Vocabulario 1 evalucaion

europa

parlament europeu: s l’òrgan legislatiu.representa la ciutadania d la unio europea.està formada per 785 parlamentaris,elegits per sufragi universal cada cinc anys.

les seves funcions son aprovar les yeis i l pressupost comunitari.a mes controla l consey i la comissio,i ratifica els acords internacionals importants.

comissio europea representa els interessos d la ue.s l’òrgan executiu: administra les politiques comunes d la ue,n’executa l pressupost i garanteix l compliment dels acords i dels tractats.composta d’1 president,1 vicepresident i 27 comissaris,q s’encarreguen d’1 àrea d la politica comunitària durant cinc anys.

fons europeus: d desenvolupament regional (feder),socials (fsc).destinats  a reduir els desequilibris regionals d la ue amb ajudes en forma d’inversions en infraestructures i equipament d les zones mes endarrerides,(estructurals) ;en pal·liar deficiències en medi ambient i transports (d coesio);en promoure la coesio econòmica i social (d coesio);  en fomentar les oportunitats d feina,formacio i mobilitat geogràfica i professional dels trebayadors,i tambe a facilitar la seva adaptacio a les transformacions industrials i als canvis dels sistemes d produccio o en formacio.

tractat d roma:document constituent d la cee,s signa l’any 1957 per part d la republica federal alemanya,frança,itàlia i els 3 països del benelux (bèlgica,països baixos i luxemburg).aquests sis països varen emprendre l cami cap a la unitat,mitjançant acords econòmics i socials q varen impulsar la cooperacio i la solidaritat entre els seus pobles.amb l tractat s crea 1a unio duanera q permet l yiure comerç d mercaderies mitjançant l'eliminacio d'aranzels i la supressio d'al3 barreres per a reconstruir i recuperar l paper internacional q europa avia perdut despres d les dues guerres mundials.

unio europea: organitzacio supranacional q s concreta en febrer d 1992 amb l tractat d maastrixt va superar l contingut principalment econòmic  q avia tengut la cee.

s tracta d’1a entitat juridica independent dels estats q la componen,q te competències exclusives d caire econòmic,l compliment d les quals s obligat per als estats membres,al3 d compartides (politica exterior i defensa).l tractat establi els 3 grans pilars d les actuacions comunes d la ue:

            tractats comunitaris: recuyen les politiques d la ue;els estats an cedit sobirania i adopten decisions comunes.

            la politica exterior i la seguretat comuna.

            justicia i afers d’interior: terrorisme,immigracio clandestina,tràfic d drogues...

les seves institucions son: l parlament europeu,la comissio europea,l consey d la unio europea,l tribunal d justicia,l banc central europeu,l tribunal d comptes i l defensor del poble.

termes geogràfics generals

centralisme politic-administratiu: l’estat s l’organitzacio politica-administrativa d’1 territori.s centralitzat si l’administracio general o la gestio d’aquest territori s fa a traves d’organismes i institucions minoritàries,s a dir,s governa des d’1 centre q pren les decisions q afecten totes les entitats territorials q l’integren,sense cap autonomia (1 unic govern central).per ex.,la monarquia absoluta d l’espanya dels borbons,l règim franquista,qualsevol dictadura.

comunitat autònoma: regio q,dins d l’estat,s constitueix amb 1 govern i unes competències per administrar els seus interessos propis.

formada per 1a o vàries provincies limitrofes amb caracteristiques istòriques,culturals i econòmiques comuns.te 1 estatut q determina l seu grau d’autonomia,segons les seves competències delegades pel govern central (ordenacio del territori,educacio,sanitat,obres publiques,etc.).l’estat espanyol està constituït per 17 comunitats autònomes amb competències transferides i 2 ciutats autònomes.per ex.la comunitat d les iyes balears,andalusia....

coordenades geogràfiques: sistema d referències espacials q ens permet la localitzacio d'1 punt d la terra en 1 mapa.son la latitud (distància entre l punt i l’equador)  i longitud (distància entre l punt i l meridià zero).s mesura en graus.

desequilibris territorials: consisteixen en grans diferències amb respecte a condicions naturals i la desigual distribucio dels recursos en l territori.a mes a mes,s’accentuen per l’actuacio umana.

resulten d’1a combinacio d factors eretats i actuals,i son principalment d quatre tipus:

per ex.les diferències econòmiques entre l nord i l sud a espanya;la diferent densitat d poblacio entre les zones del interior i les costaneres,etc.

determinisme geogràfic: teoria segons la qual,entre fenòmens naturals i fets umans,regeix 1a relacio necessària d causa i efecte,s a dir,q l’activitat d l’ome està ”determinada” pel medi fisic.per ex.la transumància

equador: cercle màxim del globus terraqüi perpendicular a l’eix d la terra i equidistant entre els 2 pols,dividint la terra en 2 emisferis: nord i sud.constitueix l paral·lel d latitud zero.

escala cartogràfica: s la relacio entre 1a longitud mesurada sobre l mapa i la corresponent longitud a la realitat,s a dir,indica l grau d reduccio practicada en l mapa.les mes abituals son la gràfica i la numèrica.els mapes confeccionats per l’institut geogràfic nacional,estan a escala 1/50.000 (1 cm del mapa equival a 50.000 cm en la realitat o 0’5 km).

estat d les autonomies: organitzacio politica- administrativa institucional d l’estat espanyol nascuda a partir del titol viii d la constitucio d 1978.l’organitzacio institucional autonòmica està regulada pels estatuts d’autonomia ( conjunt d normes legals q regulen l’autogovern d’acord a la constitucio i fixen l’organitzacio politica i les competències q corresponen al govern autonòmic). s basa en la igualtat territorial (els estatuts no poden concedir privilegis o discriminacions en qüestions fiscals,salarials,seguretat social,etc.) i en la solidaritat (no i pot aver desequilibris entre comunitats).l’estat central a d vetyar per 1 equilibri adequat ,desenvolupant politiques regionals q aproximin l nivey del benestar.

les 17 comunitats i les 2 ciutats (ceuta i meliya) autònomes,estan dotades d’àmplia capacitat d’autogovern i això significa q espanya s 1 estat descentralitzat ja q moltes competències son assumides per les comunitats autònomes però l govern central s reserva competències exclusives (defensa,interior,afers estrangers...)

fons d compensacio interterritorial (fci): son els diners procedents dels pressupostos generals d l’estat q s destinen  a despeses d’inversio publica en aqueyes comunitats amb renda per càpita inferior a la mitjana nacional.

geografia fisica: s la part d la geografia q s’ocupa d representar,descriure,analitzar,explicar i interpretar tots els fenòmens fisics i naturals q constitueixen l medi ambient natural: reyeu,clima,aigua,sòls,etc.

geografia umana: s la part d la geografia  q s’encarrega d localitzar,representar,descriure,analitzar,explicar i interpretar els fenòmens umans provocats per l’accio d l’esser umà,com per exemple: la poblacio,les activitats econòmiques,l’espai urbà,etc.

sol estar dividida en 3: la social,la econòmica i la d assentaments.

isolinia: nom genèric donat a cadascuna d les linies q uneixen en 1 mapa punts on l valor d’1 element determinat s l mateix.

per exemple: isotermes (temperatura),isòbares (pressio atmosfèrica),isoietes (precipitacions)

latitud: s la distància angular,mesurada en graus,des d qualsevol punt d la terra fins a l’equador.pot ser nord o sud,des dels 0º del l’equador fins als 90º del pol nord,o des dels 0º d l’equador fins als 90º del pol sud.la insolacio terrestre depèn d la latitud.

longitud: s la distància angular,mesurada en graus,des d qualsevol punt d la terra fins al meridià 0º o d greenwix.pot ser est o oest,d 180º màxim.

mapa topogràfic: s 1a representacio d la superficie terrestre mitjançant corbes d nivey q te com a finalitat mostrar les variacions del reyeu d la terra.a mes d les corbes d nivey,solen incloure al3 variables geogràfiques com la vegetacio,els sòls,la xarxa idrogràfica,les localitats ...,totes eyes amb l seu corresponent color i simbol.

portolà: carta nàutica d’1 port d’època medieval en la q s representaven amb gran precisio l perfil d les costes i els rius navegables i en els q s consignaven utils indicacions pels navegants com distància entre yocs,mesures en dies d navegacio,direccions,...per ex.destaca en la realitzacio d portolans l’escola cartogràfica mayorquina i mes concretament la familia d jueus mayorquins dels cresques,1 altre exemple els portolans d guiyem soler (1380 i 1385).

provincia: divisio territorial i entitat local amb personalitat juridica pròpia,formada per 1a agrupacio d municipis.te l seu origen en la constitucio d 1812 però no s va implantar fins a 1833 pel ministre d foment  javier d burgos.

està governada per 1a diputacio provincial.als arxipèlags,les iyes tenen la seva administracio en forma d cabildo (iyes canàries) i consey (iyes balears).la diputacio està formada pel president i els diputats provincials,designats entre els regidors dels ajuntaments.a cada provincia i a 1 representant del govern central q s l governador civil.ex: balears,madrid..

reyeu

depressio: sector d la superficie d la terra q s enfonsada respecte als reyeus circumdants,situat generalment a l’interior dels continents.l’enfonsament a estat produït per moviments descendent o epirogènics ( moviment  d’elevacio o enfonsament d grans extensions d l’escorça  terrestre q no altera la disposicio dels  estrats rocayosos) o per moviments d descompressio posteriors als moviments orogènics ( proces q transforma l’escorça terrestre amb forces i pressions,donant origen a la aparicio d les muntanyes).sovint presenta la forma d vay o conca d’1 corrent fluvial i d la seva xarxa d’afluents.per ex.la depressio d l’ebre,la depressio prelitoral catalana,la depressio central mayorquina.

iberia argilosa: àrea constituïda per materials sedimentaris poc resistents (argiles,margues i guixos),dipositats a finals d l’era terciària i en la quaternària.comprèn 1a gran part d les depressions d les submesetes nord i sud,les depressions d l’ebre i del guadalquivir i les planures costaneres mediterrànies.

l reyeu argilos s bàsicament oritzontal al ser terrenys no afectats per plegaments posteriors.la seva erosio s ràpida.els rius obren vays q separen estructures oritzontals q son fàcilment desgastades i donen yoc a reyeus ondulats.

al s peninsular,zona en la q s’alternen periodes secs i calorosos i al3 d pluges torrencials,curtes i intenses,al no existir la proteccio vegetal,l’aigua desgasta els vessants i s formen escorrancs estrets i profunds separats per aristes.l seu desenvolupament sobre 1a zona origina 1 paisatge anomenat “badlands”.

a part del exemples ja mencionats tambe destaquem l pla d mayorca.

iberia calcària: àrea formada per sediments d l’era secundària plegats durant la terciària.els terrenys formen 1a z invertida q s’esten pels prepirineus,muntanyes basques,l sector oriental d la serralada cantàbrica,la serralada ibèrica,part d la serralada costanera catalana i la serralades bètiques,les serres d mayorca.

la roca predominant s la calcària,1a roca dura q s fragmenta formant escletxes o diàclasis,però q s dissolt fàcilment amb l’aigua d la pluja.tot això dona yoc 1 reyeu càrstic.entre les formes caracteristiques i son.

iberia silicica: està integrada per roques antigues d les eres precàmbrica i primària.s troba majoritàriament al oest peninsular: galicia,provincia d yeo i extremadura,te ramificacions cap a la part occidental d la serralada cantàbrica,sistema central,munts d toledo i serra morena.tambe en zones on i a restes d massissos antics: zona axial dels pirineus,alguns sectors d la serralada ibèrica,d la serralada costanera catalana i l sistema penibètic.la roca q predomina s l granit.

formes tipiques i son:

meseta: unitat central i principal del reyeu d la peninsula entre 600 i 800 m.d’altitud,.s tracta d’1a planura o altiplà,envoltada per muntanyes i dividida en dues pel sistema central: submeseta nord i submeseta sud;s aquesta darrera accidentada per les muntanyes d toledo q la separa en 2 altiplans,l del tajo i l del guadiana.s troba inclinada cap l’atlàntic.l tret climàtic q la caracteritza s la seva continentalitzat conseqüència d l’altitud,aïyament dels vent umits i suavitzadors d l’oceà.

s l resto d’1 antic massis sorgit a l’orogènesi erciniana d l’era primària,q va ser arrasat per l’erosio i a l’era terciària va ser deformada i destruïda en gran part per l’orogènesi alpina,q va fer sorgir les serralades interiors (sistema central i munts d toledo),les conques sedimentàries interiors (les submesetes nord i sud) i els voltants muntanyosos (massis galaic,serralada cantàbrica,sistema ibèric i serra morena).ocupa l 45% d la superficie peninsular.

modelat càrstic: modelat produït per l'accio dissolvent d l'aigua sobre la pedra calcària pròpia d les zones calcàries.s creen formes peculiars com: lapiaz,canyons,poljes,dolines,coves,cimes...(mireu la iberia calcària per les definicions).

ex.coves del drac,dels ams i les d’artà  (mayorca).monasterio  d piedra a saragossa la ciudad encantada a cuenca.

modelat glacial: formacions derivades del desplaçament d masses d gel.

s va produir en l'època d les glaciacions d l'era quaternària en les parts altes d les muntanyes.l glacialisme va afectar les serralades mes altes: serralada cantàbrica,pirineus,sierra nevada,sistema central i sistema ibèric.l modelat glacial s veu reflectida en distintes formes d reyeu: yacs,circs petits,vays en forma d’u i grans acumulacions d materials arrossegats (morrenes).

a la peninsula,per la seva altitud,la majoria d glaceres van ser d circ (1a depressio entre reyeus pronunciats d la qual parteix la yengua d la glacera) i quan s van fondre els gels van originar petits yacs.exemple: els yacs d covadonga son d’origen glacial (picos d’europa).

les glaceres d l'alt arago son els ultims d la peninsula i els mes meridionals d'europa.les glaceres del pirineu aragonès s localitzen en 1a franja d 90 quilòme3.encara q,a causa d l'escalfament global estan desapareixent amb rapidesa,encara constitueixen ecosistemes singulars amb espècies uniques i d gran valor.per aquests motius,tots les glaceres pirinencs aragonesos van ser declarats monuments naturals per la yei 2 / 1990 d les corts d'arago.posteriorment s'a modificat i ampliat la superficie protegida.

potser els mes coneguts son els d mont perdut i maladeta.però l mes gran d tots eys,amb unes 100 ectàrees d superficie,s la "glacera d l'aneto". tambe al nord-oest i al sud del pic i a 2 glaceres menors,l d les tempestes i l d les coronesrespectivament.

l massis d inferns, entre les vays d pondieyos i caldaro,a panticosa,(arago) compta amb 2 petits glaciars.

orogènia alpina: proces d formacio d reyeus terres3 per plegament,aixecats pel xoc d les plaques africana i euroasiàtica durant l’era terciària o cenozoic.(68-1’7 milions d’anys).durant eya s varen formar les serralades alpines i les depressions paral·leles a les mateixes;i  la meseta va experimentar profundes alteracions,com per exemple la inclinacio cap a l’atlàntic.

a conseqüència d’eya varen sorgir: els pirineus,serralades bètiques,les depressions d l’ebre i guadalquivir,s varen formar parts d la serralada cantàbrica,serralada ibèrica i serra morena,l massis galaic,sistema central,munts d toledo,depressions interiors o conques sedimentàries en les submesetes nord i sud.s va produir tambe a conseqüència d les fayes,activitat volcànica en campo d calatrava (ciudad real),olot-empordà i cap d gata (almeria);i s va establir la xarxa fluvial.

orogènia erciniana: s va produir a l’era primària o paleozoic (600-225 milions d’anys).dels mars q cobriren la major part d la peninsula varen sorgir les serralades ercinianes formades per granit,pissarra i quarsita.al oest s va alçar l massis espèric,arrasat per l’erosio durant la mateixa era primària i convertit en meseta inclinada cap a la mediterrània.al nord-est varen aparèixer els massissos d’aquitània,catalano-balear,i d l’ebre.al sud-est va sorgir l massis bètico-rifenyo.

l’orogènesi va provocar l’ aparicio dels reyeus mes antics d la peninsula,i q avui formen: la meseta,l massis galaic-yeonès i la zona occidental d la serralada cantàbrica (massis asturià),muntanyes d toledo,sistema central,pirineus axial,serralada penibètica.

modelat litoral:  s 1 tipus d modelat (generat pels agents geològics externs) q te yoc al contacte entre terres emergides i l mar per efecte d les ones,marees i l'accio d determinats animals q construeixen edificis com corays etc.aixi com la interaccio entre les aigües marines i les continentals en àrees fluvials o aiguamoys o albuferes.

accidents del litoral o costaners son: iyes.arxipèlags,peninsules,caps,golfs,badies,estrets,ries,maresmes,deltes...

planes litorals: àrea amb altituds inferiors a 200 me3 situades al litoral d la peninsula ibèrica formades per materials sedimentaris procedents d’al·luvions (argiles,sediments al·luvials...) durant l’era quaternària.son superficies q corresponen a àrees d'escàs pendent,on i s’i desenvolupen formes d reyeu com yacs i albuferes,maresmes,deltes i platges.per exemple la zona d la marina d yucmajor,la plana litoral valenciana o d murcia.

reyeu volcànic: formacions rocoses aparegudes com a conseqüència d’erupcions volcàniques.s va originar a l’era terciària,quan l’orogènesi alpina va rompre els fons d l’atlàntic i,a traves d les seves escletxes,varen ascendir grans masses d roques volcàniques q varen donar yoc a les iyes.els tipus d reyeu mes caracteristics son:

propi d les iyes canàries.1 altre exemple a mes a mes d les canàries,s l volcà extingit d’olot (girona),tambe i va aver activitat volcànica en campo d calatrava (ciudad real),olot-empordà i la garrotxa (girona,catalunya) i cap d gata (almeria).

clima i aigües

albufera: yacuna generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins q tanquen l’acces d’1a badia,formant paratges coneguts com aiguamoys.les aigües salobres procedeixen d la comunicacio precària amb la mar i poden comptar amb aportacions d torrents i rius.ex: l’albufera d’alcudia,d mao,d valència.

aqüifer: acumulacio d’aigua subterrània en infiltrar-s les aigües d les precipitacions  continguda en els porus i en les fissures d les roques.poden descarregar les seves aigües a traves d rius,uyals o directament al mar.la sobreexplotacio provoca la salinitzacio,com s l cas d balears.

ex: s troben principalment a les depressions terciàries (tajo,duero),a les proximitats del rius,en les capçaleres muntanyoses umides dels principals rius ( duero,tajo,guadiana...).a les balears i canàries,la major part dels recursos idrics procedeixen dels aqüifers.

aridesa: relacio entre la temperatura i la umitat en 1 yoc donat.està en funcio d les precipitacions ,les temperatures i d l’evaporacio.augmenta amb la temperatura i la disminucio d les precipitacions.

a espanya tenint en compte aquests factors s diferen100 les zones següents:

cabal relatiu: quantitat d’aigua (volum) q circula pel yit d’1 riu en relacio amb l’extensio d la seva conca receptora i serveix per comparar rius s’expressa en li3 per segon i km2 d conca.s abundant als rius d la vessant atlàntica i escàs als mediterranis d yevant.ex: els rius pirinencs passen dels 30 l/s/km2 i l guadiana no arriba a 2 l/s/km2.

clima d muntanya: tipus d clima q trobem a territoris d mes d mil m d'altitud.està caracteritzat per la baixada d les temperatures,l’augment d la nuvolositat i l’ increment d les precipitacions en forma d neu .
les precipitacions solen ser superiors a mil mm/any mentre q la temperatura mitjana anual s inferior a 10ºc.

les muntanyes d clima oceànic presenten estius frescs i les d l’àrea mediterrània calorosos.
a l'estat espanyol trobem aquest tipus d clima a les àrees mes elevades d les principals serralades (pirineus,sistema ibèric,sistema central,serralada cantàbrica i serralades bètiques).

clima oceànic: s localitza al nord i nord-oest peninsular.s caracteritza per les precipitacions abundants (superiors a 800 mm a l’any) i regulars,per les temperatures suaus i poc contrastades.la vegetacio i està representada pel bosc caducifoli d roures i faig,landa i prats naturals.

clima mediterrani: s’esten per la resta d la peninsula,balears,ceuta i meliya.les precipitacions i son,en general,moderades (entre 800 i 300 mm anuals) i irregulars,amb sequera a l’estiu.les temperatures son poc contrastades a la costa i molt contrastades a l’interior.la vegetacio inclou bosc perennifoli d’alzines i sureres;i matoys d màquia (alts i densos),garriga (baixos i poc densos) i estepa (erbes baixes).

clima subtropical: propi d les canàries.s deu a la seva proximitat al tròpic.les precipitacions i son molt escasses,entre 300 i 150mm,i fins i tot inferiors en certes àrees desèrtics.les temperatures i son poc contrastades,amb iverns càlids entorn d 17ºc i estius calorosos.

la vegetacio compta amb espècies endèmiques com l cardon,la tabaiba,l drago,boscos d laurisilva...

continentalitat climàtica: tendència d les condicions atmosfèriques d zones d l’interior peninsular q provoquen temperatures mes extremes q a la costa,1a amplitud tèrmica acusada (provocada per la yunyania d la mar i els sistemes muntanyosos q impedeixen la influència reguladora d l’accio maritima) i 1a pèrdua d’umitat (precipitacions escasses gairebe superiors a 600 mm.).ex: la continentalitat amb estius càlids (submeseta sud,extremadura,depressio d l’ebre) o frescs (submeseta nord,sistema ibèric).

clima urbà: conjunt d condicions atmosfèriques propi d les ciutats,i caracteritzat per temperatures mes elevades q les del seu entorn mediambientals,major inestabilitat en l’aire,canvis d vents i canvis en l volum d precipitacions.estan provocades per la contaminacio atmosfèrica,emissions d co2,reduccio d la capa d’ozo,  materials d construccio,traçats d carrers,etc.

conca idrogràfica: conjunt territorial q vessa les seves aigües superficials (rius,yacs,yacunes...)  i els subterranis (aqüifers) dins 1a mateixa conca,alimentant d'aquesta manera 1 riu principal q la recorre i recuy al seu pas les aportacions d qualsevol afluent q i vagi a parar.ex: la conca del duero (la mes extensa d’espanya),tajo ...

desertitzacio: degradacio del medi natural cap a l’aridesa,per causa del clima (sequeres o aiguats freqüents) i/o l’accio d l’esser umà ( pràctiques agràries i ramaderes inadequades,l’us d’energies fòssils,incendis,consum abusiu d’aigua,salinitzacio,...).

endorreisme: zones deprimides on la xarxa idrogràfica no te sortida a la mar.son corrents d’aigua q travessen zones desfavorides,planures o barreres muntanyoses,q provoquen la seva acumulacio en yacs i yacunes d’escassa profunditat (yacunes d ruidera en ciudad real).actualment en espanya son petites i escasses a causa d la proximitat d les mars q envolten la peninsula.a vegades pot ocorrer q les aigües superficials s perdin per evaporacio o infiltracio.

estiatge:  periode durant l qual l’aigua del riu arriba al seu nivey mes baix en certes  èpoques d sequera,sol  ser als mesos d’estiu,però en l vessant mediterrani-sud s pot peryongar.ex: els rius d la vessant mediterrània d yevant tenen 1 cabal molt irregular amb fortes revingudes i pronunciats estiatges ;l andarax,l almanzora...

torrent: s 1 corrent d'aigua en 1a zona muntanyosa,amb forts pendents,cabal irregular i q pot tenir gran capacitat d'erosio.especialment s forma sobtadament per 1a enfortiment ploguda.tambe pot ser 1 barranc per on davay atorrentada l'aigua d la pluja,sovint completament eixut o amb molt poca aigua.ex.torrent d pareis

exorreisme: zones on els cursos d’aigua superficials desguassen a la mar o a l’oceà.ex: bidasoa,tajo...

recursos idrics: quantitat d'aigua q disposem.estan organitzat en conques idrogràfiques,cada conca constitueix 1a unitat on s’interconnecten els recursos idrics superficials (rius,yacs,yacunes,medis lacus3 i palus3) amb recursos idrics subterranis,els aqüifers.

els recursos idrics espanyols estan condicionats per 1a varietat d factors fisics i umans: l clima,l reyeu,la litologia,la vegetacio i l’esser umà.

règim fluvial: variacions estacionals del cabal del riu.depèn d la distribucio d les precipitacions,d l’ importància d la precipitacio d neu o d pluja,però tambe d la temperatura d la conca (q determina la major o menor evaporacio),del reyeu,la geologia,la vegetacio i l'accio umana..podem distingir entre règim nival,pluvial i mixt.

 revinguda: forta crescuda del cabal d’1 riu.s l moment d màxim cabal.a l’àrea mediterrània son periyoses provocant,en ocasions,inundacions catastròfiques.actualment son menys freqüents,per la construccio d’embassaments q regulen l cabal dels rius.

salinitzacio d’aqüifers: proces pel qual s dona 1a entrada d'aigua marina a 1 aqüifer.amb la baixada del nivey freàtic dels aqüifers degut a la seva sobreexplotacio.s permet l'entrada d'aigua d la mar i l salinitza provocant esgotament dels recursos idrics.s dona en l clima estepari i al canari.

sequera temporada yarga d temps poc plujos,provocant esgotament dels recursos idrics.ex: els màxims s troben a canàries i l s peninsular.

transvasaments entre conques: traspàs d’aigües excedentàries d’1 riu cabalos,mitjançant 1a costosa obra d’enginyeria q permeti l seu embassament i redistribucio a 1a altra conca q les necessita per a sostenir la seva agricultura,industria o creixement urbanistic.ex: l tajo-segura,l polèmic transvasament d l’ebre.

vessant idrogràfica: conjunt d rius o corrents d’aigua q desemboquen en l mateix litoral.en espanya i a 1a gran dissimetria idrogràfica,per què la distribucio d les aigües superficials està condicionada per la disposicio del reyeu q divideix la peninsula en 3 vessant : la mediterrània,l’atlàntica i la cantàbrica.

vegetacio i medi ambient

espai natural protegit: àrea geogràfica  protegida be per la seva beyesa paisatgistica,per la seva riquesa biològica o geològica.son espais considerats amenaçats.estan classificats en: parcs nacionals (arxipèlag d cabrera),parcs naturals (mondrago),reserves naturals (ses salines d’eivissa),monuments naturals i paisatges protegits.

delicte ecològic:  atemptat comès contra 1 espai natural protegit.l'estat protegeix legalment els ecosistemes per preservar i conservar l medi natural.aquest terme figura en l codi penal.per exemple: abocaments tòxics,incendis provocats...

depuracio d’aigües: proces q consisteix en eliminar les impureses contingudes en les aigües  residuals per què no contaminen.segons la finalitat q tengui l’us d les aigües,i a diferents tipus d tractaments,però,son essencials per evitar la contaminacio del medi ambient.

desastre natural: fenomen  q provoca 1 efecte devastador.aixi,per exemple els periodes d sequera a les darreres dècades del segle xx,o ,pel contrari les inundacions generalment provocades per la gota freda a la façana mediterrània q ocasiona revingudes i provoca elevades pèrdues econòmiques,o les esyavissades d terra i els enderrocs.ex.terratrèmol d lorca,l desastre del prestige.

desforestacio: destruccio d la coberta vegetal a causa d roturacions agràries,incendis,ocupacio d l’espai per a d’al3 usos (ciutats,industria,...).conseqüència d la desforestacio s la desertitzacio.

ecosistema: sistema constituït per 1a comunitat d’organismes vius d diferents espècies,q viuen en 1a zona d la superficie terrestre definida per caracteristiques ambientals concretes.

endemisme: s diu d les espècies vegetals i animals d’1 àrea restringida i aïyada (endèmica).s tracta d’1 fenomen biològic q consisteix en l’aïyament geogràfic d’1a espècie,això suposa unes diferències genètiques respecte a les seves.semblants canàries presenta l nombre mes gran d’endemismes vegetals d’espanya.per ex: la violeta del teide,l ferreret en mayorca.

àrea natural d’especial interès: superficie no molt gran on s desenvolupen ecosistemes,q per la seva raresa o la seva fragilitat mereixen 1a valoracio especial i per tal i a q conservar-la,protegir-la i evitar l seu deteriorament.aquestes àrees an d tenir en compte l’aprofitament econòmic.per ex: sa marina d yucmajor,s massis d randa,l toro en menorca,ses salines en eivissa,la mola en formentera...

garriga: formacio vegetal mediterrània arbustiva i d matoys d poca alçada,especialment sobre terrenys calcaris i margosos,els mes secs,q deixen zones sense cobrir on aflora la roca.espècies vegetals caracteristiques son l timo,romani,espigol,esparreguera...

màquia: formacio arbustiva mediterrània densa,d mes d 2 me3 d’alçada,gairebe impenetrable,i mes o menys exuberant,sobre terrenys silicis,integrada per matoys escleròfils com l yentiscle,l bruc i la ginesta (retama). quan s degrada dona pas a la garriga. 

parc natural: espai protegit,d menor extensio q els parcs nacionals,però,son àrees poc transformades per l’ocupacio i l’activitat econòmica umana.mantenen l’explotacio dels recursos primaris d la zona,al mateix temps q fomenten l turisme rural.estan gestionats per les comunitats autònomes (mondrago,albufera d valència,parc  maritimo-terrestre d l’arxipèlag d cabrera,covadonga,doñana...

pis o estatge d vegetacio: cadascun dels diversos tipus d vegetacio i d paisatge q s distribueixen altitudinalment en 1a regio muntanyenca.ex: els pisos alpi,subalpi,atlàntic o mediterrani;els faigs son freqüents a l’estatge atlàntic...

pluja àcida: dissolucio dels gasos d l’atmosfera procedents dels òxids d la combustio,dels carburants amb l’aigua d la pluja,precipitant-s en forma d’àcid.situacio freqüent en zones amb abundants industries q emeten sofre i nitrogen.provoca alteracions en la vegetacio,sòls,aigües i edificis.ex: boscos a terol,prop d la central tèrmica d’andorra.

prats d’alta muntanya: formacio vegetal d plantes bulboses i d periodes vegetatius curts,les quals an d passar gran part d l’any sota neu dins d’1 paisatge rocayos.situats al pis alpi dels pirineus i d les majors altituds d la serralada cantàbrica,entre els 2.000 i els 3.000 m.en aquestes altures abunden els sectors d roca pelada i els tarteres (canxales),on creixen petites plantes rupicoles,s a dir,adaptades a viure en les roques.la formacio erbàcia serveix d pasturatge al ramat en l’època del desgel.

reciclatge: proces industrial q consisteix en utilitzar part dels residus q generem (paper,plàstic,vidre,cartro,yaunes..) com a primera matèria per a fabricar al3 productes i materials despres d’1 tractament adequat.per fer-o cal separar els components dels fems i dipositar-ls en contenidors diferents.

vegetacio eurosiberiana: caracteristica del clima oceànic i en algunes zones dels sistemes muntanyosos d la meitat nord peninsular,particularment l sistema central i l sistema ibèric.  s tracta d’1a vegetacio exuberant i existeix 1a gran abundància d bosc caducifoli (roures,faigs...). on els sòls son pobres i a landes (matoys).tambe trobem prats rics.a causa d les repoblacions per la degradacio d les formes vegetals trobem pins i castanyers.

vegetacio macaronèsica: d caràcter tropical i en gran part endèmica,pròpia d les canàries (la tercera part d les plantes està constituïda per espècies endèmiques,conseqüència sobre tot d la seva incomunicacio),açores,madeira i cap verd.s caracteritza per la barreja d’elements mediterranis i atlàntics a què s sumen alguns d caràcter tropical.a canàries destaca l bosc perennifoli d laurisilva (yorers amb 1 dens sotabosc),palmeres,savines.segons l’altitud i l’exposicio al sòl,i a l bosc d coniferes (pins canaris).

vegetacio mediterrània: caracteristica del clima mediterrani,inclou la conca mediterrània,les àrees central,meridional i oriental d la peninsula i les iyes balears;compta amb l bosc escleròfil  d fuya perenne d espècies vegetals adaptades a l’aridesa estival i a la umitat d l’estacio freda.boscs perennifolis a les regions mes umides (alzinar i sureres).a les zones mes àrides,arbustos i matoys (màquia i garriga i estepa).tambe i troben bosc d coniferes (pins).

vegetacio xeròfila:  domini vegetal q s dona a àrees d’extrema sequedat,amb espècies arbustives i matoys d fuyes espinoses i petites,q,formant màquies,garrigues,estepes;resisteixen en 1 equilibri precari amb l medi.ex: l garbayo (unica palmera silvestre europea),l’espart,l’espi.la zona on s dona s al sud-est peninsular.

espai natural protegit: àrea geogràfica  protegida be per la seva beyesa paisatgistica,per la seva riquesa biològica o geològica.son espais considerats amenaçats i son representatius d’1a o diverses regions biogràfiques existents.estan classificats en: parcs nacionals (arxipèlag d cabrera),parcs naturals (mondrago),reserves naturals (ses salines d’eivissa),monuments naturals i paisatges protegits.

reserves d la biosfera: s tracta d'ecosistemes terres3,costaners,marins o 1a combinacio dels mateixos en què s tracta d'armonitzar la preservacio d'entorns naturals unics amb la presència umana i l'obtencio d rendiments econòmics.

la xarxa mundial d reserves d la biosfera inclou 425 reserves distribuïdes en 94 països,22 d'eyes estan a espanya (doñana,menorca,lanzarote,sierra nevada ..)