Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Anglès

Tipologia i identificació del pronom

Els pronoms determinatius: moltes de les formes d'aquests pronoms coincideixen amb les dels adjectius determinatius corresponents (determinants) (demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits), però n'hi ha que només són pròpies dels pronoms. Els pronoms no acompanyen els noms, sinó que els substitueixen.

Classificació dels pronoms determinatius

• Demostratius: són aquest, això. Exemples: "Em quedaré aquest", "Aquest jersei m'agrada molt".
• Possessius: el nostre, els vostres. Exemple: "M'agrada més el vostre cotxe que el meu".
• Indefinits: algun, algú, un tal, tothom, qualsevol, un altre, cadascú, ningú... Exemples: "Hi ha algú?", "Va riure tothom".
• Numerals: poden ser cardinals (un,

El marc legal de la llengua catalana

El marc legal de la llengua forma part de la política lingüística que, alhora, és un dels aspectes fonamentals de la normalització lingüística, juntament amb la normativització i l'estandardització. La política lingüística es basa en la construcció d'un marc legal de l'idioma.

En el nostre cas, el català, després de dos segles de prohibició i persecució —cal destacar els decrets de Nova Planta i la dictadura—, existeixen tres legislacions creades amb l'arribada de la democràcia (1975):

La Constitució Espanyola (1978)

• Article 3: Encara que el castellà és l'única llengua oficial de l'Estat, les altres seran oficials en les seves respectives comunitats autònomes.
• A més, les modalitats

Bilingüisme: Definició i Tipus

El bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l’existència de dues llengües en un individu o grup social. *Stricto sensu*, els teòrics afirmen que el bilingüisme no existeix, ja que suposaria que un individu o una societat fos capaç de dominar dues llengües amb el mateix nivell de correcció en totes les situacions comunicatives i registres, i això és pràcticament impossible, ja que sempre n’hi ha una que predomina sobre l’altra.

En l’actualitat és difícil trobar algun estat on s’utilitzi una sola llengua (Islàndia, Portugal i Albània, a Europa). Podem parlar de diferents tipus de bilingüisme:

Tipus de Bilingüisme

Bilingüisme Individual

Està relacionat amb el poliglotisme,...

Complements Oracionals i Adverbis: Anàlisi Detallada

Complements Oracionals

Complement Directe (CD)

• Funció: Complementa o precisa el significat del verb.
• El verb que porta un CD s'anomena transitiu.
• Generalment va unit al verb, sovint sense preposició (excepte 'a').
• Comprovar-lo: Passiva, Pronominalització.
• Estructura possible: SN (ex: "atén els malalts"); Sprep (ex: "a tothom"); Pronom Feble (ex: "en"); O. Subordinada (ex: "que demà faran jornada intensiva").

Complement Indirecte (CI)

• Rep un dany o un benefici de l'acció verbal.
• Pot anar amb verbs transitius i intransitius.
• Estructura possible: Sprep (ex: "als nens"); pron. feble (ex: "li"); O. Subordinada (ex: "a qui el vulgui").

Complement Règim Verbal (CRV)

• Exigit per alguns verbs que sempre

Accidents gramaticals i formes no personals del verb

El verb es pot descompondre en lexema i desinències. El lexema és l'arrel verbal i proporciona informació sobre el significat lèxic del verb. Altrament, les desinències informen sobre la conjugació a què pertany el verb (vocal temàtica) o sobre els accidents gramaticals (modificació flexiva que experimenten els mots variables per a expressar valors d'alguna categoria gramatical).

• Lexema: Pens- / Vocal temàtica: -a- / Desinències: -r
• Lexema: Bat- / Vocal temàtica: -re- / Desinències: -m
• Lexema: Serv- / Vocal temàtica: -i- / Desinències: -ria

L'observació de les desinències d'un verb permet detectar els accidents gramaticals següents:

Accidents gramaticals

Temps

Expressa el moment

Vocabulari Temàtic: Aliments, Cuina i Mesures

Aliments Bàsics

• Botiga/Tienda: Botiga
• Conservació: Conserva, embotit/embotit
• Àpats ràpids: Entrepà/bocadillo
• Làctics i derivats: Farina, formatge, maionesa, mantega
• Dolços: Mel, melmelada, sucre
• Bàsics de cuina: Oli, ou, pa, pasta, pebre/pimienta, peix, pernil, safrà
• Plats: Truita/tortilla

Fruites i Verdures

• Hortalisses: All/ajo, carabassa, ceba, creïlla/patata, fesol/judia, lletuga, pebrera/pimiento, tomàquet
• Llegums: Cigró/garbanzo, llentia/lenteja
• Fruits secs: Ametlla/almendra, nou/nuez
• Fruita fresca: Bresquilla/préssec, caqui, cirera, maduixa/fresa, meló d'Alger/síndria, pinya, plàtan, poma/manzana, pruna/ciruela, raïm, taronja

Estris de Cuina

• Eines: Batedora, cassola, font, saler, setrilleres/

Pronoms febles en funció del CD

Pronoms febles que substitueixen el complement directe (CD):

• el (l', lo, -l-)
• la (l', -la)
• els (-los, -ls)
• les (-les)
• en (n', -ne, -n)
• ho (-ho)

Pronoms febles en funció del CI

Pronoms febles que substitueixen el complement indirecte (CI):

• li (substitueix substantius masculins i femenins en singular)
• els (substitueix substantius masculins i femenins en plural)

Els pronoms em, et, es, ens, us

Formes i normativa gràfica:

• Formes reforçades: s'usen davant del verb quan aquest comença per consonant. S'escriuen separades del verb, sense guionet ni apòstrof.
• Formes elidides: s'usen davant del verb quan aquest comença per vocal o h. S'escriuen sempre unides al verb amb un apòstrof.
• Formes planes: s'escriuen darrere dels verbs

Temps Verbals en Anglès: Guia Completa

Present Tenses

Present Simple

• Forma: Forma base del verb (3a persona singular + -s/-es).
• Auxiliars: DO / DOES per a negacions i preguntes.
• Ús:
  • Fets permanents, lleis naturals i científiques.
  • Accions repetides (hàbits / rutines).
  • Verbs que no admeten la forma progressiva (stative verbs):
    • Verbs de pensament i comprensió: creure, pensar (= creure), conèixer, etc.
    • Verbs dels sentits (accions involuntàries): veure, escoltar, etc.
    • Verbs d'estat: romandre, ser, tenir, etc.
    • Verbs que denoten sentiments i emocions: estimar, agradar, odiar, etc.
  • Donar instruccions (generalment en segona persona).
  • Amb WHEN (quan) + present simple per descriure el futur (sovint combinat amb un verb en futur).
  • Per descriure un futur programat

El verb: formes no personals

• Infinitiu: No s'usa com a imperatiu. Exemple: «Recordar» (incorrecte) → «Cal recordar» (correcte). «A l'arribar» (incorrecte) → «En arribar» (correcte).
• Participi: Ha de concordar amb el complement directe (CD).
• Gerundi: «Fent-li pagar» (incorrecte) → «Li feu pagar» (correcte).
• Altres: «Donar» (incorrecte) → «Fer» (ptó, abraçada, llàstima, crit). «Comprendre» (correcte) → «Composar» (incorrecte). «Adormir» és un verb transitiu.

Adverbi

1. Bé i malament: Davant d'adjectius o adverbis, s'usa «ben» i «mal».
2. Corrents: «Molt de pressa».
3. Dies: No s'usa article amb els dies de la setmana, excepte per indicar freqüència (ex: «ens entrenem els dimarts»).
4. Castellanismes: «De quan en quan»

1. Arbres de probabilitat i valor esperat

Realització d'un arbre amb probabilitats (0,5, ...) i càlcul del valor esperat (Expected Value).

2. Funcions de costos i optimització

Donades les funcions: VC = q² + 2q i FC = 5.

2.a) Càlcul de costos totals i mitjans

• TC (Cost Total): TC = q² + 2q + 5
• ATC (Cost Mitjà Total): ATC = (q² + 2q + 5) / q = q + 2 + 5/q
• AVC (Cost Variable Mitjà): AVC = (q² + 2q) / q = q + 2
• MC (Cost Marginal): MC = d'TC / dq = 2q + 2

2.b) Maximització de beneficis (P = MC)

P = 2q + 2 → -2q = -P + 2 → q = (P - 2) / 2

2.c) Punt de tancament (AVC = MC)

q + 2 = 2q + 2 → q = 0 SEMPRE. El preu fix és P = 2.

The firm only produces a quantity when the price is 2 or higher.

2.d) Anàlisi d'intervals de producció

2.d.1) Punt de tancament