Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Altres cursos

Anàlisi de "No escric èglogues"

Context històric i geogràfic

El poema situa la València de postguerra a través de records del poeta. S'esmenten llocs com Gandia i Paterna i elements quotidians com “veus dels bars”, “olor d’oli fregit” o “els infants que jugaven”. També apareix la repressió política amb la referència a “un amic parlava dels seus anys de presó”. Malgrat aquesta misèria, l'amor i el desig es presenten com un element d’esperança i bellesa enmig d’un món devastat.

Temàtica principal

El poema tracta el record de la sensualitat i el desig per una jove, on el passat és vist com un temps feliç. El jo poètic expressa la pèrdua d’aquesta felicitat en el present. L’obsessió del poeta per reflectir...

Veu Narrativa

En "La Plaça del Diamant", la narradora és Natàlia, amb un punt de vista intern fix (narrat en 1a persona). La història es presenta com un monòleg autobiogràfic, amb un enfocament en la seua pròpia vida com a Colometa. La narrativa és introspectiva (es centra en el estats d'ànim), amb un ordre cronològic i un desig d'autojustificació de la narradora. S'utilitza el monòleg interior per mostrar els pensaments del personatge i complicitat amb el lector. La veu narrativa és col·loquial, amb frases curtes i l'ús freqüent d'expressions fetes. Hi ha una combinació d'estil directe i indirecte per a la conversa dels personatges. L'autora busca un llenguatge àgil, còmic i metafòric quan parla de les visions i sensacions...

Les Cròniques Medievals Catalanes i la Poesia Trobadoresca

Jaume I: El Llibre dels Fets

Fonts del Llibre dels Fets

• Experiència personal del rei.
• Prosificacions de cançons de gesta.

Contingut Principal

• Regnat dels avantpassats de Jaume I.
• La conquesta de Mallorca, València i Múrcia.

Estil Narratiu

• Col·loquial i popular.
• Improvisat, dictat directament a un escrivà.

Persona Verbal

• Primera persona del plural majestàtic ("nos", "diguérem").

Visió Cavalleresca dels Monarques

• Sí, amb un estil militar i heroic.

Ramon Muntaner: La Crònica

Fonts de la Crònica de Muntaner

• Experiència personal de l'autor.
• Textos historiogràfics i prosificacions.
• Cançons de gesta.

Contingut Destacat

• La conquesta de Menorca.
• L’expedició dels almogàvers a Orient.
• Regnats de

Rodolf Sirera: Trajectòria i Evolució Dramatúrgica

Rodolf Sirera, dramaturg valencià destacat, té una trajectòria artística dividida en quatre etapes clau:

• Primera etapa (1969-1977): Caracteritzada per la temàtica social i l'ús del teatre èpic.
• Segona etapa (1978-1983): Centrada en la professionalització i la reflexió sobre el llenguatge teatral.
• Tercera etapa (1984-1987): Inclou temes personals i psicològics.
• Quarta etapa (1988-actualitat): Dedicada a la gestió teatral i al guionatge, explorant temes històrics i la dicotomia entre realitat i ficció.

Context Teatral i Social a la Transició Espanyola

La Dècada dels 70: Canvis a Espanya i al País Valencià

La dècada dels 70 va ser un període de transició crucial a Espanya, marcada...

Les Grans Cròniques Reials Catalanes

Quatre Cròniques Fonamentals

Es consideren quatre grans cròniques, distribuïdes en dos segles clau:

• Segle XIII: Dues cròniques principals:
  • Jaume I (Llibre dels Fets)
  • Bernat Desclot
• Segle XIV: Dues cròniques principals:
  • Ramon Muntaner
  • Pere III (Crònica de Pere el Cerimoniós)

Intenció i Objectiu de les Cròniques

L'objectiu principal de les cròniques era doble:

• Divulgació: Divulgar les històries i enaltir les cases reials.
• Justificació: Justificar les decisions polítiques preses i servir de model a futurs monarques.

La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era el centre de la documentació oficial. S'hi redactava la major part dels documents, principalment en llatí, català i aragonès, i és la font de...

Anàlisi de Tirant lo Blanc: Joanot Martorell i la Cavalleria

Joanot Martorell i la Gènesi de Tirant lo Blanc

• Tirant lo Blanc: Martorell comença a escriure la novel·la cap al 1450, als 50 anys.
• S'inspira en Roger de Flor per al personatge de Tirant, anomenat «megaduc».

Joanot Martorell: Vida i Llegat

• Martorell: Cavaller d'una família de petita noblesa de Gandia (València).
• Cunyat d'Ausiàs March, es relaciona amb la noblesa.
• Va tenir una vida aventurera, amb quatre enfrontaments destacats.
• Quan Joanot Martorell mor, el manuscrit de la novel·la el troba Mateu Joan de Galba. Tot i que inicialment es considerava de poc valor, es creu que el text podria haver estat modificat.

Els Cavallers i la Cavalleria a Tirant lo Blanc

• Els Cavallers: Es compara

Ramon Llull: Mestre, Escriptor i Poeta

El Mestre de l'Exemple

L'obra de Ramon Llull és fonamentalment la d'un mestre que vol donar lliçons de bon comportament i de doctrina cristiana. Per aconseguir-ho, sap utilitzar els recursos literaris més efectius, entre els quals destaca de manera especial l'exemple. Un exemple és una narració breu que l'autor utilitza per tal de transmetre al lector un ensenyament.

Llull, Defensor de l'Ordre Establert

El llibre de les bèsties és potser l'obra més popular de Llull. Es tracta d'un apòleg, protagonitzat per animals, que ens parla de política. En aquesta faula, els animals reprodueixen el comportament de l'ésser humà i s'hi estableix una correspondència entre les virtuts i els vicis de les bèsties...

La poesia del segle XX

Tendències: En acabar la II Guerra Mundial, la poesia inaugura nous camins. La gran experimentació de les avantguardes no desapareix de sobte, va atenuant-se a mesura que s'obren altres dos camins d'expressió:

• Postsimbolisme: es busca una poesia pura que fa servir símbols per expressar sentiments i emocions. És el model poètic que ocupa les dècades dels anys quaranta i cinquanta. Destaquen Salvador Espriu o Carles Riba.
• Poesia social: entre els anys cinquanta i seixanta, pren força una nova manera d'entendre la poesia. Una poesia social, que parla de la realitat i del món de cada dia. Els temes i la manera d'expressar-se pretén ser entenedora per arribar al màxim de persones. És el model que van seguir Vicent

Joan Fuster: "Diccionari per a ociosos" i l'assaig humanístic

Diccionari per a ociosos (1964) s’inscriu en el primer bloc de l’obra de Joan Fuster, dedicat a la reflexió humanística. En aquesta etapa, l’autor tracta temes com l’art, la religió, l’amor o la condició humana des d’una perspectiva d’un humanista escèptic, com es veu també en El descrèdit de la realitat (1955) i L’home, mesura de totes les coses (1967). Aquest bloc contrasta amb els enfocaments cívics de Nosaltres, els valencians (1962) i els literaris d’obres com Ausiàs March: el ben enamorat (1959).

El gènere de l'assaig: Definició i ressorgiment

L’assaig, gènere subjectiu i dialogal, combina reflexió filosòfica, històrica i literària amb un estil...