Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres matèries

Planificació Lingüística: Organització i Objectius

La planificació lingüística és l'intent de modificar la realitat sociolingüística d'un territori mitjançant l'organització, la posada en pràctica i l'avaluació d'un conjunt coherent d'actuacions de política lingüística.

Monolingüisme com a Objectiu

Un primer cas de planificació és el monolingüisme com a objectiu. Aquest model segueix en estats on només hi ha una llengua oficial, considerada alhora estatal. Sovint es tracta d'estats, en el cas europeu, on no s'inverteix diners per part del govern, per tant la llengua passarà a desaparèixer, ja que no es protegeix ni es finança.

França és un bon exemple. La llengua oficial és el francès, però s'hi parlen altres llengües...

Diccionari de Sociolingüística

Actitud lingüística

Predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma o varietat lingüística i actuar en conseqüència.

Adstrat

S’utilitza per a fer referència a la influència mútua entre llengües veïnes.

Àmbit d’ús

La llengua es produeix en uns medis o àmbits d’ús. Els àmbits d’ús es defineixen com els conjunts d’ocasions o de situacions en què una llengua és usada. Podem diferenciar entre els àmbits d’ús formals o públics i els àmbits d’ús informals o privats. Els primers són aquells on es produeix el tipus d’interaccions lingüístiques públiques, que requereixen l’ús d’un llenguatge més elaborat, més formal (discursos, conferències, mitjans de...

Competències Clau per al Desenvolupament Personal

1. Aprenentatge al Llarg de la Vida

Fa referència a la capacitat d’adaptació contínua en un món canviant, fomentant la curiositat, la resolució de problemes, la creativitat i la innovació. Aquesta competència es desenvolupa mitjançant activitats com:

• Descobertes i jocs de pistes.
• Gimcanes i gestió de conflictes.
• Processos de reflexió col·lectiva.
• Enfrontar situacions noves que permeten adaptar-se i reinventar-se.

2. Autogestió

Es relaciona amb la capacitat d’organitzar-se autònomament, assumint responsabilitats individuals i col·lectives. S’aprèn en espais on es promou:

• La presa de decisions i el repartiment de tasques.
• La cura dels espais comuns i la realització de campanyes.
• La

Lèxic

Definicions de Paraules Clau

A continuació, es presenta un recull de definicions de paraules clau, acompanyades d'exemples d'ús per a una millor comprensió:

• Mal·leable: Capaç d'estendre's en làmines o fils. S'aplica especialment als metalls i als minerals. Flexible.
• Ens: Acusatiu i datiu del pronom de primera persona jo.
• Mencionar: Parlar breument d'algú o d'alguna cosa.
• Parafrasejar: Fer la paràfrasi (d'un text, d'un escrit).
• Extrapolar: Treure conclusions, generalitzar a partir de dades incompletes o fragmentàries.
• Parentètic: Que constitueix un parèntesi.
• Sistematitzar: Reduir a sistema. Arranjar segons un sistema.
• Penúria: Extrema escassetat.
• Perseverança: Acció de perseverar. Persistència en alguna cosa empresa, prossecució

La Meva Família

La meva família, tot i ser petita, exhibeix una diversitat única. El meu pare, amb els seus cabells foscos i una serenitat innata, és el punt d'equilibri. La meva mare, de cabells llargs i somriure constant, infon calidesa a l'ambient. Un germà gran, amb cabells llargs i una rialla freqüent, aporta vitalitat i lleugeresa. L'altre germà major, amb cabells foscos i una expressió seriosa, ofereix una perspectiva més reflexiva. Jo, el germà petit, actiu i inquiet, destaco amb ulls brillants i una rialla contagiosa. Durant les nits de sopar, les converses animades i les rialles omplen l'estança. Cadascun de nosaltres contribueix amb característiques físiques úniques, formant un mosaic visualment ric que reflecteix la...

) La Substància Extensa (Cos Humà)

Descartes defineix l'extensió com la propietat d'ocupació en un espai. Descartes concep el cos humà com una matèria que ocupa un espai i es mou determinadament per unes lleis físiques. Descartes admet la unió accidental de l'ànima.

) L'Ésser Humà segons F. Nietzsche

La filosofia de F. Nietzsche és el resultat d’una actitud que defensa uns valors terrenals. F. Nietzsche és el creador del vitalisme, un corrent filosòfic que afirma que la vida és el valor suprem i concep la vida com una energia creadora, instintiva i irracional que s'oposa a la raó, l’ordre, la mesura i l'equilibri. Segons F. Nietzsche, només la tragèdia grega va saber veure que la realitat i l'ésser humà estan formats per...

L'Ètica del Deure de Kant

Kant insisteix en el fet que tenim l’obligació d’ajustar les nostres normes a l’imperatiu categòric; és un deure. Què passa quan el deure entra en conflicte amb els nostres interessos o inclinacions? Kant pensava que en aquests casos l’acció moral correcta consisteix a ajustar-se al deure. Però cal tenir en compte que no totes les accions respectuoses amb el deure tenen el mateix valor moral.

Accions Ajustades al Deure vs. Accions per Deure

Per remarcar la importància de les intencions, Kant distingia les accions ajustades al deure i les accions per deure. Hi ha accions que poden coincidir amb el deure encara que en realitat actuem seguint altres interessos. En canvi, fem una acció per deure quan la fem...

El Procés d'Institucionalització: Característiques i Normes

Aquest apartat explica les característiques del procés d’institucionalització, el paper del llenguatge i les condicions necessàries. També s'il·lustra amb exemples clars on les institucions es caracteritzen per un sistema de normes.

La Intencionalitat Col·lectiva

La intencionalitat col·lectiva (un «nosaltres intentem»), en el sentit que les creences, desigs, emocions o determinacions d’acció que es refereixen a quelcom diferent del mateix desig, es converteix en quelcom compartit. Això s’explicaria per l’anterioritat de la cooperació com a característica biològica humana.

L'Assignació de Funció i la Normativitat

Tant els humans com els animals superiors poden...