Explorant els Registres Lingüístics i la Poesia Catalana
Registres Lingüístics: Ús i Context
El registre lingüístic és l'ús del llenguatge que cada parlant fa, amb la qual cosa ha de triar l'opció lingüística més adequada segons: el moment, l'interlocutor de la comunicació o el context de l'acte comunicatiu.
El Tema
El tema és tot allò a què es refereix el missatge, on hi ha dos grans tipus:
Temes Generals
Fan referència a la vida quotidiana i a les coses més comunes, i utilitzen el vocabulari habitual.
Temes Especialitzats
Són aquells que requereixen un vocabulari específic que no està a l'abast de tothom, sinó només d'aquelles persones que pertanyen a un grup determinat.
El Canal
El canal és el mitjà pel qual es transmet el missatge. El canal oral sol ser improvisat i efímer, mentre que l'escrit sol ser preparat.
El Grau de Formalitat
Qualsevol comunicació pot tenir un grau de formalitat superior o inferior, per tant, requerir un tipus de registre o un altre. Hi ha quatre nivells: molt formal, formal, informal i molt informal.
Hi ha dos usos del llenguatge: el privat i el públic. Els primers tindran una formalitat inferior als públics.
La Intencionalitat Comunicativa
Cada emissor triarà un registre més objectiu o un altre més subjectiu. Les intencionalitats principals són:
- Informar o informar-se: textos expositius.
- Regular la vida social: textos administratius.
- Orientar l'opinió i la conducta: textos argumentatius.
- Crear bellesa: textos literaris.
Tipus de Registres Específics
Hi ha diversos tipus de registres, cadascun amb les seves característiques i finalitats:
Registre Científic i Tècnic
Té com a finalitat l'exposició clara i precisa del missatge, utilitzant un vocabulari especialitzat propi del tema tractat, que coneixem amb el nom de tecnicismes.
Registre Acadèmic
Textos orals i escrits que són produïts dins de l'àmbit acadèmic. Tenen com a finalitat transmetre, emmagatzemar i reelaborar la informació de manera objectiva.
Registre Jurídic i Administratiu
Textos que tenen com a finalitat regular la vida social i establir relacions entre les administracions i les persones. Es caracteritzen per un llenguatge precís, marques d'impersonalitat i fórmules prefixades.
Registre Literari
Busca crear bellesa, despertar passions i sentiments amb les paraules. Es caracteritza per la seva subjectivitat, l'ús d'un llenguatge evocador i polisèmic que desperti en el lector tot tipus de sentiments, i l'abundància de figures retòriques.
Registre Periodístic i Publicitari
Són textos que formen part de l'àmbit de la publicitat i els mitjans de comunicació, i poden ser transmesos per un canal oral o escrit.
Registre Col·loquial
És conegut amb el nom de familiar o informal, amb un registre oral espontani, poc elaborat i subjectiu.
La Poesia Catalana a la Postguerra
La poesia fou un gènere predominant a la postguerra. Condemnada a temes conservadors i tradicionals, no obstant això, autors com Foix o Carner van servir d'orientació a nous poetes com Salvador Espriu.
A partir de 1970, una generació d'escriptors amb força per escriure una poesia més suggeridora i rica, com Pere Gimferrer. Al costat d'aquests joves autors, altres de més veterans van donar a conèixer la part més destacada de la seva producció poètica, com Vicent Andrés Estellés.
La normalització lingüística va permetre que nasqués una nova fornada de poetes com Lluís Alpera.
Vicent Andrés Estellés: Vida i Obra
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) fou un reconegut poeta i periodista.
La seva obra, desconeguda fins al 1970, va ser després d'aquest any, amb obres com L'Hotel de París, quan va rebre els premis més importants, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1978 o el Premi de les Lletres Valencianes el 1984.
Estellés aporta nous temes i noves perspectives de veure la realitat. Si hi ha dos temes bàsics i centrals en la seva obra, són l'amor i la mort. En els quals introdueix frases fetes, clixés col·loquials... En definitiva, uns recursos expressius que, en lloc de vulgaritzar la poesia, configuren un nou llenguatge poètic.