Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Universitat

Esperant a Godot

Introducció

Esperant a Godot, obra dramàtica de 1952, escrita pel dramaturg, novel·lista i crític Samuel Beckett, és una de les màximes representacions del teatre de l'absurd. Aquest teatre, també anomenat anti-teatre, es caracteritza per la seva estaticitat, la manca d'acció i el seu caràcter simbòlic. Els personatges principals, Vladimir i Estragon, esperen Godot mentre dialoguen sobre diversos temes. L'obra de Beckett ha adquirit tons existencials en la seva exploració de la radical solitud i incertesa de l'ésser humà.

Context

La Guerra Freda, amb els seus blocs, superpotències enfrontades i ideologies rivals, va influir en l'obra. La pressió del públic per consumir més degradava la qualitat de vida. L'existencialisme,...

Orígens de la literatura romànica

En aquella època, la lectura era per a uns pocs. El normal era escoltar les obres literàries.

La cultura escrita genera una linealitat, mentre que la oral és més circular.

Els destinataris literaris de l'època eren fonamentalment auditors, per altres que recitaven de memòria.

El triomf arriba quan es prefereix només escoltar sense intervenir i es vol tornar a sentir tot i que no hi hagi canvis. Un cop s'ha escoltat fins a la sacietat i encara hi ha el desig de tornar a escoltar-ho sense canvis, els tenen en un constant "i què més?".

Les partitures van ser creades merament per a ser llegides, amb lletra i notes sense pentagrames ni res.

Es basa, doncs, amb l'oralitat i només ha anat perdent força amb...

Característiques de la Narrativa Modernista

La narrativa modernista presenta els trets següents:

• Un heroi enfrontat al medi social o natural, marginat, incomprès i solitari. Hi predomina la influència de Nietzsche i Ibsen. L'heroi modernista lluita contra l'adversitat per autorealitzar-se, per redimir la societat o per transformar-la.
• La profunditat psicològica dels personatges.
• L'impressionisme. La descripció dels personatges, ambients i situacions és subjectiva i està condicionada a l'estat anímic dels personatges. L'autor hi fa servir una adjectivació rica, personificacions, antítesis i estil indirecte lliure.
• El simbolisme. Hi són freqüents els elements de caràcter simbòlic, com els noms dels personatges, objectes, elements del

El Moviment Romàntic

El Romanticisme va ser un moviment estètic i literari que es va desenvolupar durant la primera meitat del segle XIX. El terme "roman" prové de novel·la. Va sorgir a Alemanya, impregnat per tesis filosòfiques oposades a les de la Il·lustració, com l'idealisme alemany, que defensava que "la realitat exterior només existeix perquè nosaltres la coneixem" (Kant, seguit per Hegel, Schelling i Schlegel). La realitat s'interpreta a través del JO. La raó va ser qüestionada per accedir a certs aspectes de la realitat, donant més valor a la intuïció, la subjectivitat, la passió i els sentiments.

Antecedents i Evolució

Té antecedents preromàntics en Goethe (segle XVIII), autor de Werther, considerada l'inici del Romanticisme,...

Ausiàs Marc: Poeta Clau del Segle XV

Ausiàs Marc (Gandia, 1397 – València, 1459) fou el poeta més important del segle XV. Pertanyia a una família de la petita noblesa valenciana amb interès per la cultura i amb tradició poètica.

Va prendre part en les expedicions del rei Alfons el Magnànim a Nàpols i Sicília, i va rebre com a recompensa la senyoria de Beniarjó. Es va casar dues vegades; la primera amb una germana de Joanot Martorell, Isabel Martorell. De cap d’aquests dos matrimonis no va tenir fills. La seva vida sentimental fou molt desordenada i va tenir cinc fills bastards.

Influències en la Poesia d'Ausiàs Marc

La poesia d'Ausiàs Marc mostra tres influències principals:

• Poesia trobadoresca: Utilitza el català i el seu llenguatge

Les Varietats Dialectals

Les varietats dialectals o dialectes estan vinculats amb un grup de persones definides i formen part de la seua identitat. Trobem varietats lingüístiques que es manifesten de diverses maneres:

• Varietat geogràfica: Relació entre persones que viuen en llocs pròxims i comparteixen característiques lingüístiques pròpies.
• Varietat històrica: Depèn del temps, amb diferències en la manera de parlar entre generacions joves i majors.
• Varietat social: Característiques lingüístiques pròpies dins de les societats, com ara argots d'estudiants o professionals.

Aquestes varietats es vinculen amb grups de persones i no s'han de confondre amb registres o varietats funcionals. És important distingir entre els llenguatges...

L'obra teatral de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va néixer a Lleida, i la seva obra és una de les més extenses i variades de la literatura catalana. Aquest autor ha cultivat tots els gèneres literaris (novel·la, llibres de versos, obres de teatre, contes i articles), tractant una gran multiplicitat de temes i tècniques.

Aquest autor es caracteritza per la seva visió política, ja que tracta tot tipus de gèneres i temes. El més important és la llibertat, amb una autenticitat i amb el sentit de l’existència. Les seves obres consten d’una burla contra el rigor de la dictadura franquista mitjançant el teatre de l’absurd, que ell preferia anomenar teatre de l’abstracte, amb arguments desbaratats, personatges buits i diàlegs...

Gèneres Discursius i Tipus de Text

Quan ens comuniquem, articulem els nostres enunciats en textos. L'emissor (amb la seva idiosincràsia) i el context (que el condiciona) determinen les característiques del text. La primera distinció que cal fer és entre el text escrit i el text oral.

Conceptes sintàctics bàsics que permeten denominar i identificar els sintagmes i les categories lèxiques, que es combinen entre ells per formar oracions.

1) Variació Textual

Les situacions comunicatives presenten una diversitat molt gran, i els parlants hi adapten el seu discurs amb textos molt variats. Hem de triar un discurs adequat a la situació en què ens trobem i efectiu per aconseguir allò que pretenem.

2) Criteris de Classificació de Textos

Acostumem...

Francesc Eiximenis

Vida i Obra

Francesc Eiximenis va néixer a Girona al voltant del 1327. Frare franciscà, va estudiar en diversos països i universitats europees com ara París o Oxford. Molt valorat pel rei Pere el Cerimoniós.

Entre 1383 i 1408, va viure a València, on va exercir un important paper públic com a conseller del govern de la ciutat. Francesc Eiximenis va morir l'any 1409 a Perpinyà, ja que l'havien nomenat bisbe d'Elna.

Destaca per haver escrit moltes obres, com El llibre dels àngels (autèntic best-seller, molt reeditat i traduït a diferents llengües), El llibre de les dones o el Vita Christi. En llatí destaca un tractat de predicació, Ars Praecandi populo.

L'obra més important és Lo Crestià (enciclopèdia sobre la...

Poesia (XVI-XVIII)

Cançoner (Conjunt de Gèneres)

• Goigs: Composicions religioses amb melodia, lloança a Jesús, la Verge o els Sants. Cantades en cerimònies.
• Nadales: Episodis relacionats amb el naixement de Jesús i aspectes de les festes.
• Cançons de Bandolers: (o lladres de camí ral) bandolerisme a Catalunya. Aventures amb admiració cap a coneguts bandolers.
• Cançons de Pandero: Composicions cantades per les majorales de les confraries de la Mare de Déu del Roser quan sortien a captar diners.
• Corrandes: Glosses (Illes) i Cobles (País Valencià). Cançons curtes de 4 versos heptasíl·labs.

Romancer (Poemes)

Romanços. Fragments que la gent recordava dels cantars de gesta. Van ser recollides per escrit a finals del s. XIV per Marià Aguiló...