Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Universitat

Anàlisi de l'Estructura Narrativa d'una Història

Exemple d'Estructura en Tres Actes: "L'Apartament"

Aquesta secció detalla l'estructura narrativa d'una història específica, desglossada en els seus tres actes principals, amb els seus punts clau:

• Acte 1: Inici i Desenvolupament
  • Inici: Baxter sol a la porta del teatre.
  • Factor desencadenant: Baxter deixa la clau de l'apartament a Shel a canvi d'un ascens.
  • Primer gir narratiu: Fran i Sheldrake tenen una relació.
• Acte 2: Desenvolupament i Conflicte
  • Ascens de Baxter: Relacionat amb el cunyat de Fran.
  • Midpoint: Intent de suïcidi de Fran.
  • Tercer gir narratiu: La secretària truca a la dona de Shel.
• Acte 3: Resolució i Clausura
  • Clímax: So de tret; la Fran es pensa que Baxter s'havia suïcidat.
  • Clausura:

Característiques de l'obra literària d'Enric Valor

La producció literària d'Enric Valor es compon de dues grans àrees: una primera constituïda per les Rondalles valencianes i una altra conformada per relats breus i cinc novel·les. La vocació literària d'Enric Valor es va materialitzar amb l'aparició d'una novel·la, L'ambició d'Aleix, i de les Rondalles valencianes. El resultat és la creació d'un món literari fascinant.

Les rondalles

Les seves rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral.

Les novel·les

En les seves novel·les, Valor apareix molt vinculat al món rural d'on procedeix. En aquest món narratiu, la natura hi té una funció ben important. Valor la descriu d'una manera realista, sense lirismes,...

Introducció: Estellés i el Franquisme

El franquisme va suposar per als escriptors i els intel·lectuals valencians un període nefast d’obscuritat i persecució de la cultura i la llengua pròpia. Aquest context va marcar fortament l’obra de V. A. Estellés, i el mateix poeta s’hi refereix en constants ocasions al llarg de la seua producció. Segons apunta Josep Ballester: “La seua producció és molt explícita respecte al llarg període de postguerra”. En conseqüència, la poesia d’Estellés ha estat escrita d’una forma visceral, amb gran dèria per parlar, per inventariar tota una sèrie de fets. Aquesta actitud és l’expressió solitària de l’intel·lectual que es nega a sotmetre’s al silenci, ja que aquest significa...

Decadència Literària Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència: Entre els segles XVI i XVIII:

• XVI: Unió de la corona d'Aragó amb Castella.
• XVII: La pèrdua de territoris annexats a França.
• XVIII: L'entronització de la dinastia dels Borbons després de la guerra de successió.

Literatura Culta

En la producció literària culta, experimenta un important retrocés com a conseqüència del desplaçament de la cort al centre de la península i de la castellanització de la noblesa i de part dels escriptors. Els tres moviments estètics d'aquesta època són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

Literatura Popular

Va mantenir el seu vigor perquè la llengua catalana va continuar sent l'única parlada i sentida com a pròpia del poble català,...

Textoteca Interna

«Quan cada persona descobreix els seus variats textos interns, obre un ampli camp alternatiu on es comencen a valoritzar les disponibilitats poètiques o [...] narratives [...] per llegir, per escoltar, per tenir ritme [en definitiva, per valorar la literatura].» (Devetach 2008: 32)

Funcions de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil)

1. Accés a l'imaginari compartit

   • Repertori d'imatges, símbols, mites compartits per la societat.
   • Importància del folklore i l'etnopoètica: literatura oral.
   • Motius literaris: l'odissea, el taló d'Aquil·les, el tema del doble, el petit astut, el llorer (victòria), l'olivera (pau)…
   • Arquetips: Imatges o esquemes congènits amb valor simbòlic que formen part de l'inconscient col·lectiu (RAE).

2. Aprenentatge

1- Objectius de l'aprenentatge poètic i narratiu:

• Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris

• Audició, comprensió, memorització i recitació de diferents textos poètics adequats a l’edat i de producció pròpia,

• Llegir per iniciativa pròpia, textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adients al cicle, per a conèixer les característiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura d’aquest

ETAPES I ELEMENTS RECURRENTS EN LA SEQÜÈNCIA D’ESCRIPTURA POÈTICA:

Seqüència poètica

1a ETAPA: LECTURA I COMENTARI DE TEXTOS POÈTICS

Lectura i comentari de textos poètics diversos.

• Elaboració d’una antologia de poemes, recitació memoritzada...

La Renaixença Valenciana: Característiques i Grups

Una de les dificultats principals era la falta d'un model ortogràfic unitari. Els Jocs Florals intentaren establir models ortogràfics.

Divisió de la Renaixença Valenciana

La Renaixença valenciana es divideix en dos grans grups:

• Poetes d'espardenya: De classe social humil i d'ideologia republicana i progressista. Tingueren èxit sobretot en gèneres com la premsa satírica i el teatre còmic. Destaquen Constantí Llombart i Eduard Escalante.
• Poetes de guant: Burgesos conservadors, no pretenien polititzar la Renaixença. Empraven una llengua arcaïtzant que anomenaven llemosí, denominació d'un dialecte provençal. Destaquen Teodor Llorente i Vicent W. Querol.

Els Jocs Florals

Influïts per...

**Tirant lo Blanc: Una Novel·la Total**

Novel·la de Cavalleria

Però menys inversemblant. Tot i que hi ha excessos d'inventiva, la massa principal de fets és de naturalesa no fantàstica, ja que no trobem esdeveniments sobrenaturals ni personatges fabulosos.

Novel·la Històrica

Martorell usurpa molts materials de la història (més que en altres novel·les medievals) però ajunta esdeveniments separats per segles, acosta ciutats distants, canvia rius de lloc, inventa imperis, descriu una invasió d'Anglaterra per part dels àrabs... Hi ha episodis que es basen en fets reals, com el setge de Rodes pels sarraïns, i personatges que han existit, com ara reis, prínceps, nobles...

Novel·la Militar

Exposició sobre l'art de la guerra, dóna una informació...

Ramon Llull: Pare de la Llengua Catalana i la seva Prosa

Ramon Llull és considerat el pare de la llengua catalana, ja que va escriure un gran nombre d'obres en català, llatí i àrab, amb diferents objectius. La prosa de Ramon Llull és madura i reflexionada, atemporal, fet que permet que actualment ens hi puguem sentir identificats i entendre-la.

La creació de l'idioma escrit i l'ús de sinònims

Podem afirmar que Ramon Llull crea l’idioma escrit, ja que quan escriu no pot acudir a cap referència ni disposa de cap gramàtica en català. Avui en dia, qualsevol lexicògraf que vulgui crear un diccionari de sinònims ha d’acudir a l’obra de Llull, ja que aquesta es caracteritza per l’ús extensiu de sinònims.

Obres cabdals de Ramon