Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Altres cursos

Ramon Llull: Vida, Obra i el seu Pensament Filosòfic (L'Art)

Altres llengües estrangeres1,87 KB

L'Obra de Ramon Llull

Ramon Llull

Vida i Ambient Històric

L'activitat de Ramon Llull es caracteritza per dos trets principals:

  • Una obra immensa (va escriure més de 300 llibres).
  • Una activitat incessant.

Va escriure en català, llatí i àrab. Va desenvolupar una nova forma de pensament pròpia, coneguda com l'Art.

Llull és considerat el primer escriptor europeu que va tractar temes com les matemàtiques, la medicina i l'astronomia en la seva llengua materna, i també el primer a escriure novel·la en prosa.

Va mostrar un gran interès per la conversió dels infidels. Aquest interès s'explica pel fet que va néixer i va viure en un país on hi havia problemes constants i viscuts intensament entre gent de cultures, llengües i religions diferents....

Continua llegint "Ramon Llull: Vida, Obra i el seu Pensament Filosòfic (L'Art)" »

Autors Clau del Modernisme Català: Biografies i Obres

Altres llengües estrangeres3,37 KB

Altres Autors del Modernisme Català

Aquesta secció presenta una selecció d'autors rellevants dins del moviment modernista català, destacant les seves principals contribucions literàries i biogràfiques.

Raimon Casellas (1855-1910)

  • Nascut a Barcelona (1855) i mort a Sant Joan de les Abadesses (1910).
  • Va ser historiador, crític d'art i teòric del moviment modernista; es va suïcidar.
  • A la seva primera novel·la modernista catalana, Els sots feréstecs (1901), va plantejar el drama de mossèn Llàtzer, que s'enfronta als habitants contraris al canvi al poble de Montmany.
  • La novel·la es considera una al·legoria del fracàs regeneracionista en la voluntat de dirigir i modernitzar el país.
  • També va escriure les narracions Les multituds (1906)
...
Continua llegint "Autors Clau del Modernisme Català: Biografies i Obres" »

Guillem de Berguedà: Anàlisi de Cansoneta leu e plana

Altres llengües estrangeres2,59 KB

Guillem de Berguedà (c. 1138-1196): Cansoneta leu e plana

Guillem de Berguedà fou un senyor feudal conflictiu que feia servir la poesia per atacar els seus enemics i denigrar-los públicament. “Cansoneta leu e plana” va dirigida a un dels seus enemics: Ponç de Mataplana. Es tracta d'un cicle de quatre sirventesos (gènere trobadoresc utilitzat per vehicular l'odi contra algú o burlar-se'n).

Anàlisi del contingut i estil

La composició és una caricatura de Ponç de Mataplana, on destaca:

  • Defectes físics: (cobles II-III).
  • Suposada homosexualitat: (cobles IV-V).
  • Vicis morals: (versos refrany).

L'autor fa servir l'exageració com a recurs principal.

Estructura mètrica

L'obra consta de cinc cobles singulars amb refrany als dos darrers versos...

Continua llegint "Guillem de Berguedà: Anàlisi de Cansoneta leu e plana" »

Visió General de la Literatura Catalana: Popular, Decadència i Modernisme

Altres llengües estrangeres6,09 KB

Literatura Popular: Característiques

  • Anònima i Tradicional: Segueix unes pautes establertes.
  • Oral: Transmesa de generació en generació.
  • Inestable: Varia segons qui la transmet.
  • Datació Imprecisa: Tot i que el vocabulari permet situar-la cronològicament.
  • Internacional.

El Cançoner

Els Goigs

Composicions de tipus religiós amb melodia senzilla, on es fa una lloança a Jesús, la Verge i els sants. Són escrits i segueixen una estructura mètrica de versos heptasíl·labs:

  • Tornada (abba)
  • Cobles (ababc(a)d(b))
  • Retronxa (d(b)c(a))
  • Tornada final (abba)

Altres Formes del Cançoner

  • Nadales: Pròpies de Nadal. Dos tipus:
    • Religiosa: Episodis del naixement de Jesús.
    • Ambient: Aspectes de la celebració.
  • Cançons de Bandolers i Lladres de Camí Ral: Narren i mitifiquen
...
Continua llegint "Visió General de la Literatura Catalana: Popular, Decadència i Modernisme" »

Ramon Llull: obres, etapes i cròniques (resum)

Altres llengües estrangeres3,18 KB

Obres

Obres filosòfiques i científiques

Art abreujada de trobar la veritat: exposa el seu mètode racional (l’Art) per demostrar la veritat del cristianisme.
Arbre de la ciència: explica totes les ciències de manera ordenada i entenedora.

Obres místiques

Llibre de contemplació en Déu: reflexió espiritual sobre Déu.
Llibre d’Amic i Amat: diàleg poètic i simbòlic entre l’home i Déu.

Obres didàctiques

Llibre de l’orde de cavalleria: explica com ha de ser el cavaller cristià ideal.
Llibre del Gentil i dels tres savis: diàleg entre cristianisme, judaisme i islam.

Obres narratives

Blanquerna: novel·la sobre la vida ideal cristiana i la reforma de la societat.
Fèlix o Llibre de les meravelles: obra d’aprenentatge amb ensenyaments morals;...

Continua llegint "Ramon Llull: obres, etapes i cròniques (resum)" »

Assaig i decadència literària a València: orígens i autors

Altres llengües estrangeres3,17 KB

L'assaig i els seus orígens

1. L'assaig va néixer durant el Renaixement de la mà de Michel de Montaigne i va prendre volada gràcies al periodisme.

J. F.: trajectòria i obres

J. F. estudia dret a València, però es va professionalitzar com a escriptor; va escriure articles de premsa i llibres d'encàrrec com Nosaltres, els valencians. A més, es va iniciar en la literatura amb la poesia i la crítica, on destaca Terra en la boca. Ha estat un autor original, àgil, fresc i compromès. Es va convertir en l'assaigista referent de la seua època i, a més, encarna el prototip de l'intel·lectual compromès.

Classificació de la seua extensa i variada producció

La seua extensa i variada producció la classifiquem en:

  • Assaig humanístic: Comprèn
...
Continua llegint "Assaig i decadència literària a València: orígens i autors" »

L'Humanisme i les Grans Cròniques de la Literatura Catalana

Altres llengües estrangeres3,25 KB

Conceptes Fonamentals de la Literatura Medieval

  • Humanisme: Moviment cultural del Renaixement que posa l'ésser humà al centre del pensament.
  • Crònica: Relat històric escrit durant l'Edat Mitjana que narra esdeveniments passats de manera cronològica. Escrita per monjos, cronistes reials o altres historiadors de l'època.
  • Cançons de gesta: Cançons populars que expliquen fets d'herois. En català no se'n conserva cap, però en trobem fragments en les cròniques populars anònimes.
  • Providencialisme: És la creença que Déu dona suport al Regne d'Aragó.
  • Cancelleria Reial: L'organisme administratiu de la Corona d'Aragó encarregat de redactar, expedir i conservar els documents oficials del rei.
  • Qui és el canceller? Era un alt funcionari del rei,
...
Continua llegint "L'Humanisme i les Grans Cròniques de la Literatura Catalana" »

Història de la Literatura Catalana: Del 1920 als Anys 80

Altres llengües estrangeres3,62 KB

1. Període de preguerra (anys 20 i 30)

Després del Noucentisme, centrat sobretot en la poesia, es detecta una manca de narrativa i s’obre el debat sobre la “crisi de la novel·la”. Els autors miren cap a Europa, especialment cap a la novel·la psicològica.

Característiques principals

  • Voluntat de modernització i professionalització de l’escriptor.
  • Convivència de corrents: Noucentisme (ordre i claredat) i Avantguardes (ruptura i innovació).
  • Aparició de la novel·la psicològica.

Autors destacats

  • Carles Riba: figura clau de la poesia postsimbolista (Les estances, Elegies de Bierville).
  • Josep Maria de Sagarra: gran èxit en teatre i poesia.
  • Mercè Rodoreda (primera etapa): Aloma (1938).
  • Miquel Llor: referent de la novel·la psicològica
...
Continua llegint "Història de la Literatura Catalana: Del 1920 als Anys 80" »

Guia pràctica de fonètica i ortografia catalana

Altres llengües estrangeres3,16 KB

Diftongs decreixents

  • Vocal + i/u:
    • ai, ei, ii, oi, ui: aire, rei, boira, cuina
    • au, eu, iu, ou, uu: pau, peu, ciutat, coure, duu

Diftongs creixents

  • qua, qüe, qüi, quo: quatre, qüestió, ubiqüitat
  • gua, güe, güi, guo: aigües, pingüí, aiguota
  • i + vocal (a l'inici de paraula): iogurt, hiena
  • i, u entre vocals: noia, deia

Separacions per síl·labes

  • Els grups ss, rr, tx, l·l se separen:
    • as-sem-ble-a, car-re-te-ra, es-mot-xar, xit-xa-rel-lo
  • El grup ix, quan no és final de paraula, se separa:
    • pei-xa-te-ra, re-neix
  • Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres elements (nos/vos + altres) es mantenen íntegres:
    • des-ho-nest, in-e-fi-caç, trans-at-làn-tic, nos-al-tres

Ús de O/U

Verbs: Collir, Cosir, Tossir, Escopir, Sortir

  • Tòniques: Escrivim
...
Continua llegint "Guia pràctica de fonètica i ortografia catalana" »

Fuster: reflexions sobre covardia, escepticisme, gent, lectura i més

Altres llengües estrangeres20,56 KB

Covardia

Idea general

No es pot jutjar ningú per covard, ja que qualsevol de nosaltres pot arribar a ser-ho.

Altres idees

  • L'excusa per a ser covard és la covardia (paradoxa).
  • Totes les persones han tingut por alguna vegada.
  • Cada persona gestiona la seva por com vol.
  • Sempre s'és covard per comparació amb una altra persona més valenta.
  • No hi ha cap límit ni raó moral per jutjar ningú a causa de la seva covardia.

Característiques o recursos

Aplicació de "el lliure examen" a un tema anecdòtic o quotidià (la covardia) amb mentalitat crítica i actitud racionalista.

Reflexió a partir de la interpel·lació al lector i la inclusió d'aforismes, sentències dirigides al lector i enunciades com a veritats indiscutibles.

Registre literari amb elements...

Continua llegint "Fuster: reflexions sobre covardia, escepticisme, gent, lectura i més" »