Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Altres cursos

Tirant lo Blanc: Obra mestra de la literatura catalana

Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura catalana, publicada a València el 1490. Va tenir un gran èxit des del primer moment i influí en autors com Cervantes, qui la mencionà en El Quixot.

L’autor i l’estructura de l’obra

L’autor, Joanot Martorell, va escriure l’obra entre 1460 i 1466, però es publicà pòstumament gràcies a Martí Joan de Galba. Narra les aventures de Tirant, un cavaller valent i fidel, a través de cinc parts:

• El seu pas per Anglaterra.
• La Mediterrània.
• L’Imperi Bizantí.
• El naufragi a l’Àfrica.
• El retorn a Bizanci.

Finalment, guanya la batalla i es casa amb Carmesina, però mor sense heroïcitat.

Estil i influències literàries

L’estil...

Panorama de la Literatura Catalana i Universal

Autors Influents en la Literatura de Preguerra

Cinc autors clau que van influir en la literatura de preguerra:

• Marcel Proust
• Thomas Mann
• Franz Kafka
• William Faulkner
• James Joyce

Cinc Obres Essencials de Josep Pla

• El quadern gris
• Notes disperses
• Girona
• Homenots
• Un senyor de Barcelona

Novel·listes Catalans de la Postguerra

Cinc novel·listes destacats de la postguerra catalana:

• Llorenç Villalonga
• Mercè Rodoreda
• Pere Calders
• Maria Aurèlia Capmany
• Joan Perucho

Obres Fonamentals de Mercè Rodoreda

• Aloma
• La plaça del diamant
• El carrer de les camèlies
• Jardí vora mar
• Mirall trencat

Cinc Obres Teatrals d'Àngel Guimerà

• Mar i cel
• Maria Rosa
• Terra Baixa
• La filla del mar
• L'Aranya

Característiques Clau del Teatre d'Àngel Guimerà

• Repetició

Normativa: L'ús de l'apòstrof

L'apòstrof s'utilitza davant de vocal o h. Cal distingir entre parelles de paraules que s'escriuen igual però tenen significats diferents:

• és (verb ser) / es (pronom)
• mà (part del cos) / ma (possessiu)
• més (quantitat) / mes (març)
• sé (saber) / se (pronom)
• són (verb ser) / son (acte de dormir)

Gèneres literaris

Narrativa

• Narrativa de ficció:
  • Novel·la: Narració extensa amb personatges i fets imaginaris.
  • Llegenda: Narració breu amb aparença històrica i elements imaginaris.
  • Conte: Narració breu. Pot ser popular (anònim, oral) o literari (autor conegut, escrit, més complex).
• Narrativa no de ficció:
  • Memorialística: Recull de records.
  • Assaig: Exposició d'idees i opinions.

Figures retòriques

• Al·literació: Repetició

El Teatre Romàntic: Característiques i Evolució

El Teatre Romàntic del segle XIX trenca amb les tres unitats clàssiques: temps, espai i acció. Les seves característiques principals són:

• Intriga amorosa complicada i plena d'obstacles extrems.
• L'acció es desenvolupa en espais i ambients misteriosos.
• Ús de l'escenografia i els cops d'efecte.
• Els protagonistes són l'heroi romàntic, perseguits per un destí dissortat que s'encaminen cap a la catàstrofe.
• Els temes centrals són l'amor i la llibertat.
• Els protagonistes s'enfronten al món que els envolta, que acaba per destruir-los i no troben la mort.

Àngel Guimerà: Vida i Trajectòria Literària

Àngel Guimerà va néixer a Tenerife l'any 1845. La seva mare era canària i el seu pare català....

La Dièresi (¨): Regles d'Ús

Quan s'utilitza la dièresi

• En paraules planes acabades en vocal + I/U (ex: veïna).
• En diftongs creixents (qü/gü): qüestió, pingüí.
• En paraules acabades en -eïtat o V + -ïble (ex: continuïtat, reduïble).
• En desinències verbals (uï, uïs, uïm, uïu, uïn/i).
• Quan la i o la u és tònica i no forma diftong amb la vocal anterior (ex: coïa).

Quan NO s'utilitza la dièresi

• En infinitius (conduir), gerundis (conduint), condicionals (conduiria) i futurs (conduiré).
• Després dels prefixos co-, contra-, anti- o re- seguits de vocal.
• En paraules acabades en -isma o -ista. (Excepció: proïsme i lluïsme).
• En paraules acabades en -um o -us.

Factors en la Formació d'una Llengua

La formació i evolució d'una llengua depèn...

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. Es va produir paral·lelament al manteniment del llatí com a llengua de cultura, fet que serà constant al llarg de tota l'edat mitjana.

Trobadors i joglars

La història literària distingeix entre els poetes, que escrivien en llatí, i els trobadors, que escrivien en occità i que componien també la música dels seus poemes. Els trobadors van ser uns artistes professionals que van crear tant els versos com la música que els acompanya. Sovint eren d'origen noble i estaven lligats a les corts on desenvolupaven la seva activitat al servei del senyor feudal.

Característiques generals de la poesia trobadoresca

• És una poesia culta,

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Audiovisuals

Formació i característiques temàtiques

Autor barceloní, d'infant estigué relacionat amb els còmics, la qual cosa ja indica una recerca de la relació entre la lletra i la imatge. Estudià a l'Escola de Teatre Adrià Gual, on conreà obres de reflexió sobre l'individu amb caràcter realista, a les quals incorporaria una problemàtica col·lectiva d'acord amb el teatre èpic. En les seues obres apareixen personatges amb gran passió interior que fracassen en la integració en la societat.

Relació amb el medi audiovisual

Benet i Jornet (B i J) ha dedicat part del seu treball a obres per a adolescents i infants (còmics, com Supertot), però, juntament amb els germans Sirera, forma part d'un...

El Noucentisme

Context històric

• Inici: 1906, principis del segle XX.
• Reacció: Contra el Modernisme.
• Vinculació: Amb la burgesia i la Lliga Regionalista.
• Objectiu: Construir una Catalunya culta i moderna.

Idees clau

• Ordre i equilibri: Racionalitat i classicisme (model grecollatí).
• Civilitat: Comportament refinat i urbà.
• Ideal: Ciutat mediterrània.
• Rebuig: De l'excés i el sentimentalisme modernista.

Autors principals

• Eugeni d'Ors: Ideòleg del moviment.
• Josep Carner: Poesia formal i perfecta.
• Carles Riba: Poesia culta i clàssica.

Frase clau per memoritzar: Moviment cultural (1906) que defensa l'ordre, el classicisme i la construcció d'una Catalunya culta i civilitzada.

Perífrasis verbals

• Obligació: Haver de + infinitiu (He d'estudiar) / Cal + infinitiu

Joan Salvat-Papasseit: Un Poeta de l'Avantguarda

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona en una família humil i va passar la seva infància a l’Asil Naval. Va ser un autodidacte que va destacar per les seves col·laboracions periodístiques i polítiques, així com per la publicació de manifestos avantguardistes. Malauradament, va morir jove a causa de la tuberculosi.

Obra Poètica Destacada

Salvat-Papasseit és considerat un dels poetes més importants de l'avantguardisme català. Va adoptar tècniques del Cubisme i del Futurisme, tot i que les va moderar per conviure amb formes tradicionals del Modernisme i el Noucentisme. Compartia amb Joan Maragall la idea que el poeta havia de ser una figura lluitadora, altiva, heroica i sincera,...

Anàlisi de l'article "Classe mèdica" de Quim Monzó

El text a analitzar és un article de Quim Monzó, titulat Classe mèdica, en el qual l’autor realitza una crítica als metges valent-se de la ironia i l’humor intel·ligent.

Estructura de la crítica i ús de la ironia

Per transmetre la idea de la millor manera possible, l’autor va graduant la seva crítica a través d’estructurar el text en quatre paràgrafs:

• En el primer, se’ns parla sobre la mala lletra dels metges.
• En el següent, se’ns exposen les conseqüències.
• En el tercer paràgraf, són exposades les possibles solucions al problema.
• En l’últim, l’autor finalment expressa la seva opinió: una crítica oberta a la prepotència dels metges, amb la qual ens ha anat preparant