Zenó d'Elea: La Paradoxa d'Aquil·les i la Tortuga
Els Eleàtics i Zenó d'Elea
Els seguidors de Parmènides reben el nom d'Eleàtics. Noms destacats són Melís de Samos i Zenó d'Elea.
La filosofia de Parmènides conclou que el món dels sentits és il·lusori i que l'únic real és el pur concepte d'Ésser. Els Eleàtics intentaran demostrar la validesa d'aquest punt de vista, argumentant que pensar en el moviment o la multiplicitat com a real és il·lògic i absurd.
La Paradoxa d'Aquil·les i la Tortuga
Vegem el famós argument de Zenó d'Elea: Aquil·les i la tortuga. Aquest exemple és una aporia o reducció a l'absurd. Si suposem que el moviment existeix, cauem immediatament en una contradicció, la qual cosa significaria que el moviment no existeix (dues negacions equivalen a una afirmació).
Els nostres sentits i l'experiència ens diuen que això és fals, però els interlocutors de Zenó no podien refutar aquest argument, que es basava en la infinita divisibilitat de l'espai (potser arrel de la fallida de la física-matemàtica pitagòrica).
Si l'espai és infinitament divisible, potser també ho sigui el temps. Així, potser Aquil·les mai hauria començat la seva veloç cursa per atrapar la lenta tortuga.
L'important no és tant la veritat o falsedat d'aquest argument, sinó l'efecte que produïa en l'interlocutor, que quedava atrapat en una aporia sense saber com respondre. Segons Valls Plana, amb Zenó apareix la Dialèctica subjectiva, o del llenguatge, enfront de la Dialèctica objectiva, o de les coses, pròpia d'Heràclit. No tan sols canvien les coses, sinó la nostra aproximació o explicació d'elles.
Conseqüències de la Filosofia Parmenidiana
El problema de la filosofia post-parmenidiana serà intentar salvar el món de les aparences (física) sense prescindir de la lògica de Parmènides i el seu concepte d'Ésser. Es tracta de fer compatible l'Ésser i el canvi, la lògica i la física. Per aconseguir-ho, els filòsofs posteriors hauran d'obrir-se a explicacions de caire pluralista.
Les conseqüències de la filosofia de Parmènides per a la filosofia posterior seran tres:
- El problema del canvi i del moviment.
- Aquest problema respon a l'escissió o contradicció que apareix entre el llenguatge i la realitat, o entre la Raó i l'experiència dels sentits.
- Com a conseqüència d'això, emergirà la Dialèctica subjectiva, donant importància al llenguatge com a lloc de coneixement, fet que veurem reflectit amb l'aparició dels Sofistes.