Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres matèries

Actituds Davant la Política: Maneres de Viure en Societat

• Quina és la relació entre l'individu, la societat en què viu i les seves institucions polítiques? Quina és la seva actitud davant d'ella?
• Al llarg de la història hi ha diversos exemples de la importància que s'ha donat a la participació política.
• Objectius de la política: que els individus d'una societat assoleixin la felicitat.
• Fins a quin punt aquesta està lligada a un projecte col·lectiu?
• La política pot promoure la felicitat col·lectiva i individual?
• Ètica i política: juntes o separades?

Models d'Actitud Política

El Polític

• És aquell que considera que la realització d'una persona (la seva felicitat) forma part d'un projecte més ampli que implica tota la societat en què

Models de Treball en Xarxa

Model Comú: La xarxa s'utilitza en termes de reenginyeria per involucrar el subjecte d'intervenció. Es relaciona amb un model de derivació, on la persona afectada circula pels diferents recursos que configuren la xarxa. Aquesta és una xarxa estructurada basada en principis i centralitzada en el cas. La problemàtica d'aquest model és la pèrdua d'informació del subjecte, resultant en una victimització secundària. Aquest model genera recel i molts interrogants.

Model Centralitzat amb el Cas: Es basa en un pacte entre professionals. El professional i els recursos circulen entorn al cas, amb coordinació per respondre a les necessitats de la víctima.

Principis del Treball en Xarxa

• Horitzontalitat
• Pertinença participativa

Les Intoleràncies i les seves Manifestacions

• Musulmans i el porc: Els musulmans consideren fastigós menjar carn d'un animal impur com el porc.
• Clergues protestants casats: La majoria dels espanyols consideren fastigós que els clergues protestants es casin.
• Puritans i espectacles públics: Els puritans estan en contra dels espectacles públics.
• Riquesa i desaprovació popular als EUA: Als EUA, aquells amb ingressos molt grans no sempre troben els mitjans per gastar-los sense incórrer en la desaprovació popular.
• Socialistes i la possessió de béns: Els socialistes pensen que és infame que algú tingui molts béns.
• Usurpació de la llibertat privada: Avui dia, es prohibeixen per llei importants usurpacions de la llibertat de la vida privada.

La repressió franquista

La pena de mort i l'empresonament

La pena de mort era la sentència més dura. Quan un pres n'era condemnat, tornava a la presó a l'espera del dia establert per a l'execució. Algunes van ser immediates i altres trigaven anys. Les xifres de la repressió, de les persones executades en el conjunt d'Espanya per raons polítiques durant la dictadura franquista, van ser d'unes 15.000, de les quals 5.000 van ser jutjades durant la immediata postguerra. Els historiadors van establir que cap a 1940 hi havia uns 280.000 presos a Espanya, 23.300 dels quals eren dones. Aquesta situació va comportar la necessitat d'habilitar camps de concentració. L'amuntegament i les pèssimes condicions alimentàries i higièniques van provocar...

Liberalisme

Corrent ideològica que acompanya l'ascens i l'auge polític de la burgesia fins que aquesta arriba al poder. En els seus inicis i durant el seu apogeu del segle XVIII europeu, es caracteritza per combatre la reacció absolutista, difondre el pensament lliure, promoure el lliure comerç i les llibertats públiques. Canvia radicalment quan la burgesia arriba al poder i entren en escena la classe obrera i el socialisme. Llavors es torna reaccionari. Avui en dia, el neoliberalisme només conté d'aquella ideologia la defensa del lliure comerç. Però s'ha tornat absolutament conservador, partidari de governs despòtics, opositor a tot pensament lliure i enemic de les llibertats públiques. Per això promou el control i la vigilància...

Abril 2017 (4a AVA)

A continuació, es presenten qüestions basades en l'anàlisi d'un gràfic sobre la distribució mensual del percentatge de viatgers allotjats en establiments hotelers a Catalunya (1970 i 2009). Aquestes qüestions requereixen la descripció de la informació, l'explicació de fenòmens i la definició de termes clau.

Font: Generalitat de Catalunya. Atles del turisme a Catalunya [en línia].

1. Anàlisi del Turisme i Conceptes Geogràfics i Econòmics

1. Descripció de la informació del gràfic (1 punt)

Descriviu la informació representada en el gràfic sobre la distribució mensual del percentatge de viatgers allotjats en establiments hotelers a Catalunya entre 1970 i 2009.

2. L'estacionalitat turística a Catalunya (1,5 punts)

La gestió dels conflictes en el grup

Coser defineix el conflicte social com una lluita pels valors, estatus, poder i medis. Aquesta lluita pot complir funcions positives en l’àmbit interpersonal. El conflicte pot servir per eliminar els elements que separen i restablir la unitat, significa una solució de les tensions, posseeix funcions estabilitzadores i constitueix un component integrant de la relació. Els conflictes poden arribar a ser amenaçadors i destructius, la millor protecció contra els conflictes consisteix en institucionalitzar-los i tolerar-los. Però no és possible solucionar un conflicte quan hi ha massa divergència en les normes de comportament i escales de valors dins un grup. En els grups els conflictes es manifesten...

Perfil del Bon Escriptor

Un bon escriptor es caracteritza per una sèrie d'habilitats i pràctiques que li permeten comunicar-se de manera efectiva. A continuació, es detallen les característiques principals:

• Lectura: Els bons escriptors són, o han estat en algun període important de la seva vida, bons lectors.
• Consciència de l'audiència: Els escriptors competents dediquen temps a pensar què volen dir, com ho diran i què en sap el lector sobre el tema abans d'escriure.
• Planificació del text: Els bons escriptors es formen una imatge mental del text que escriuran i es marquen objectius.
• Rellegeixen els fragments escrits: El bon escriptor rellegeix el que ha escrit a mesura que escriu per comprovar que s'adequa al que volia dir i per enllaçar-

L'Estratègia Burocràtica: Racionalitat i Funcions

La burocràcia és un sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d'un cos de personal administratiu. És part fonamental de l'estructura dels grans imperis i estats. Max Weber la considera un element clau per assolir els objectius d’una societat industrial.

Burocràcia: Legitimitat, Autoritat i Poder

El Tipus Ideal de Burocràcia segons Max Weber

Les característiques del tipus ideal de burocràcia són:

• Àrees fixes de jurisdicció.
• Lleis i reglaments per a regular-les.
• Jerarquia i delimitació de la jurisdicció per al cos de buròcrates.
• Administració basada en documents escrits.
• Preparació especialitzada.
• Nomenament i promoció regulats.
• Sou fix dels funcionaris.

Contingència de

Requisits per una bona segmentació

• Segments identificables i mesurables
• Accessibles i manejables
• Prou grans per ser rendibles
• Estables i realment diferents
• Útils

Variables genèriques objecte de segmentació

• Geogràfiques: països, hàbitat, rural, urbà, densitat de població, climatologia
• Demogràfiques: gènere, edat, estat civil, nacionalitat, components familiars més freqüents
• Socioeconòmiques: nivell de renda, classe social, tipus d'ocupació, coneixement cultural, gastronomia, religió, educació
• Geodemogràfiques: útil per accions de màrqueting directe, utilitza informació de GIS, relació entre lloc de residència i variables demogràfiques

Variables generals subjectives

• Personalitat: actituds, hàbits compulsius, autoritaris, ambiciosos,