Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres cursos

Veu narrativa

A La plaça del Diamant, la narració està feta per una narradora autodiegètica en primera persona, que relata la seva pròpia vida. Natàlia, ja adulta, recorda el seu passat com a Colometa, mostrant el seu procés de maduració. Utilitza el monòleg autobiogràfic amb focalització interna fixa, expressant pensaments i emocions íntimes. La narració és cronològica, però sense referències temporals precises, amb un llenguatge senzill, expressiu i simbòlic. Inicialment hi ha dissonància entre narradora i personatge, però al final es transforma en consonància, acceptació i alliberament personal.

El simbolisme dels coloms

Els coloms simbolitzen la identitat de la protagonista, que passa a ser “Colometa” per imposició...

Veritable o Fals

1. F. Naixement dels aliments.
2. V. El cònjuge és el primer a prestar aliments.
3. F. Irregularitats en la filiació.
4. F. S'inclou convisqui o no.
5. V. Es dirigeix a tots proporcionalment.
6. V. El matrimoni és únic.
7. F. Plens efectes del matrimoni inscrits al RC.
8. V. El CCCat reconeix 3 models de família.
9. F. La parella estable no s'ha de formalitzar davant el RC.
10. V. Dissoluble i formal.

Emplenar els buits

1. Presumpció de pare en fill no matrimonial: l'home que ha conviscut amb la mare durant el període legal de concepció.
2. L'adopció constitueix: mitjançant reconeixement judicial motivat.
3. Fecundació de la mare: centre autoritzat o document públic.
4. Filiació materna determinada: pel part i la gestació.
5. Els adoptants i l'adoptat, si ha complert els

Condicionament instrumental: reforç i càstig

Reforçament positiu

El reforçament positiu és un tipus de condicionament que provoca una conducta a través d'un estímul positiu. Un reforç positiu és un premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi. Per exemple, quan un infant passa d'emetre sons a articular una paraula (com ara 'papa' o 'mama'), la reacció positiva de l'ambient actua com a premi, provocant un reforçament d'aquesta conducta. Com a resultat, l'infant tendirà a repetir les paraules. En l'exemple de la caixa de Skinner, el reforçament positiu era el menjar. Els tipus de reforçaments positius poden ser primaris (biològics) o secundaris.

Càstig

El càstig consisteix en la presència d'un reforç negatiu...

Ordenació del Procediment Administratiu

Els terminis en el procediment administratiu

Obligatorietat dels terminis

L’article 47 estableix que els terminis establerts per les normes obliguen tant als interessats com a les autoritats i personal al servei de les administracions públiques (AP) competents per a la tramitació dels assumptes. L’incompliment dels mateixos comporta efectes diferents depenent de si ho fa l’AP o el particular.

El còmput dels terminis

La Llei 30/1992 estableix regles diferents segons es tracti de terminis fixats en dies, mesos o anys:

• Determinació del dia inicial (dia a quo): Tant si són expressats en dies, mesos o anys, es comptaran a partir del dia següent a aquell en què tingui lloc la notificació o publicació

CE.M3 – Patrons i generalització

Criteri 1: Identificació de patrons

• N1: Té dificultats per reconèixer regularitats.
• N2: Reconeix patrons simples amb suport.
• N3: Identifica patrons de forma autònoma.
• N4: Reconeix i compara diferents tipus de patrons.

Criteri 2: Predicció i generalització

• N1: No pot predir resultats.
• N2: Fa prediccions senzilles amb ajuda.
• N3: Generalitza patrons correctament.
• N4: Formula regles generals i les justifica.

Criteri 3: Expressió de relacions matemàtiques

• N1: Expressa les relacions de manera poc clara.
• N2: Expressa regularitats senzilles.
• N3: Utilitza representacions adequades.
• N4: Expressa i argumenta relacions generals amb precisió.

CE.M2 – Raonament i prova

Criteri 1: Justificació de respostes

• N1: Dona respostes

Interpretacions i context de l'obra

Els versos responen, en l'aspecte formal, al to paisatgístic heretat de l'Escola Mallorquina, amb elements habituals com el cel, la muntanya, els jardins o la tardor. Alguns autors hi han vist poc més que una elegia referida a un món idíl·lic perdut (Josep M. Llompart); uns altres, per contra, el consideren, si no un poema de caràcter militant, sí una presa de posició enfront de l'ocupació política de l'illa (Montserrat Moral de Prudon). Una tercera opinió (Monique de Lope) el valora com la descripció d'una Mallorca que, encara que no es mostra inflamada per la situació bèl·lica d'una manera explícita, anuncia un món que s'acaba, que sucumbeix als desastres de la guerra.

Funció del títol

El Mite del Carro Alat: Naturalesa de l'Ànima

El mite del carro alat, presentat per Plató al diàleg "Fedre", és una poderosa al·legoria que descriu la naturalesa de l'ànima humana i els seus conflictes interns. Aquesta imatge metafòrica ens ofereix una explicació profunda sobre la lluita entre les forces racionals i irracionals dins de cadascú, i serveix com a guia per entendre el camí cap al coneixement i la virtut. A través d'aquesta al·legoria, Plató explora com els humans poden assolir l'harmonia interna i el propòsit transcendental de l'ànima.

Components de l'Ànima segons Plató

Segons Plató, l'ànima és com un carro alat conduït per un auriga (el conductor) i tirat per dos cavalls amb naturaleses oposades:

• L'auriga: Representa

El poema «Ací» forma part del Llibre de meravelles, publicat el 1971. Enquadrat en l'etapa de la postguerra, el llibre es divideix en tres parts, i el poema que comentem pertany a la part central. En aquesta secció trobem records feliços que contrasten amb l'obscuritat que van provocar la guerra i la postguerra, però segueix apareixent l'amor com a element que ajuda a superar les misèries.

Estructura i contingut

En aquest poema, l'autor empra la narració i la descripció per retratar la realitat de la València d'aquell temps. El poema està format per 38 versos alexandrins (de 12 síl·labes). Els versos són blancs, ja que no rimen entre si, però segueixen unes pautes mètriques. El tema central és l'evocació d'Ausiàs March.

Encara...

Maria-Mercè Marçal: Veu del feminisme

L'autora Maria-Mercè Marçal escriu durant la Transició democràtica i és un referent del feminisme i el nacionalisme d'esquerres a Catalunya. La seua divisa —haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida— resumeix la seua triple rebel·lia. Les seues influències principals són la cançó popular, el surrealisme, la lírica medieval i autores com Leveroni o Tsvetàieva.

Bruixa de dol (1979)

El títol uneix la bruixa —figura rebel i poderosa— amb el dol —pèrdua i resistència—. L'obra gira al voltant de la llibertat individual i col·lectiva, la reivindicació del cos, el desig femení i la sororitat entre dones.

"Vuit de març"

Transforma el Dia de la Dona en un ritual de renaixement...

Història de les Illes Balears sota el Franquisme i la Transició

Característiques del Règim Franquista (1939-1975)

• Règim dictatorial (1939–1975).
• Franco: cap d’Estat, cap del Moviment Nacional i de l’Exèrcit.
• Partit únic: Falange.
• Lleis Fonamentals (substitut de la Constitució).
• Nacionalcatolicisme, censura i repressió cultural (contra el català, el basc, etc.).
• Centralisme, militarisme i repressió dels opositors.

La Postguerra a les Balears (1939-1951)

• Autarquia econòmica: pobresa i estraperlo.
• Racionament, fam, mercat negre i inflació brutal.
• Construcció de búnquers per temor a una invasió aliada.
• Repressió cultural i política: 5.500 balears represaliats.
• Presó de dones de Can Sales i colònies penitenciàries a Formentera.

Els