Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Altres cursos

Text Expositiu

Propòsit: Transmetre coneixements.

Estructura

• Introducció
• Desenvolupament
• Cloenda

Característiques

• Verbs en present.
• Noms específics i abstractes.
• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen dades i idees.
• Llenguatge formal, objectiu, denotatiu i referencial.

Text Argumentatiu

Propòsit: Influir, convèncer el lector.

Estructura

• Tesi
• Argumentació
• Conclusió

Característiques

• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen les idees.
• Llenguatge formal, referencial.

Text Narratiu

Propòsit: Narrar fets, accions, esdeveniments...

Estructura

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Característiques

• Predomini del temps passat.
• Ús de verbs en aspecte perfectiu.
• Abundància de verbs d’acció.
• Pronominalització de 3a persona.
• Connectors

1. Qüestionament de l'Objectivitat Històrica (S. XIX-XX)

• Benedetto Croce (1866-1952): Tota Història és contemporània [cite: 2]. La Història és pensament i acció [cite: 2]. Idealista. Unió filosofia-Història [cite: 2].
• R. G. Collingwood (1889-1943): Imaginació històrica (revisar ment historiador) [cite: 2]. The Idea of History (1946) [cite: 2].
• José Ortega i Gasset (1883-1956): L'home és producte històric [cite: 2]. Cercar el passat en el present [cite: 2, 99]. Teoria de les generacions [cite: 3, 100]. Reescriptura de la Història [cite: 3, 100].

2. Teories Cícliques de la Història

• Oswald Spengler (1880-1936): Decadència d'Occident [cite: 3]. Civilitzacions: neixen, evolucionen, moren (8) [cite: 3, 73]. Previsió del futur [cite:

Les Quatre Grans Cròniques

En català es conserven quatre grans cròniques que constitueixen la primera manifestació de l'esperit de Catalunya en el camp literari. A partir del segle XIII, es van començar a escriure en català unes cròniques que recullien fets històrics contemporanis a la seva escriptura.

Poesia Èpica i les Cròniques

En català no s'han conservat cançons de gesta ni altres composicions més breus (juglars). Es poden recompondre versos i tècniques de la poesia èpica dins les cròniques catalanes que s'han conservat, però no tenen forma de poesia. S'anomenen prosificacions (assonàncies repetides a la crònica de Jaume I, Bernat Desclot i la de Ramon Muntaner).

Crònica de Jaume I

• Autor: Rei (1a persona), dictat.
• Període:

Tipus de Versions de Narracions

Versió Folklorista

Definició: Transmesa oralment a través de generacions dins d'una comunitat. Sol ser autèntica i connectada amb la cultura popular, amb variacions segons la regió. Pot no tenir un autor conegut i sovint reflecteix la identitat cultural.

Exemple: Una rondalla o conte popular explicat per una àvia al seu poble.

Adaptació T: Construcció total de la narració, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral.

Versió Literària

Definició: Adaptació escrita i sovint polida d'una història o tema popular per un autor concret. Pot ser estilitzada i utilitzar un llenguatge més elaborat. L'autor pot afegir detalls, reflexions i recursos literaris per enriquir la narració.

Exemple: Els contes...

Gèneres Trobadorescos

1. Plany: Poema trist on el trobador lamenta la mort del seu amo.
2. Alba: Lament del poeta per haver deixat la dama a l'alba, després d'haver passat la nit junts.
3. Sirventès: Poesia de tipus polític que sorgeix de la rivalitat entre un trobador i una altra persona (sovint el seu amo).
4. Cançó: Es lloa la figura de la dama amb un pseudònim (senyal).
5. Pastorel·la: Diàleg entre una pastora i un cavaller.

Ausiàs March

Ausiàs March és el poeta que renova la tradició lírica de la literatura catalana. És ell qui trenca amb la tradició de l'amor cortès i comença a parlar dels temes que més l'obsessionen: l'amor, la mort, el destí i el pecat.

Ramon Llull

Fill de nobles, la seva vida va estar fortament marcada per la realitat...

La Predicació a l'Edat Mitjana: Context i Característiques

La societat medieval es caracteritza pel teocentrisme, ja que Déu és el centre de l'existència humana. L'home té una visió del món providencialista que es transmet a través de la literatura. Aquesta literatura és religiosa, moralitzant i didàctica, i es troba estretament vinculada a la predicació.

Figures Clau de la Predicació i la Literatura Medieval Catalana

Francesc Eiximenis (1340-1409)

Franciscà de la segona meitat del segle XIV. La seva vida es va caracteritzar per una postura misògina. La seva obra principal tenia com a objectiu orientar la conducta humana. Destaquen títols com: Lo Crestià, Llibre dels Àngels i Llibre de les Dones.

Vicent Ferrer (1350-1419)

Predicador...

Joan Fuster: Trajectòria i Obra

Aquesta anàlisi situa l'obra en la trajectòria de l’autor i descriu les característiques principals de la seva producció literària i intel·lectual.

Obres Destacades per Gèneres

Poesia

Destaquen obres com:

• Ales o mans
• Terra a la boca
• Escrit per al silenci
• Ofici de difunt

Prosa: Assajos i Pensament

Els assajos de Fuster es caracteritzen per dues característiques fonamentals: la curiositat i la varietat temàtica, i la qualitat i l’amenitat literària.

Títols clau:

• El descrèdit de la realitat
• Diccionari per a Ociosos (1964)
• Sagitari
• Causar-se d’esperar

Escrits Sociopolítics

Obres bàsiques per a conèixer la nostra història, cultura i els problemes d’identitat nacional.

• Nosaltres els valencians
• El País Valenciano
• Un

La Corona d'Aragó a l'Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, la Península Ibèrica estava dividida en dues meitats: la meitat nord controlada pels cristians i la meitat sud, dominada pels musulmans. Catalans, valencians i aragonesos compartien símbols comuns i també un mateix rei, que governava igualment els tres territoris. En la pràctica, però, el Regne de València, com Catalunya i Aragó, era un territori sobirà amb moneda, costums i lleis pròpies que podia limitar el poder absolut del rei a través de les Corts, que eren el seu parlament. La Corona d'Aragó va ser un territori pròsper, famós pel comerç marítim. Els nostres avantpassats van conquerir una part molt important del Mediterrani: Sicília, Sardenya, el sud d'Itàlia i...

Vita Christi (1497) d'Isabel de Villena

L'única obra coneguda d'Isabel de Villena és una narració sobre Jesucrist destinada a les monges del convent de la Trinitat. Publicada pòstumament el 1497 per iniciativa d'Isabel I de Castella, l'obra busca il·lustrar i edificar les religioses.

A diferència d’altres obres de l'època, el Vita Christi té un estil proper i personal, pensat per a la reflexió espiritual i la relació íntima amb Jesús.

Estil i perspectiva femenina

Encara que les destinatàries immediates del llibre eren les monges del convent, el Vita Christi adopta un punt de vista clarament femení. L'estil de l'obra és senzill, amb un llenguatge pla i entenedor, dissenyat per facilitar la comprensió i la reflexió espiritual.

El...

Registres Lingüístics: Ús i Context

El registre lingüístic és l'ús del llenguatge que cada parlant fa, amb la qual cosa ha de triar l'opció lingüística més adequada segons: el moment, l'interlocutor de la comunicació o el context de l'acte comunicatiu.

El Tema

El tema és tot allò a què es refereix el missatge, on hi ha dos grans tipus:

• Temes Generals

  Fan referència a la vida quotidiana i a les coses més comunes, i utilitzen el vocabulari habitual.

• Temes Especialitzats

  Són aquells que requereixen un vocabulari específic que no està a l'abast de tothom, sinó només d'aquelles persones que pertanyen a un grup determinat.

El Canal

El canal és el mitjà pel qual es transmet el missatge. El canal oral sol ser improvisat i efímer, mentre...