Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Altres cursos

Famílies lingüístiques

A. Famílies lingüístiques: indoeuropea; sinotibetana (xinès, tibetà); semítica (àrab, hebreu); finoúgrica (finès, hongarès); nigerocongolesa (suahili, zulú); ameríndia (quítxua, guaraní); esquimoaleuta (llengües inuit). Idiomes aïllats o de classificació discutida: basc, japonès i coreà.

Indoeuropea: romàniques, germàniques (anglès, alemany), eslaves (rus, polonès), cèltiques (gal·lès, bretó), indoàries (hindi, urdú) i grec.

Origen del català

B. Origen del català: prové del llatí vulgar, que evoluciona gradualment després de la caiguda de l'Imperi romà. Concili de Tours (813): predicar en llengua romànica entenedora per al poble. Llibre jutge (s. XI): primers textos jurídics en català....

La poesia dels trobadors

La poesia dels trobadors va néixer a les corts d’Occitània del segle XII. Aquesta poesia, principalment de temàtica amorosa, era composta per ser cantada davant d’un públic cortesà i, a més a més, és la primera mostra de lírica culta escrita en llengua occitana.

L'ús del provençal pels poetes catalans

El fet que els poetes catalans emprés el provençal s'explica per: la proximitat geogràfica i les estretes relacions polítiques, culturals i econòmiques. Aquest fort lligam es va trencar quan França va derrotar l’exèrcit de Pere el Catòlic. Pel que fa als aspectes polítics i econòmics, pel matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença. Així mateix, la similitud entre ambdues llengües...

Què és una Llengua? Definició i Riquesa

Una llengua és la manera de parlar i pensar d’un grup de persones.

• Riquesa col·lectiva: Cada llengua ens mostra el món d’una manera única.
• Riquesa individual: Parlar llengües ens ajuda a connectar amb altres persones i a aprendre més coses.

Patrimoni Lingüístic de Catalunya

Les llengües de Catalunya són un tresor per al país, ja que ens permeten crear i aportar a la societat.

A Catalunya es parlen:

• Català: Llengua pròpia i oficial.
• Occità: Llengua pròpia de la Vall d’Aran i oficial.
• Castellà: Llengua oficial a tot Espanya.
• Llengua de Signes Catalana (LSC).

També hi ha moltes llengües d’immigrants i llengües internacionals.

Diversitat Lingüística Global

Quantes llengües es parlen al

Noucentisme, Escola Mallorquina i Avantguardes

NOUCENTISME: Inici del moviment el 1906, any en què se celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i es publica La nacionalitat catalana i més llibres amb un model de classicisme clau en les noves propostes estètiques del noucentisme. Aquest es va extingir el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.

Definició i característiques

Les paraules noucentista i noucentisme, introduïdes per Eugeni d'Ors, fan referència al segle nou-cents (segle que acaba de començar i és sinònim de modernitat). Eugeni d'Ors es dedicà a la ideologia i va definir unes paraules com a base ideològica del Noucentisme:

1. Classicisme mediterrani (els noucentistes rebutgen les teories romàntiques.

Ramon Llull: Pensament, Art i Obra

Una característica fonamental del seu pensament és la seva extraordinària coherència.

Objectius Principals

• Compondre un sistema filosòfic basat en la raó que permetés lluitar contra els errors dels infidels.
• Exercir una labor missional.
• Promoure la creació, per part dels reis cristians, d'escoles per a predicadors on poguessin aprendre llengües i l'Art.

L'Art Lul·lià

L'Art és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó.

Llengua i Retòrica

Llull va escriure la seva obra en diverses llengües. Es va centrar a aprendre l'estudi de les arts liberals: el trivium (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivium (aritmètica, astronomia, música i geometria), a...

Les Quatre Grans Cròniques (4GC)

Les 4GC es van escriure a finals del segle XIII i XIV. Es tracta de les Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les 4GC formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.

Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.

Les 4GC són:

1. Llibre dels Fets de Jaume I el Conqueridor

• Primera Crònica medieval catalana escrita per Jaume I d’estil autobiogràfic.
• S'hi narren les gestes més importants del monarca.

2. La Crònica de Bernat Desclot

• L'autor fa de narrador i Pere II el Gran esdevé el protagonista principal.
• S'

Els dialectes de la llengua catalana

Actualment, el conjunt de terres on es parla la llengua catalana es troba dividit entre quatre estats europeus: Espanya (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, la Franja de Ponent i el Carxe), França (Catalunya del Nord), Itàlia (l’Alguer, nord-est de Sicília) i Andorra.

Els dos grans blocs dialectals

Els parlars catalans es poden agrupar en dos grans blocs dialectals: català oriental i català occidental. Ara bé, aquests dos grans blocs són constituïts per dialectes que abasten zones dialectals més reduïdes: rossellonès, central, balear, alguerès, nord-occidental i valencià.

Criteris de classificació: la neutralització vocàlica

L’origen de la partició del català en dos grans blocs...

Les quatre grans cròniques medievals

• Llibre dels Fets (Jaume I): conquestes de Mallorca i València.
• Crònica de Bernat Desclot: regnat de Pere el Gran i guerra contra França.
• Crònica de Ramon Muntaner: expansió catalana i Companyia d’Orient.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: política del seu regnat i poder reial.

La poesia trobadoresca i l'amor cortès

La poesia trobadoresca va sorgir al segle XII a Occitània i es va estendre a Catalunya. És el primer moviment literari en llengua romànica (occità) i se centra sobretot en l’amor cortès, on el poeta idealitza la dama i s’hi sotmet com un vassall. Els trobadors componien poemes i música, els joglars els interpretaven i difonien, i les trobairitz aportaven la veu femenina. També inclou...

Renaixença i context

Renaixença. Moviment inspirat pel romanticisme; recuperació cultural (segles XIX), restauració dels Jocs Florals (1859). La normativització de la llengua no tenia un model estàndard: convivien una llengua arcaïtzant i culta amb la llengua popular. Nom atribuït en alguns cercles: lemosí.

Normativització i modernisme

Normativització: Final del segle XIX i principis del XX: un nou moviment de modernització, renovació i normativització. El modernisme representà un intent seriós de fixar un model estàndard (no tingué èxit fins a l'arribada del noucentisme).

Treballs i objectius que volien dur a terme:

• Diccionari normatiu.
• Unificació de posicions lingüístiques.
• Depuració gramatical i lèxica.

Com que no comptaren...

Francesc Eiximenis

Naixement: Girona, 1327
Mort: Perpinyà, 1409
Frare franciscà i autor influent de la Corona d’Aragó.

Obres principals: Lo Crestià

Obra destinada a explicar:

• Què ha de saber un bon cristià.
• Què ha de fer un bon cristià.

Es tracta d'un projecte de 13 llibres, dels quals només se’n conserven 4. El seu contingut inclou:

• Exposició del dogma religiós (doctrina).
• Moral cristiana.
• Normes i valors per viure correctament.
• Temes sobre educació moral, societat i comportament.

Públic i llenguatge

L'obra s'adreça a un públic burgès. Utilitza un llenguatge clar, planer i instructiu, amb una clara funció didàctica i un estil que vol ensenyar i guiar el lector.

Prosa Humanística

Context (segles XIV–XV)

• Les ciutats creixen i la burgesia