l'any 409, culminant amb l'aparició dels visigots l'any 414.

Els visigots al sud de les Gàl·lies i nord d'Hispània

Foedus del 418 pel qual els visigots s'assenten al sud de les Gàl·lies mitjançant el sistema de l'hospitalitat militar.

Els visigots formen un regne autònom dins de les fronteres romanes, convertint-se en aliats dels emperadors romans (Regne visigot de Tolosa).

Desintegració de l'Imperi Romà i Regne Visigot a Hispània

• 476: Desaparició de l'Imperi Romà d'Occident i proclamació del regne visigot independent per Euric.
• 507: Els visigots són derrotats pels francs a Vouillé, desplaçant-se en massa a la Península Ibèrica.
• 568-586: Regnat de Leovigild, creador del Regne visigot de Toledo.
• 589: III Concili de Toledo, conversió dels visigots al catolicisme.
• 711: Destrucció del regne visigot pels musulmans.

Assentament de la població goda a la Península

La població lliure visigoda es va assentar de forma compacta en zones geogràfiques definides i fonamentalment rurals:

• 462: Primer assentament important de guerrers visigots a Tierra de Campos.
• 497: Gran immigració sota Alaric II a la vall del Duero, la vall de l'Ebre i Catalunya.

L'aristocràcia visigoda es va assentar per tota la península, preferentment en centres urbans.

Unificació social, cultural i religiosa

• Desaparició de la prohibició dels matrimonis mixtes entre visigots i hispanoromans per Leovigild.
• Conversió dels visigots al catolicisme en el III Concili de Toledo (589).
• Adopció de la llengua llatina pels visigots, mostra de la influència cultural llatina sobre la germànica.

Estructura social hispano-goda:

• Noblesa: Fusió de nobles visigots i hispanoromans (burocràtica o territorial).
• Homes lliures: Incloent-hi els econòmicament dependents (encomanats, colons, lliberts).
• Esclaus.