Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Anglès de Batxillerat

Conceptes d'economia i societat

• Societat anònima: Empreses constituïdes per diversos socis, amb el capital dividit en parts del mateix valor, anomenades accions. Són anònimes perquè no consta el nom del propietari; cada posseïdor d'accions és propietari d'una part de l'empresa equivalent al percentatge del capital que té.
• Sindicat: Conjunt de persones agrupades amb l'objectiu de defensar i aconseguir millores laborals.
• Socialisme científic: Corrent socialista que analitza el capitalisme i intenta transformar-lo mitjançant un pensament científic.
• Socialisme utòpic: Socialisme centrat en la crítica de la societat capitalista moderna, limitat a fer consideracions morals sobre els seus efectes negatius.
• Anarquisme: Ideologia que rebutja

Anàlisi Dialectal: Català Oriental i Aranès

El Català Oriental

Comprèn la zona est del Principat, les terres de la Catalunya Nord, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer. Es divideix en set subdialectes: septentrional, central, balear i alguerès.

El tret més destacable és la reducció en posició àtona de les vocals:

• Les vocals "a" i "e" es redueixen a la vocal neutra (ə).
• Les vocals "o" i "u" es redueixen a "u".

L'Aranès

L'aranès és una modalitat dialectal de l'occità, no pas del català. Els seus trets més importants són:

• La "f" de procedència llatina es converteix en una "h" aspirada.
• La "-n-" intervocàlica es perd.
• La "r" d'inici de mot porta un reforç vocàlic.
• Els mots acabats en "-es" s'articulen amb una "e" tancada, com en

Doraemon

• Fonètica: labialització (un - bon), velarització (tinc - nc), emmudiment (tant).
• Transcripció fonètica: [r] [ʒ] [tʃ] [β] [ɫ] [β] [z] [b] [z] [k].
• Funcions sintàctiques:
  • Ho: funció CD; el seu antecedent és "fer els somnis realitat".
  • En: funció CRV; el seu antecedent és "recursos".
• Vocabulari: Somni (fantasia, il·lusió), Munt (pila, cúmul).
• Gramàtica: "Perquè" s'escriu junt i amb accent quan és una conjunció causal (substituïble per "ja que") o un substantiu. "Per què" s'escriu separat i amb accent quan és un pronom interrogatiu.

Dr. Slump

• Lletra: "Hi anirem contents, plegats a jugar i a fer invents."
• Anàlisi: "Ens divertirem tots més si és junt del Doctor Slump" és una oració subordinada substantiva adverbial.
• Oracions:

L'oració: principis bàsics

L'oració és una unitat sintàctica formada per dos components:

• Subjecte: indica qui realitza l'acció o de què es parla.
• Predicat: informa sobre el subjecte (activitat, estat, etc.).

Principis rectors de l'oració

• Jerarquia: els elements que conformen l'oració no es troben en un mateix nivell d'igualtat.
  • Els dos pilars són el nucli del subjecte (generalment un nom) i el nucli del predicat (el verb).
  • El nucli del subjecte i el nucli del predicat generen complements, que es troben subordinats.
  • Cada complement pot generar, alhora, d'altres complements.
• Concordança: entre el subjecte i el predicat (en persona i nombre).
• Recursivitat: capacitat de crear successivament estructures relacionades; el principi de comprensibilitat

Els pronoms febles en català

Els pronoms febles de la llengua catalana són: em, et, es, el, la, els, les, en, ho, li, hi, ens, us.

Complement Directe (CD)

• CD determinat: Es substitueix per el, la, els, les. (Ex.: He comprat aquell llibre > L'he comprat).
• CD indeterminat: S'utilitza quan el complement va acompanyat de numerals (un, dos, dos-cents) o indefinits (força, massa, molt, poc). Es substitueix per en o n'.
• CD neutre: S'utilitza per substituir un pronom demostratiu neutre (això, allò) o una oració sencera (que + verb). Es substitueix per ho. (Ex.: Anuncia que no podia venir > Ho anuncia).

Altres funcions pronominals

• CI: Es substitueix per li (singular) o els (plural).
• Atribut: Si és determinat (amb verbs ser, estar, semblar/parèixer)

Oracions subordinades: correccions i exemples

Llista d'exemples corregits

Davant de tots els assistents vam exposar que no teníem dret a vot. O.S. subordinada substantiva (complement directe) — conjunció

Li va suggerir de tornar a sortir amb ell. O.S. subordinada d'infinitiu (complement directe)

S'arrisca que tot li vagi de mal en borràs. O.S. subordinada (compl. de relació) — conjunció

En Joan és qui t'ha traït. O.S. subordinada relativa (atribut, pronom relatiu)

M'agradaria que el viatge programat fos un èxit. O.S. subordinada substantiva (complement de subjecte) — conjunció

Té la confiança que l'ascendiran el mes vinent. O.S. subordinada (complement del nom)

Confia que l'ascendiran el mes vinent. O.S. subordinada completiva —

Conceptes Fonètics Fonamentals

Fonema

Unitat lingüística més petita sense significat, que el parlant vol realitzar quan parla i que ha estat escollida d'entre un conjunt caracteritzat per l'oposició entre ells. El sentit que l'elecció d'un o d'altre donarà significacions distintes en el context usat.

So

Realització del fonema. Cada fonema pot tenir més d'una realització segons quin sigui el context usat. Els sons són la base de la llengua parlada i s'encadenen formant una seqüència fònica. Tots els sons es transcriuen fonèticament a través de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

Grafia

Lletra o dígraf amb què es representa un so concret. Cada so pot ser escrit d'una o més maneres, segons el que diu la norma ortogràfica.

Fonologia

Determina...

La veu passiva en llatí

Veu passiva en el temps de present

Cal substituir les desinències actives per les passives:

• -r
• -ris / -re
• -tur
• -mur
• -mini
• -ntur

Veu passiva de temps perfet

Es forma amb el participi del verb passat més l'auxiliar del verb sum. Es construeix a partir del supi, al qual es treu la -um i s'afegeix -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural).

Auxiliars:

• Present: sum, es, est, sumus, estis, sunt
• Imperfet: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant
• Futur: ero, eris, erit, erimus, eritis, erint

Transformació d'oracions passives

1. El CD actiu passa a ser subjecte en nominatiu de l'oració passiva.
2. El subjecte de l'activa passa a ser complement agent (introduït per a o ab) en ablatiu.
3. El verb es transforma d'actiu a passiu.
4. Els altres complements

El Complement Directe

• Si és de la 1a o la 2a persona, es pot substituir per em, et, es, ens, us.
  • Exemples: et miro, ens abracem.
• Si és una frase, això, allò, res o similars, es substitueix per ho.
  • Exemples: vull això = ho vull, ha dit que vinguis = ho ha dit.
• Si porta un article determinat o demostratiu, es pot substituir per el, la, els, les.
  • Exemples: pentino el nen = el pentino, rento les pomes = les rento.
• Si porta un quantitatiu, es manté el quantitatiu i es substitueix per en.
  • Exemples: tinc dues llibretes = en tinc dues, no veig cap taxi = no en veig cap.
• Si no porta cap determinant, també es substitueix per en.
  • Exemple: prendré raïm = en prendré.

El Complement Indirecte

• Si és de la 1a o la 2a persona, s'usen els mateixos pronoms que

Fonologia: Consonants i Fenòmens Fonosintàctics

Classificació de les Consonants Segons l'Obstacle

En les consonants, l’aire no surt directament, sinó que es troba amb algun obstacle. Alguns obstacles articulatoris són la llengua, els llavis, les dents, el paladar, els alvèols i el vel del paladar. A més, els fonemes poden classificar-se atenent al tipus d’obstacle:

• Oclusiu: L’aire es para en la seva totalitat.
• Fricatiu: Els òrgans articulatoris s’aproximen tant que l’aire surt amb fricció.
• Africat: Comença oclusiu i acaba fricatiu.
• Ròtic: El pas de l’aire és interromput per la vibració de la punta de la llengua.
• Lateral: L’aire surt pels costats.
• Nasal: L’aire és modificat per l’acció del nas.

La Fonosintaxi i els Fenòmens