La Volta de la Capella Sixtina de Miquel Àngel
La Volta de la Capella Sixtina
Cronologia: 1508-1512.
Context històric i cultural
Poder del Papat (Juli II). Lluites dels Estats Pontificis. Importància de Roma com a centre d’art en substitució de Florència. A Espanya, Regència de Ferran I. Cultura humanística.
Estil i arquitectura renaixentista
Estil: Renaixement.
Característiques de l’arquitectura renaixentista:
- Espai antropocèntric.
- Espai modulat.
- Retorn a la planta basilical.
- Utilització de la planta centralitzada.
- Arc de mig punt.
- Volta de canó.
- Potenciació de l’arquitectura civil: palaus, hospitals.
- Progressiu ús de la pilastra substituint la columna.
Anàlisi formal de l'obra
Observeu atentament la imatge i responeu a les quatre preguntes següents:
- a) Estructura del conjunt: El sostre es divideix en deu arcs faixons pintats, nou seccions transversals que, al seu torn, es subdivideixen en tres registres per la intersecció de falses cornises.
- b) Colors: El verd i el violeta per ser colors litúrgics.
- c) Perspectiva: Es supleix la manca de perspectiva gràcies a la perfecta representació de l’anatomia i el volum dels cossos.
- d) Tècnica: Hi ha un predomini del dibuix sobre la pinzellada.
Iconografia, significat i funció
Iconografia: Cal indicar com a mínim quatre de les escenes centrals i parlar de les sibil·les, els ignudi i els profetes.
Significat: Tres realitats de l’home:
- Els principals esdeveniments espirituals de la humanitat anteriors a la revelació (a les llunetes, petxines i triangles).
- El coneixement i les seves característiques (sibil·les, profetes i ignudi).
- La relació directa amb el cel (històries bíbliques).
Funció: Capella dels papes.
Miquel Àngel vs Giambologna
Diferències formals i conceptuals entre l’escultura de Miquel Àngel i l’escultura de Giambologna:
- Unifacialitat (un únic punt de vista òptim) versus multifacialitat (diversos punts de vista òptims).
- Repòs versus dinamisme.
- Verticalitat versus formes helicoïdals.
- Tema bíblic versus tema literari.
- Classicisme versus Manierisme.