Benet i Jornet i Joan Fuster: Teatre, Assaig i Repercussió Audiovisual
Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Audiovisuals
Formació i característiques temàtiques
Autor barceloní, d'infant estigué relacionat amb els còmics, la qual cosa ja indica una recerca de la relació entre la lletra i la imatge. Estudià a l'Escola de Teatre Adrià Gual, on conreà obres de reflexió sobre l'individu amb caràcter realista, a les quals incorporaria una problemàtica col·lectiva d'acord amb el teatre èpic. En les seues obres apareixen personatges amb gran passió interior que fracassen en la integració en la societat.
Relació amb el medi audiovisual
Benet i Jornet (B i J) ha dedicat part del seu treball a obres per a adolescents i infants (còmics, com Supertot), però, juntament amb els germans Sirera, forma part d'un grup d'autors que aprofiten la plasticitat del món televisiu per fer teatre. Gràcies als nous canals (Canal 9 i TV3), intenten donar característiques teatrals a la televisió amb obres on convivien la dramatització i la visualitat.
«Els mitjans audiovisuals com la televisió i el cinema em permetien elaborar el meu millor concepte de teatre.»
Obres destacades i guions de televisió
Les seues obres teatrals més destacades són:
- Una vella, coneguda olor
- Molí (estrenada al teatre i portada al cinema)
- La desaparició de Wendy
Posteriorment, aprofita una oportunitat i es converteix en guionista de televisió, on destaca per obres com Mirall Trencat (una adaptació de Mercè Rodoreda) o Temps de silenci.
Joan Fuster i Ortells: La figura culminant de l'assaig
Un autor polifacètic i compromès
Joan Fuster i Ortells és la figura culminant de l'assaig en la història de la nostra llengua. La seua obra és rica i variada; també escriu poesia, però es centra en l'assaig, on és un autor polifacètic en tots els sentits: polèmic, lluitador, compromès, controvertit.
S'atreveix a dir el que ningú ha dit abans, presentant una gran variació de temes i formes. Utilitza l'assaig perquè pot opinar sense expressar les coses tal qual, és a dir, amb ambigüitat, i utilitza les seues experiències per a reflexionar sobre temes actuals, evitant la censura directa. Es caracteritza per fer un examen de consciència de qualsevol fet per construir una literatura d'idees.
Característiques formals de l'assaig fusterià
Les característiques formals més destacades són:
- La ironia.
- L'aforisme (una dita al principi amb una reflexió posterior).
- La modalització fusteriana (metàfores, cometes, parèntesis, interrogacions retòriques o rica adjectivació amb contrastos).
- La utilització de modismes populars i el to conversacional.
- Les construccions adversatives (revisió del que s'ha dit).
Els tres blocs de l'obra assagística
L'obra assagística es pot dividir en tres blocs principals:
- Assaig humanístic (temes atemporals i abstractes): Diccionari per a ociosos.
- Estudis d'història cultural: La gran decadència del País Valencià.
- Escrits sociopolítics: Nosaltres els valencians (gran referent del valencianisme).
Joan Fuster és el gran referent no sols per a tots els autors posteriors, sinó també per als valencians.