Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Universitat

JOAQUIM RubíÓ I ORS: UN MANIFEST
aribau seguit per joaquim, però d'una manera més conscient i decidida. El pròleg amb que va encapçalar la primera edició de (lo gaiter del llobregat), considerat com el veritable manifest de la renaixença.    per a Rubió, el passat medieval ja no és un motiu d'enyorança, sinó que es converteix en un exemple que es pot projectar cap al futur.
LA RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS
l'objectiu de construir una literatura pròpia en català es va començar a concretar amb la restauració dels jocs florals de Barcelona, (va intervenir Rubíó i ors). Els jocs van repre una garntía de contiunuïtat i de projecció social.   la dècada del 1950: imp, es va produir un augment dels autors que utilitzen el cata:...

Referents i mitjans d'expressió

Els seus models literaris són Walter Scott, Chateaubriand i Manzoni, i les revistes El museo de las familias o el Diario de Barcelona constitueixen els seus mitjans d’expressió. Destaquen Antoni de Bofarull, Marià Aguiló i altres. Aquest corrent es defineix pel medievalisme i per l’ús de la història per conèixer l’esperit del poble. També reivindica el català, no només en l’àmbit literari, sinó en tots els àmbits.

Característiques

L’exaltació de la llibertat que duu cap a la rebel·lia despertarà els sentiments que mouen l’esperit romàntic i empenyen els autors cap a una literatura que es caracteritzarà per:

1. (1) La insatisfacció amb el món real, que mena a la recerca constant d’un

Les Grans Cròniques Reials Catalanes

Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei en Pere)

Aquesta crònica està dedicada a historiar el breu regnat de Pere II el Gran. La cronologia és rigorosa, i hi ha una gran abundància en el detallisme i la informació. Pere II sempre és descrit amb tots els atributs dels herois cavallerescos. L'autor no apareix en la narració, sinó que parla des de fora.

Crònica de Ramon Muntaner

És la més llarga de les cròniques. Muntaner escriví el seu sermó, un poema en provençal després integrat a la seva crònica, on dona consells per a la conquesta de Sardenya. Una de les intencions de la crònica és posar en relleu els mèrits de Muntaner i els bons serveis que fa als monarques.

La crònica està en funció...

Textos humanístics

Actualment, anomenem textos humanístics aquells que mostren una àmplia i sòlida cultura dels seus autors i una preocupació per establir tot allò que és essencial en l'ésser humà. Es tracta de textos argumentatius que cerquen convèncer els lectors de la validesa de la tesi exposada, conduint hàbilment el raonament amb idees sòlides, difícilment refutables. Sovint són textos redactats amb una bella retòrica amb molts de cultismes.

Es pot considerar com a text humanístic qualsevol text que ens parli de filosofia, però també qualsevol article de diari d'un fet recent que ens vulgui fer reflexionar sobre la conducta humana (tots aquells textos vinculats a les humanitats).

Textos periodístics

Són tots aquells que...

Jacint Verdaguer

Va néixer a Folgueroles l’any 1845; la seva família era modesta. Sa mare va encaminar-lo cap al sacerdoci; durant quinze anys anava cada dia al Seminari de Vic i havia de fer un trajecte de dues hores a peu per arribar-hi. L’any 1870 es va ordenar sacerdot. Va viure disset anys al palau del marquès de Comillas, a qui Verdaguer va dedicar l’obra L’Atlàntida. Posteriorment, l’obra va ser premiada als Jocs Florals. Ell va publicar Canigó l’any 1885. L’any següent, va fer un viatge a Terra Santa, del qual va tornar transformat. A partir d’aquí, la seva producció literària es va aturar i executava pràctiques exorcistes, cosa poc ortodoxa. L’any 1902 va morir a Vil·la Joana.

Poesia èpica

(Història escrita...

Narrativa del Romanticisme

Estaven farcits d'arcaismes i cultismes barrejats amb vulgarismes i castellanismes: la tècnica narrativa era prou rudimentària i pecaven de massa moralització.

Gèneres

Novel·la Històrica

Popularitzada per Alexandre Dumas i Walter Scott, responia a la moda romàntica historicista.

Novel·la Costumista

És el gènere de transició entre el costumisme i el realisme. L'autor construeix una narració llarga, amb personatges de major complexitat psicològica i amb un argument versemblant que intenta reflectir una realitat idealitzada.

Article Costumista

Es publicava habitualment en la premsa satírica. Descrivia ambients, personatges i situacions típiques de les classes populars.

El Quadre

Té l'origen en l'article de costums....

Joan Maragall: El Poeta Clau del Modernisme Català

Joan Maragall és considerat el poeta més important del Modernisme i, majoritàriament, el primer gran poeta del segle XX. A més de ser un intel·lectual compromès, representa la síntesi dels corrents i les influències d'aquest moviment. Maragall fou poeta, assagista, periodista i advocat. Nascut a Barcelona, aviat es desvinculà de la vida d'oficina que li pertocava com a fill d'un industrial i va optar per estudiar a la Universitat de Barcelona.

Posseïa una àmplia cultura i dominava diverses llengües (alemany, anglès, italià, francès, castellà), i tenia coneixements de música. Va publicar en diversos diaris i revistes com el Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya i L'Avenç,...

Mirall Trencat (Mercè Rodoreda, 1974)

Mercè Rodoreda (1974) era una gran admiradora de Proust.

Estructura i Temes

L'obra segueix l'esquema clàssic: Plantejament, Nus i Desenllaç. Cada part comença amb una cita significativa.

Primera Part: El Secret

• Temes principals: El secret i l'ascens social.
• Esdeveniments clau: L'amor entre Salvador Valldaura i Bàrbara, el secret de la filla d'Eladi (Maria), la mort de Jaume, l'agulla de brillants.
• Aparició de tres generacions de personatges:

1. Teresa (ascens social) i Sofia.
2. Sofia, Eladi i Jesús (fill de Teresa).
3. Jaume (que mor), Maria i Ramon.

Segona Part: Els Records i la Crisi

Importància dels records. Crisi quan Ramon i Maria descobreixen que són germans.

Tercera Part: L'Ensorrament

Ensorrament del món de...

Ressenya de Sociolingüística per a joves del segle XXI

El llibre que m’he llegit és de l’autor Jordi Solé i Camardons, i es titula “Sociolingüística per a joves del segle XXI”.

L’autor parla principalment de la comunitat lingüística, que és un grup de gent que es comunica amb una mateixa llengua, i que es pot veure immersa dins d’un conflicte lingüístic. Aquest conflicte qüestiona molts aspectes del català i el seu ús, on la seua llengua és minoritzada i dominada pel castellà. Si bé és cert que una llengua no és només això, sinó que és la cultura d'unes persones i una terra, l'autor pretén defensar el fet que una bona reflexió sociolingüística pot ajudar a crear una consciència lingüística i així actuar...

La Nova Història Cultural: Orígens i Influències

La Nova Història Cultural és potser la tendència que més influeix en la historiografia actual. Té les seves arrels en l'obra d'E.P. Thompson i, en general, en l'Escola Marxista Britànica, ja que practicava la History from Below (Història des d'abaix), mostrant un interès profund pels oblidats i els seus models culturals.

Així mateix, va estar influïda per l'Escola de Birmingham que, a finals dels anys seixanta i gràcies a Stuart Hall, va començar a estudiar les manifestacions culturals, especialment la cultura popular (p. ex., la televisió, els còmics, etc.).

Cal destacar que l'Escola de Birmingham i el CCCS (Centre for Contemporary Cultural Studies) estaven massa lligats a l'estructuralisme,...