Les xarxes hidrogràfiques i el clima de Catalunya

Les xarxes hidrogràfiques

• Els rius de la xarxa pirinenca: (la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa). El seu règim hidrogràfic és de tipus nivopluvial; és a dir, està condicionat per l’acumulació de neu a les capçaleres i per l’aportació d’aigües durant l’època del desgel.
• Els rius de la xarxa pirinenca-mediterrània: (el Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat) neixen al Pirineu. El seu règim és pluvial.
• Els rius de la xarxa mediterrània: neixen a la Serralada Prelitoral o a la Serralada Litoral i són rius molt curts i de poc cabal que desemboquen directament al mar, com ara el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs o la Tordera. Els que neixen a la Serralada Litoral, que és molt propera al mar, són, de fet, rieres o torrents, cursos d’aigua sense cabal continu. El règim d’aquests rius és de tipus torrencial; és a dir, està condicionat per les aportacions dels aiguats.

L’Ebre és un cas a part. El seu origen se situa a la Serralada Cantàbrica i, després d’un llarg recorregut per terres aragoneses, s’obre pas entre els relleus de la Serralada Prelitoral i desemboca a la Mediterrània, on al llarg de dos mil anys ha anat formant un gran delta.

2.1.2. El clima i els dominis climàtics

Catalunya és una àrea de contacte de masses d’aire.

La influència de la Mediterrània es manifesta en gran part del territori català, ja que hi predominen els hiverns suaus i secs, els estius calorosos i les precipitacions són més intenses a la primavera i la tardor. Tot i així, la irregularitat del relleu fa que la influència moderadora de la Mediterrània es localitzi sobretot a les zones costaneres, mentre que a les planes de l’interior el clima és de tendència continental, amb més amplitud tèrmica i menys precipitacions. A l’extrem nord-oest del país, a la Vall d’Aran, el clima és d’influència atlàntica: les temperatures són més fredes i les pluges són molt abundants i regulars al llarg de l’any.

Pel que fa al règim de vents, el vent de ponent és el dominant a Catalunya, però tant al nord com al sud hi predominen vents del component nord, com la tramuntana (nord) o el mestral (nord-oest). A les àrees costaneres es produeixen sovint les llevantades, vents forts procedents de mar obert. Altres vents més irregulars o estacionals són la marinada, el fogony i les brises de muntanya.