Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Anglès

Els pronoms febles en català

Els pronoms febles de la llengua catalana són: em, et, es, el, la, els, les, en, ho, li, hi, ens, us.

Complement Directe (CD)

• CD determinat: Es substitueix per el, la, els, les. (Ex.: He comprat aquell llibre > L'he comprat).
• CD indeterminat: S'utilitza quan el complement va acompanyat de numerals (un, dos, dos-cents) o indefinits (força, massa, molt, poc). Es substitueix per en o n'.
• CD neutre: S'utilitza per substituir un pronom demostratiu neutre (això, allò) o una oració sencera (que + verb). Es substitueix per ho. (Ex.: Anuncia que no podia venir > Ho anuncia).

Altres funcions pronominals

• CI: Es substitueix per li (singular) o els (plural).
• Atribut: Si és determinat (amb verbs ser, estar, semblar/parèixer)

Oracions subordinades: correccions i exemples

Llista d'exemples corregits

Davant de tots els assistents vam exposar que no teníem dret a vot. O.S. subordinada substantiva (complement directe) — conjunció

Li va suggerir de tornar a sortir amb ell. O.S. subordinada d'infinitiu (complement directe)

S'arrisca que tot li vagi de mal en borràs. O.S. subordinada (compl. de relació) — conjunció

En Joan és qui t'ha traït. O.S. subordinada relativa (atribut, pronom relatiu)

M'agradaria que el viatge programat fos un èxit. O.S. subordinada substantiva (complement de subjecte) — conjunció

Té la confiança que l'ascendiran el mes vinent. O.S. subordinada (complement del nom)

Confia que l'ascendiran el mes vinent. O.S. subordinada completiva —

Have got

• Afirmativa: She has got a new bike.
• Pregunta i respostes curtes: Has your dad got a computer? Yes, he has. / No, he hasn't.

Present Simple

• Afirmativa (3a persona): S'afegeix una -s al verb. He gets up early every day.
• Negativa: S'utilitza don't/doesn't + el verb en la seva forma base. My sister doesn't live in England.
• Interrogativa: S'utilitza Do/Does. Do you like horror films? Yes, I do. / No, I don't.

Regles ortogràfiques (3a persona del singular)

• Acabats en -s o so semblant: S'afegeix -es. kiss → kisses / brush → brushes
• Acabats en -o: S'afegeix -es. do → does / go → goes
• Acabats en consonant + y: La -y canvia a -ies. study → studies / cry → cries

Past Simple

• Afirmativa: I finished the book. / They finished dinner very late.
• Negativa:

Conceptes Fonètics Fonamentals

Fonema

Unitat lingüística més petita sense significat, que el parlant vol realitzar quan parla i que ha estat escollida d'entre un conjunt caracteritzat per l'oposició entre ells. El sentit que l'elecció d'un o d'altre donarà significacions distintes en el context usat.

So

Realització del fonema. Cada fonema pot tenir més d'una realització segons quin sigui el context usat. Els sons són la base de la llengua parlada i s'encadenen formant una seqüència fònica. Tots els sons es transcriuen fonèticament a través de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

Grafia

Lletra o dígraf amb què es representa un so concret. Cada so pot ser escrit d'una o més maneres, segons el que diu la norma ortogràfica.

Fonologia

Determina...

La veu passiva en llatí

Veu passiva en el temps de present

Cal substituir les desinències actives per les passives:

• -r
• -ris / -re
• -tur
• -mur
• -mini
• -ntur

Veu passiva de temps perfet

Es forma amb el participi del verb passat més l'auxiliar del verb sum. Es construeix a partir del supi, al qual es treu la -um i s'afegeix -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural).

Auxiliars:

• Present: sum, es, est, sumus, estis, sunt
• Imperfet: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant
• Futur: ero, eris, erit, erimus, eritis, erint

Transformació d'oracions passives

1. El CD actiu passa a ser subjecte en nominatiu de l'oració passiva.
2. El subjecte de l'activa passa a ser complement agent (introduït per a o ab) en ablatiu.
3. El verb es transforma d'actiu a passiu.
4. Els altres complements

El Complement Directe

• Si és de la 1a o la 2a persona, es pot substituir per em, et, es, ens, us.
  • Exemples: et miro, ens abracem.
• Si és una frase, això, allò, res o similars, es substitueix per ho.
  • Exemples: vull això = ho vull, ha dit que vinguis = ho ha dit.
• Si porta un article determinat o demostratiu, es pot substituir per el, la, els, les.
  • Exemples: pentino el nen = el pentino, rento les pomes = les rento.
• Si porta un quantitatiu, es manté el quantitatiu i es substitueix per en.
  • Exemples: tinc dues llibretes = en tinc dues, no veig cap taxi = no en veig cap.
• Si no porta cap determinant, també es substitueix per en.
  • Exemple: prendré raïm = en prendré.

El Complement Indirecte

• Si és de la 1a o la 2a persona, s'usen els mateixos pronoms que

L'impacte de l'olor i el preu en el neuromàrqueting

Si fa bona olor i és car, hi ha moltes possibilitats que comprem el que tenim davant. L'olor i un preu elevat alteren la percepció del consumidor, per la qual cosa s'han convertit en dos recursos bàsics del neuromàrqueting. Pel que fa a l'olor, segons diversos estudis acadèmics, s'ha comprovat que la dispersió d'una aroma incrementa positivament la percepció dels compradors que acudeixen a un centre comercial i els diners que hi gasten.

Correccions lingüístiques i dubtes freqüents

• "de que" → Ø (sense preposició): En castellà és habitual la construcció posibilidades de que + subj. En català, però, el substantiu possibilitats regeix directament una completiva introduïda per

Fonologia: Consonants i Fenòmens Fonosintàctics

Classificació de les Consonants Segons l'Obstacle

En les consonants, l’aire no surt directament, sinó que es troba amb algun obstacle. Alguns obstacles articulatoris són la llengua, els llavis, les dents, el paladar, els alvèols i el vel del paladar. A més, els fonemes poden classificar-se atenent al tipus d’obstacle:

• Oclusiu: L’aire es para en la seva totalitat.
• Fricatiu: Els òrgans articulatoris s’aproximen tant que l’aire surt amb fricció.
• Africat: Comença oclusiu i acaba fricatiu.
• Ròtic: El pas de l’aire és interromput per la vibració de la punta de la llengua.
• Lateral: L’aire surt pels costats.
• Nasal: L’aire és modificat per l’acció del nas.

La Fonosintaxi i els Fenòmens

Preposicions

Són paraules invariables que es posen en relació amb mots o sintagmes. Es poden apostrofar o formar contracció amb l'article. La preposició és la paraula que encapçala el sintagma preposicional (SPrep) i n'és el nucli.

Principals preposicions: a, amb, entre, de, en, per, contra, malgrat, des de, com a, fins a, per mitjà de, cap a.

Conjuncions

Serveixen per unir o relacionar una oració amb una altra. Són invariables, relacionen mots, sintagmes i estructures oracionals, i tenen un significat reduït.

Principals conjuncions: i, ni, o, bé, però, sinó, que, on, quan, abans, mentre, com, segons que, perquè, ja que, de manera que, si, tret que, per tal de...

Adverbis

Expressen circumstàncies de temps, quantitat, lloc o manera....

Classificació de les oracions segons l'actitud del parlant

Els enunciats es classifiquen segons la intenció del parlant:

• Enunciatives: Afirmen o neguen una informació.
• Exclamatives: Expressen sentiments.
• Dubitatives: Expressen un enunciat dubtós.
• Interrogatives: Demanen informació.
• Optatives: Expressen un desig.
• Exhortatives: Expressen una ordre o consell.
• De possibilitat: Indiquen probabilitat.

Naturalesa del predicat

• Copulatives: Utilitzen els verbs ser, estar o semblar.
• Predicatives: Segons la relació amb el subjecte i els complements, es classifiquen en: actives, passives, reflexives o impersonals. També es distingeixen entre transitives, intransitives i de CRV (complement de règim verbal).

Oracions compostes

Coordinació

• Copulatives: Suma de