Voleibol: Història, Regles, Tècniques i Conceptes Bàsics
Història del Voleibol: Origen i Evolució
Aquest esport va néixer el 1895 gràcies a un professor d’Educació Física dels EUA, William G. Morgan. A l’Europa Occidental arribà gràcies a les tropes americanes de la Primera Guerra Mundial. El 1949 van començar els primers campionats mundials. El 1952 s’introduí la modalitat femenina i adquirí categoria olímpica l’any 1964.
El Terreny de Joc del Voleibol
El terreny de joc de voleibol és un rectangle de 18 x 9 metres, amb una xarxa al centre situada a 2,43 m per als homes i a 2,24 m per a les dones.
Reglament del Voleibol: Aspectes Clau
Un partit de voleibol es juga entre dos equips fins que un dels dos guanya tres sets. No hi ha límit de temps. L’objectiu de les jugades és fer botar la pilota en el camp contrari.
Composició i Rols dels Jugadors
- Cada equip el componen 12 jugadors, dels quals només poden jugar 6 alhora. Poden fer-se fins a 6 canvis en un mateix set. Els jugadors, en funció de la posició que ocupen al camp, realitzen una missió específica:
- Defenses: S’encarreguen de rebre el servei o les rematades i de passar la pilota al col·locador. Juguen a les zones 1, 5 i 6.
- Col·locadors: La seva missió és fer una bona passada perquè un company pugui efectuar la rematada. Acostumen a jugar en la zona 3.
- Rematadors: Han de tenir una gran capacitat de salt i força per efectuar rematades potents. Acostumen a jugar a les zones 2 i 4.
Puntuació en Voleibol
- Si un equip està en possessió del servei i la pilota toca el camp contrari o l’adversari no la pot tornar, aconsegueix un punt. Si no té el servei i guanya el punt, també puntua.
- L’equip que aconsegueix 25 punts guanya el set.
Sancions i Normes Específiques del Voleibol
- L’equip té un màxim de tres tocs de pilota per enviar-la al camp contrari.
- Cap jugador no pot tocar dues vegades seguides la pilota, excepte si és després del bloqueig.
- Està prohibit tocar qualsevol part de la xarxa.
- No es pot sobrepassar l’espai del camp contrari amb cap part del cos, excepte amb les mans quan es realitza el bloqueig.
- Cada vegada que es recupera el servei, l’equip ha de fer una rotació, que consisteix en el desplaçament de tots els jugadors a la zona següent.
Tècniques Essencials del Voleibol
Passades
- Passada d'avantbraç: És el toc de recepció que practiquen els defenses habitualment, després del servei o rematada de l’equip contrari. S’usa perquè la potència i la trajectòria que porta la pilota fan difícil practicar la passada de dits.
- Passada de dits: És la passada de col·locació, segon toc de l’equip, i la realitza el col·locador. El contacte amb la pilota ha de fer-se amb els caps dels dits i amb els braços flexionats. Després s’estiren i dirigeixen la passada cap al rematador.
Atac i Defensa
- Rematada: La coordinació, la potència i el sentit del ritme són qualitats essencials. El jugador que fa una rematada ha de tenir en compte 4 fases:
- Cursa: Per acostar-se amb embranzida. Es realitzen 2 o 3 passes.
- Salt: Es fa amb els dos peus i sempre en vertical.
- Cop: Amb el braç estirat i picant de dalt a baix.
- Caiguda: Després del cop, s’ha de fer sense tocar la xarxa.
- Bloqueig: És la defensa de la rematada. Un, dos o tres jugadors es desplacen ràpidament cap a on va la pilota i salten verticalment, l'un al costat de l'altre, amb els braços estirats just en el moment de produir-se la rematada. Amb aquesta acció els defenses intenten rebutjar la pilota amb les mans i fer que boti al camp contrari.
Tipus de Servei
- Servei baix: La seva principal característica és la seguretat, no és gaire potent. Agafem la pilota amb una mà i sense deixar-la anar la colpegem amb l’altra.
- Servei lateral: El jugador es col·loca de costat, agafa la pilota amb una mà i amb l’altra la colpeja. Amb aquest servei, la pilota descriu una trajectòria tensa.
- Servei de tennis: El jugador es col·loca de cara a la xarxa i llança la pilota enlaire amb una mà i l’altra, que té preparada darrere del cap, la colpeja en el punt més alt després d'estirar el braç amb força.