Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Universitat

Les Quatre Grans Cròniques: Context Històric

Es situen als segles XIII i XIV. Catalunya comença quan assoleix la unitat política i social. El gènere històric comença quan s'assoleix la unitat d'un poble, es produeix la consciència de registrar els fets importants de la nació.

Origen de les Cròniques

Les quatre grans cròniques són:

• Jaume I (El Llibre dels Fets)
• Bernat Desclot (El Llibre del Rei Pere i dels seus antecessors passats)
• Ramon Muntaner (El Llibre de Ramon Muntaner)
• Pere el Cerimoniós (Crònica Reial)

Jaume I

Biografia:

Va néixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller. Va regnar Aragó, Mallorca, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller. Fill de Pere II d'Aragó. L'any que va quedar orfe de pare, va començar la regència...

El Noucentisme és el moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923, aproximadament, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista. L’any 1906 es considera la data d’inici del Noucentisme sobretot per tres fets importants: és l’any que la Lliga Regionalista guanya les eleccions, que Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glosari a “La Veu de Catalunya” i que Enric Prat de la Riba publica “La nacionalitat catalana”.

Els registres lingüístics i els seus factors

Els registres, que s’utilitzen segons la situació del context comunicatiu, venen triats segons 4 factors:

Camp

És el tema del discurs. Segons el tema, usarem un registre o un altre. Hi ha dos tipus de camps:

• No especialitzats: el camp quotidià parla de temes quotidians, que caracteritzarà el registre col·loquial. El camp general o tècnic parla de temes generals que no tenen a veure amb temes quotidians, poden tenir un abast més ampli i caracteritzaria el registre formal/neutre o registre literari.
• Especialitzats o tècnics: caracteritzaran els registres cientificotècnics, tenen una sèrie de termes tècnics que sols coneixen els especialistes.

Mode

Aquest pot ser oral o escrit, correspon a les...

Quim Monzó: Narrativa i Estil

Quim Monzó és un escriptor català de finals del segle XX. Fou, a més, autor de lletres de cançons i guionista de ràdio i televisió, però és conegut per la seva narrativa curta, on no tendeix a l’ornament i la retòrica de la paraula, sinó a la restitució del seu valor original, creant així un llenguatge inimitable. La seva escriptura reflecteix la societat contemporània a través del tractament de les situacions sentimentals d’una manera seca, sense dramatisme, i de la creació d’una espècie de guia de la vida de ciutat, on els personatges desesperançats i avorrits es llancen a la recerca de noves il·lusions, retardant així la bogeria i la desolació.

Monzó utilitza la intertextualitat, la...

La Narrativa Modernista: Aportacions Clau

La novel·la modernista és una de les aportacions més brillants de la literatura catalana.

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís. La seva obra Solitud planteja la trajectòria d'un personatge a la recerca d'una vida pròpia i, com a part de les obres modernistes, també té una visió simbolista.

Joaquim Ruyra: Bellesa i Simbolisme

Subratlla la bellesa que ens envolta i ho fa amb un llenguatge literari elaborat. Té un recull de contes, Marines i Boscatges, que aconsegueix una atmosfera poètica i simbolista. Posteriorment, escriu contes amb una visió cristiana del món i amb intenció didàctica, com l'obra Les Coses Benignes.

Santiago

Novel·la Psicològica

Se centra en l'anàlisi del món interior d'un personatge. La principal representant és Mercè Rodoreda.

Novel·la Realista

Utilitza un narrador que explica els seus records de fets viscuts, que denuncia la realitat del moment. Màxims representants: Llorenç Villalonga, que descriu l'aristocràcia, i Manuel de Pedrolo, que denuncia la situació política de la postguerra. Cal esmentar a Josep Pla i Pere Calders.

Mercè Rodoreda

Va néixer l'any 1908 a Barcelona, on va viure fins a l'acabament de la Guerra Civil el 1939. Les seves primeres novel·les estan relacionades amb les seves experiències personals, com en el cas d'Aloma, publicada l'any 1938. Va morir a Girona l'any 1983. La seva obra té trets propis de la novel·la...

El Barroc: Un Període de Contrast i Desengany

El Barroc es va desenvolupar des de finals del segle XVI fins a començaments del segle XVIII. Aquest període s'oposa al Renaixement tant en l'àmbit artístic com en el del pensament.

Amb l'arribada del segle XVII, una crisi religiosa, política, econòmica i cultural va fer que l'home perdés l'optimisme i la confiança en la raó, característiques del Renaixement. Aquest va ser un període de desconfiança, tant del món com de la mateixa humanitat. En l'art, es va potenciar la forma, que en literatura es va concretar en una exploració dels recursos de la retòrica, la sintaxi i la versificació. Tot i això, aquesta potenciació de la forma no va anar en detriment del contingut: el Barroc...

L'Edat Mitjana: Un període clau

L'Edat Mitjana s'inicia amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) i acaba amb l'ocupació de Constantinoble pels turcs (1453), gairebé deu segles. Entre els segles V i XII, és a dir, l'Alta Edat Mitjana, es produeix el procés de formació de les llengües romàniques.

Naixement de les llengües romàniques

El naixement d'aquestes noves llengües comporta l'aparició de les literatures corresponents. En el primer període, només foren de transmissió oral; a partir del segle XII, van fer-se escrits. Entre els segles XII i XV, a la Baixa Edat Mitjana, les llengües romàniques van anar guanyant àmbits d'ús al llatí, convertint-se lentament en llengües aptes per a la cultura.

Lírica Medieval

Durant...

Tipus de textos orals (Dos parts, segons Badia i segons Cassany)

Qualsevol text en qualsevol context ha de ser coherent, en un sentit, adequat a un context, tindre una estructura i per tant, ha d'estar cohesionat com també, ha de tindre una correcció.

Tipus de textos orals depenent de la persona que domina l'acte de parla que depenent d'aquest, els textos demanen unes estratègies diferents:

Segons Badia:

• a) Textos de caràcter singular: un receptor o més no tenen la possibilitat immediata de respondre i, doncs, d'exercir el paper d'emissor. Exemples: discurs polític, exposició magistral, cançó
• b) Textos de caràcter dual: dos interlocutors poden adoptar alternativament els papers d'emissor i de receptor. Exemples: telefonada, diàleg de

Després de Ramon Llull, arran de la crisi del Cisma d’Occident (1378-1417), els autors que cultiven la literatura de contingut religiós, membres de ordres de predicadors (franciscans i dominicans), van seguir les pautes lul·lianes i es van dedicar a escriure reculls de proverbis i exemples (històries de miracles i relats sorprenents i meravellosos). Són contemporanis de grans humanistes: Bernat Metge, Antoni Canals i Felip Malla. S’oposen a la prosa recargolada retòrica d’aquests per una de més senzilla i entenedora que arriba al poble. Al S. XV apareix Isabel de Villena, autora d’una Vita Christi. Una altra figura és el frare franciscà Francesc Eiximenis, va néixer a Girona entre 1330 i 1335. Estudià i viatjà a París,...