El Teatre Romàntic i l'Obra d'Àngel Guimerà
El Teatre Romàntic: Característiques i Evolució
El Teatre Romàntic del segle XIX trenca amb les tres unitats clàssiques: temps, espai i acció. Les seves característiques principals són:
- Intriga amorosa complicada i plena d'obstacles extrems.
- L'acció es desenvolupa en espais i ambients misteriosos.
- Ús de l'escenografia i els cops d'efecte.
- Els protagonistes són l'heroi romàntic, perseguits per un destí dissortat que s'encaminen cap a la catàstrofe.
- Els temes centrals són l'amor i la llibertat.
- Els protagonistes s'enfronten al món que els envolta, que acaba per destruir-los i no troben la mort.
Àngel Guimerà: Vida i Trajectòria Literària
Àngel Guimerà va néixer a Tenerife l'any 1845. La seva mare era canària i el seu pare català. Als 8 anys es trasllada a Catalunya; fins llavors s'havia educat en un ambient totalment en castellà i ara havia d'aprendre la llengua catalana. Als 14 anys entra a estudiar als Escolapis de Barcelona, on comença a escriure les primeres poesies en castellà. Guimerà es va poder dedicar a la creació de l'obra literària; primer es dóna a conèixer als Jocs Florals de 1877 amb un gran èxit literari, on guanya la Flor Natural, l'Englantina i la Viola del famós certamen.
El Teatre de Guimerà: Temes i Tensions Personals
El seu teatre presenta temes i personatges recurrents que sovint s'han relacionat amb tensions personals de l'autor i la seva visió del món. El fet que els seus pares no es casessin fins que no es van traslladar a Catalunya va fer que Guimerà ocultés la data del seu naixement per tal que no se sabés que havia nascut fora del matrimoni. Aquest complex d'il·legitimitat el va transferir a diversos personatges que pateixen la marginació. Pel fet que hagi estat trasplantat als 8 anys, té la sensació de ser una persona desarrelada. Aquestes circumstàncies expliquen l'abundància de personatges nouvinguts i inadaptats.
Les Etapes de l'Obra Dramàtica de Guimerà
1a etapa (1879-1890): Estrena Gal·la Placídia i introdueix el decasíl·lab mentre cerca temes històrics. L'obra més ben construïda i representativa és Mar i Cel, que assoleix una gran tensió dramàtica, va ser traduïda a diversos idiomes i va tenir una gran projecció internacional.
2a etapa (1890-1900): És l'etapa de plenitud literària. Guimerà incorpora al seu teatre tècniques i elements realistes: s'aproxima a la llengua col·loquial i dóna pas als afers quotidians. Els personatges continuen tenint una actitud heroica, però aconsegueix trobar un equilibri entre el corrent romàntic i el realista. Destaquen Maria Rosa i La filla del mar.
3a etapa: Guimerà intenta adaptar-se als nous gustos i tendències, però ja no obté els grans èxits anteriors.
Importància i Llegat del Teatre de Guimerà
La importància del teatre de Guimerà rau en la recuperació definitiva del teatre català. Aconsegueix per primer cop la projecció internacional i representa la millor tradició teatral catalana.