Visions i Cants de Joan Maragall: Anàlisi i Estructura

Visions i Cants de Joan Maragall: Anàlisi de l'Obra

Teoria de la paraula viva

La teoria de la paraula viva s'entén com un llenguatge poètic personal i d'ús quotidià. Moltes vegades surt dels límits formals. Busca una poesia que tingui força i, per fer-ho, ho fa amb la sinceritat: veu el llenguatge com quelcom gairebé sagrat, on el poeta ha d’utilitzar la paraula perfecta. Es caracteritza per l'ús d’un llenguatge específic i pur. L’aspiració del poeta és plasmar la realitat de la manera més objectiva possible.

Visions

Són cinc poemes que tracten de cinc personatges molt íntimament lligats al món llegendari català (personatges historicollegendaris):

• El Mal Caçador
• Joan Garí
• El comte Arnau
• El rei Jaume I
• Joan de Serrallonga

Pel que fa al tractament dels temes llegendaris, el sentit de «Visions» inclou: heroisme, individualisme, identitat, passió terrenal i espiritualitat (especialment, fruit de l’anàlisi de «El mal caçador», «El comte Arnau» i «La fi d’en Serrallonga»); vitalisme primitiu, espontani i sensual; individualisme exacerbat; cristianisme i relació amb la poesia popular (temes i procediments poètics). Amb aquests poemes vol elaborar i legitimar una teoria de la identitat catalana a partir del caràcter que, en cada cas, representa en cadascun d'aquests mites, com ara el vitalisme i la voluntat.

Intermezzo

L'Intermezzo és una miscel·lània, un calaix de sastre amb poemes més breus, basats en la paraula viva, les formes populars, el folklore, on el poeta veu la natura i escriu. Destaca la poesia popular (per exemple, «Cançó de sant Ramon…», «Sol, solet»). Els temes dominants són:

• Vitalisme: per exemple, «En la mort d’un jove», «Dimecres de cendra».
• Contemplació de la natura: per exemple, «A muntanya», «Després de la tempestat».
• Tradició folklòrica: per exemple, «L’aufàbrega».
• Amor: per exemple, «La dona hermosa», «L’esposa parla».
• Religió: per exemple, «Lo diví en el Dijous Sant», «La nit...».

Cants

Els Cants consten de 8 poemes i és la secció més homogènia. A partir de la cançó entesa com a forma d'expressió del poble, Maragall vol crear uns referents patriòtics identificables com a tradicionals (és el cas de «La sardana» o «El cant de la senyera»), per tal de construir una imatge de Catalunya com a desvetlladora de la consciència regeneracionista d'Espanya, especialment a «Els tres cants de guerra». El regeneracionisme es divideix en:

• Regeneracionisme ideològic: «Cant dels joves», «Cant de maig», «Cant de novembre».
• Regeneracionisme patriòtic: «La sardana», «El cant de la senyera».
• Regeneracionisme polític: «Els tres cants de la guerra».