La Corona d'Aragó: Història, Cròniques i Humanisme

La Corona d'Aragó a l'Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, la Península Ibèrica estava dividida en dues meitats: la meitat nord controlada pels cristians i la meitat sud, dominada pels musulmans. Catalans, valencians i aragonesos compartien símbols comuns i també un mateix rei, que governava igualment els tres territoris. En la pràctica, però, el Regne de València, com Catalunya i Aragó, era un territori sobirà amb moneda, costums i lleis pròpies que podia limitar el poder absolut del rei a través de les Corts, que eren el seu parlament. La Corona d'Aragó va ser un territori pròsper, famós pel comerç marítim. Els nostres avantpassats van conquerir una part molt important del Mediterrani: Sicília, Sardenya, el sud d'Itàlia i part de Grècia.

Cròniques de la Corona d'Aragó

Tots els fets històrics als quals hem fet referència els podem conèixer gràcies a les cròniques, relats històrics que foren escrits durant l'expansió de la Corona d'Aragó, en els segles XIII i XIV.

Principals Cronistes

• Jaume I: Aquest rei conquerí els regnes de Mallorca i València i va contar-nos aquestes proeses en l'anomenat Llibre dels fets, obra autobiogràfica en què destaquen la religiositat, el providencialisme i la bel·licositat.
• Bernat Desclot: Narra els fets relatius al regnat de Pere II, fill de Jaume I, amb un estil fred i concís, gran objectivitat i rigor històric.
• Ramon Muntaner: Narra les conquestes de la Corona d'Aragó a la Mediterrània. Estil bastant col·loquial, amb forta presència del punt de vista personal.
• Pere el Cerimoniós: Crònica que pretén justificar la política del mateix monarca. El rei es tracta com un polític i un estrateg.

L'Humanisme al Segle XV

El segle XV també és temps de l'Humanisme, moviment cultural de recuperació de la cultura de l'antiguitat grega i romana. Els coneixements antics van ser l'objecte de recerca dels humanistes, que volien ampliar les nocions de l'home, sobretot els sabers. Van recuperar els textos llatins clàssics. Aquests canvis tenen conseqüències per a la llengua i la literatura.

Conseqüències per a la Literatura i la Llengua

• Literatura: Ressorgiment de gèneres grecollatins.
• Llengua: Ampliació de cultismes i imitació de l'estil i sintaxi llatina. El llatí continua sent la llengua de l'Església i dels estudiosos de les primeres universitats.