Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Anglès

Anàlisi Dialectal: Català Oriental i Aranès

El Català Oriental

Comprèn la zona est del Principat, les terres de la Catalunya Nord, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer. Es divideix en set subdialectes: septentrional, central, balear i alguerès.

El tret més destacable és la reducció en posició àtona de les vocals:

• Les vocals "a" i "e" es redueixen a la vocal neutra (ə).
• Les vocals "o" i "u" es redueixen a "u".

L'Aranès

L'aranès és una modalitat dialectal de l'occità, no pas del català. Els seus trets més importants són:

• La "f" de procedència llatina es converteix en una "h" aspirada.
• La "-n-" intervocàlica es perd.
• La "r" d'inici de mot porta un reforç vocàlic.
• Els mots acabats en "-es" s'articulen amb una "e" tancada, com en

Oració subordinada adjectiva

Oració subordinada adjectiva

L'oració subordinada adjectiva és un tipus d'oració subordinada que fa la funció de complement del nom. Està encapçalada per un pronom relatiu que es refereix al nom que acompanya, anomenat antecedent. Aquest pronom realitza la doble funció d'unir l'oració subordinada a la principal i de fer una funció sintàctica determinada dins de la subordinada.

Es distingeixen les oracions adjectives especificatives, quan la informació delimita l'abast del nom (s'escriuen sempre sense comes), i les oracions explicatives, quan simplement afegeixen informació complementària al contingut del nom (s'escriuen sempre entre comes). Les explicatives acostumen a anar entre comes per marcar el...

El català a la Unió Europea

Actualment, el català no és llengua oficial i de treball de la Unió Europea (UE), però sí que s’ha reconegut l’ús oficial limitat de les llengües cooficials espanyoles diferents del castellà en algunes institucions europees. Les principals institucions i organismes de la UE han reconegut el català, el gallec i el basc com a llengües de comunicació amb la ciutadania.

Això vol dir que qualsevol ciutadà pot adreçar-se, per escrit i en català, a les institucions següents i té dret a rebre una resposta en la seva llengua:

• Comissió Europea
• Parlament Europeu
• Consell
• Defensor del Poble Europeu
• Comitè de les Regions

També es tradueixen al català algunes publicacions i documents oficials de la UE. Perquè...

Morfologia i Derivació

Paraules Derivades

Les paraules derivades s'han format a partir de l'arrel d'una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o Afixos).

Afixos

Els afixos es classifiquen en tres grups:

• Prefixos (abans de l'arrel)
• Sufixos (després de l'arrel)
• Infixos (entre l'arrel i un sufix)

Tipus de Sufixos Segons el Significat

• Nominals (Exemples d'acabaments):
  • Nom: -esa
  • Verb: -ir
  • Adverbi: -ament
• Diminutius: -et / -eta, -ó / -ona, -ol / -ola, -í / -ina, -im
• Col·lectius: -atge, -eria, -am, -ada, -at
• Professió o Activitat: -er / -era, -aire, -ista, -dor / -dora, -ant / -ent

Canvis Ortogràfics Freqüents en la Derivació

Alguns canvis ortogràfics habituals per mantenir la fonètica de l'arrel són:

• c → qu
• g → gu
• ç → c
• j → g / gu / gü
• s

Monolingüisme i Multilingüisme: Conceptes Clau

El monolingüisme és l'existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat. Aquesta situació és clarament excepcional, si tenim en compte que les 6.000 llengües que es parlen al món estan repartides en uns 200 estats (Albània, Islàndia, Portugal).

El multilingüisme és la utilització de més d'una llengua en un mateix territori (o per part d'un mateix individu). La majoria dels estats del món són multilingües, alguns amb una gran quantitat de llengües parlades: unes 200 a l'Índia o més de 700 a Papua Nova Guinea, per exemple.

Bilingüisme Individual: Tipus i Característiques

Relacionat amb el poliglotisme, el bilingüisme individual es refereix a una persona que...

Doraemon

• Fonètica: labialització (un - bon), velarització (tinc - nc), emmudiment (tant).
• Transcripció fonètica: [r] [ʒ] [tʃ] [β] [ɫ] [β] [z] [b] [z] [k].
• Funcions sintàctiques:
  • Ho: funció CD; el seu antecedent és "fer els somnis realitat".
  • En: funció CRV; el seu antecedent és "recursos".
• Vocabulari: Somni (fantasia, il·lusió), Munt (pila, cúmul).
• Gramàtica: "Perquè" s'escriu junt i amb accent quan és una conjunció causal (substituïble per "ja que") o un substantiu. "Per què" s'escriu separat i amb accent quan és un pronom interrogatiu.

Dr. Slump

• Lletra: "Hi anirem contents, plegats a jugar i a fer invents."
• Anàlisi: "Ens divertirem tots més si és junt del Doctor Slump" és una oració subordinada substantiva adverbial.
• Oracions:

Guia de temps verbals en anglès

Aquesta guia breu corregeix i resumeix les formes i exemples dels temps verbals: Past simple, Past continuous, Present perfect i variants com ever, never, just, still, already, yet, for i since. S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals i s'ha ajustat la capitalització. No s'ha eliminat cap contingut original, només s'ha reformat i aclarit.

Past simple

Descripció: descriu accions que es van acabar en el passat.

Estructura: S + Vp + C

Exemple: I got a job last week (vaig aconseguir un treball la setmana passada)

Past continuous

Descripció: descriu accions que s'estaven desenvolupant en el passat.

Estructura: S + was/were + Ving + C

Exemple: I was driving my car (vaig estar conduint el meu cotxe)

Present perfect

Descripció:

Règim verbal

És un complement exigit pel verb i introduït per una preposició. S'assembla al complement directe perquè també expressa l'objecte on va a parar l'acció del verb, però se'n diferencia pel fet d'exigir forçosament el concurs de la preposició (accedeixen a la petició, em recordo de tu, penso en aquell problema).

El sintagma nominal

Un sintagma nominal (SN) és un grup de mots relacionats sintàcticament entre ells per una relació de dependència respecte a un nucli, o mot dominant, que forçosament ha de ser un nom o substantiu.

Complement del nom

Complement del nom: dóna a conèixer les característiques, la manera de ser del nucli.

El subjecte

El subjecte és aquell que concorda en nombre i persona amb el verb.

És qui fa l'

L'oració: principis bàsics

L'oració és una unitat sintàctica formada per dos components:

• Subjecte: indica qui realitza l'acció o de què es parla.
• Predicat: informa sobre el subjecte (activitat, estat, etc.).

Principis rectors de l'oració

• Jerarquia: els elements que conformen l'oració no es troben en un mateix nivell d'igualtat.
  • Els dos pilars són el nucli del subjecte (generalment un nom) i el nucli del predicat (el verb).
  • El nucli del subjecte i el nucli del predicat generen complements, que es troben subordinats.
  • Cada complement pot generar, alhora, d'altres complements.
• Concordança: entre el subjecte i el predicat (en persona i nombre).
• Recursivitat: capacitat de crear successivament estructures relacionades; el principi de comprensibilitat

A continuació, presentem una llista de vocabulari essencial traduït de l'anglès al català, centrat en temes d'activisme, acció social i medi ambient.