Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Joan Fuster: L'Assagista Culminant

València i la Literatura Catalana

Joan Fuster, advocat i escriptor, representa la figura culminant de l'assaig en la història de la literatura catalana. La seva activitat literària s'inicia el 1952 en el periodisme. Inicialment, es dona a conèixer com a poeta amb obres com Sobre Narcís, Ales o Mans, i Escrit per al Silenci. Posteriorment, explora altres gèneres: l'antologia (Antologia de la poesia valenciana, Recull de contes valencians, Ausiàs March. Antologia poètica), la història i la crítica literària (Poetes moriscos i capellans, Heretgies, revoltes i sermons, Literatura catalana contemporània, Contra el Noucentisme, etc.). Finalment, Fuster es centra en l'assaig, que esdevé el seu mitjà...

L'oració coordinada

És la unió, mitjançant una conjunció, de dues oracions sintàcticament independents l'una de l'altra. Hi ha uns tipus:

Tipus d'oracions coordinades

• Copulatives: expressen una relació de suma o unió. Si la relació de suma és positiva, es fa servir la conjunció i, si és negativa, ni.
• Disjuntives: Plantegen una tria, és a dir, una exclusió d'un dels elements. Poden dur les conjuncions o/o bé.
• Distributives: expressen que hi ha diverses possibilitats alhora o bé indiquen equivalència entre les parts unides. No hi ha conjuncions pròpiament distributives, se solen usar uns nexes com: ara, l'un, l'altre...
• Adversatives: estableixen una oposició o restricció entre les dues oracions, s'usen les conjuncions però, amb

Guia per a l'Anàlisi de Textos

Comentari de text:

• 1. Lectura i comprensió
• 2. Introducció: situar el text i l'autor en l'època i el corrent literari al qual pertany.
• 3. Tema: Expressió de la idea principal del text.
• 4. Estructura: Divisió del text en parts diferenciades segons el que s'explica, especificant cada part.
• 5. Argument: Explicació del text i de les seves idees importants (5 línies).
• 6. Anàlisi del text: Comentar tipus de text (narratiu, poètic o teatral).
• 7. Conclusió: Explicació que ha de relacionar les característiques més importants del text, relacionant-lo amb l'època i l'autor. Després es pot exposar una opinió personal argumentativa.

Adequació i precisió lèxica:

• 1. Vaguetats i imprecisions: s'utilitzen mots de sentit

La Decadència de la Literatura Catalana (Segles XVI, XVII i XVIII)

La literatura catalana experimenta una davallada en qualitat i quantitat durant aquests segles. En canvi, és l'època d'esplendor de la literatura castellana. Els factors que van contribuir a aquesta decadència inclouen:

• Unió de la Corona d'Aragó i la Corona de Castella.
• Manca de reis catalans (després de Martí l'Humà).
• Gran crisi agrària a Catalunya, que provoca fam, descontentament i malalties.
• Guerres internes a Catalunya (com la Guerra dels Segadors).
• Bandolerisme.

Literatura del Segle XVI

Poesia

• Sonets de Pere Serafí. Temes principals: la dona i l'amor.
• Aparició de tòpics literaris com el "locus amoenus" i el "carpe diem".
• Estructura del sonet: 14 versos decasíl·labs

La Literatura Catalana als Anys 70

La situació als anys 70 és diferent de la de la postguerra perquè és la fi del franquisme. La creació d'editorials facilita el coneixement d'obres d'arreu del domini lingüístic. Nous premis literaris, el relaxament de la censura i el reconeixement dels drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua pròpia afavoreixen la literatura.

Les característiques dels escriptors són:

• El trencament amb el realisme.
• El culturalisme.
• La transgressió moral i ideològica.
• La incorporació de la cultura moderna.

Les característiques dels narradors són:

• Intimisme i lirisme: indaguen sobre la seva identitat i els seus orígens.
• Cosmopolitisme: voluntat de fugir de la visió localista en benefici d'una ambientació

La Llengua Catalana als Segles XV i XVI

El segle XV va representar la consolidació definitiva dels valors de l'humanisme, mentre que el segle XVI va anticipar el Renaixement.

La transcendència d'aquest període de canvis va ser major a la Corona d'Aragó; una sèrie d'esdeveniments polítics van marcar el futur de la nostra llengua i política.

1. La Progressiva Vinculació amb el Regne de Castella

El segle XV va representar l'inici de la vinculació entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó. Dos fets clau van ser:

• El Compromís de Casp: Canvi de dinastia en els monarques de la Corona d'Aragó, que havien procedit del Casal de Barcelona. La mort de Martí l'Humà sense transcendència política va suposar un conflicte que es va resoldre

Els Mitjans de Comunicació

Els mitjans de comunicació són instruments creats amb la finalitat de difondre informació a un gran nombre de persones. Hi ha: premsa, ràdio i televisió. Dues categories: públics i privats. Característiques principals: creen opinió, responen a una ideologia, influeixen en la conducta de la societat i es difonen amb rapidesa. Els missatges difosos estan fets per ser coneguts amb rapidesa.

La Notícia i el Reportatge

La notícia és una informació breu sobre un fet nou, actual i important que pot despertar l'interès de molta gent. El periodista ha de presentar els fets de manera objectiva, com un observador.

El reportatge és una narració periodística d'una certa extensió, escrita amb un estil personal, sobre...

Anàlisi d'un Text Assagístic

1. A primera ullada, ens trobem davant d'un text extret d'un llibre. La manca de fotos i il·lustracions fa que ens centrem d'entrada en el codi lingüístic i prescindim de l'icònic. Només el codi tipogràfic – l'ús alternat de la lletra rodona, cursiva i negreta – mereix la nostra atenció.
2. Òbviament, es tracta d'un text escrit, cosa que implica que és un text preparat. Ni l'emissor ni el receptor comparteixen ni lloc ni espai, i la capacitat de resposta immediata del receptor està bastant limitada.
3. Com acabem de dir, el text pertany a l'àmbit literari, encara que no al camp de la ficció (assaig).
4. Fa referència a la societat. S'aborda una qüestió inesgotable: quin és el millor estil que pot fer servir

Registres Formals de la Llengua Catalana

El registre cientificotècnic és el propi de la ciència i de la tècnica i es relaciona, normalment, amb el canal escrit, que és el més adequat per als manuals, els articles i les ressenyes de revistes especialitzades.

Els seus objectius principals són:

• L'ús de la terminologia precisa i rigorosa. Per aquesta raó, es fan servir mots monosèmics, que eviten l'ambigüitat, i neologismes.
• La utilització de formes no personals o de la tercera persona del singular.
• La tendència a l'estil nominal: els noms superen els verbs.
• L'absència de matisos de subjectivitat.

El registre literari es caracteritza, en canvi, per una voluntat estètica i presenta un grau més elevat d'elaboració formal; és per això...