Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Història de l'Imperi Romà: Monarquia, República i Imperi

Art i humanitats3,71 KB

Etapa de la Monarquia (s. VIII - s.VI a.C):

Fundació i creixement de l’imperi. Era una monarquia absolutista amb senat consultori. Relacionat amb el poble Etrusc.

Etapa de la República (s. VI a.C - 27a.C):

El poder està en mans del senat. El senat està controlat per els magistrats. Màxima expansió de l’Imperi Romà. Van haver les guerres púniques entre Roma i Cartago, entre el 246 a.C i el 202 a.C. Moltes desigualtats i contrastos en la societat, amb guerres civils. Assesinat de Juli Cesar és assassínat al 44 a.C. Disputa entre Octavi August i Marc Antoni i Cleopatra.

Etapa Imperial (31- a.C - 476 d.C)

Etapa amb més obres artístiques, per expandir la grandesa de Roma. Dividida en la Pax Romana i la Crisi de l’Imperi.

  • Pax Romana:

...
Continua llegint "Història de l'Imperi Romà: Monarquia, República i Imperi" »

El Manierisme a Espanya: Context i Influències

Art i humanitats2,4 KB

Context Històric d'Espanya al segle XVI

Durant el regnat d'Isabel i Ferran, el poder reial es va consolidar a Espanya. Amb Carles I i Felip II, es va formar l'estat modern i es van crear organismes burocràtics per controlar un vast territori. La monarquia hispànica aspirava a convertir Espanya en una potència hegemònica a Europa.

El regnat de Carles I va ser un període d'esplendor, però la monarquia es va anar debilitant fins a la crisi del segle XVII. Felip II va viure un moment de consolidació hegemònica, però també l'inici del declivi amb l'enfrontament amb els turcs i la rebel·lió dels Països Baixos.

Al llarg del segle XVI, Espanya i el Papat van mantenir una aliança permanent. Les directrius del Concili de Trent van enfortir...

Continua llegint "El Manierisme a Espanya: Context i Influències" »

Glossari d'Arquitectura i Art Grec

Art i humanitats3 KB

Elements Arquitectònics

Èntasi: eixamplament que presenten algunes columnes a la part central del fust dòric.

Entaulament: part d’un edifici d’elements clàssics entre el capitell i la coberta. Compost per:

  • Arquitrau: peça monolítica que descansa sobre el capitell.
  • Fris: part de l’entaulament situada entre l’arquitrau i la cornisa.
  • Cornisa: part superior de l’entaulament que es troba damunt del fris.

Equí: peça de superfície convexa situada sota l’àbac.

Escòcia: peça còncava que s’usa per decorar la base de les columnes jòniques.

Estadi: recinte sagrat destinat a les grans competicions entre els atletes.

Estereòbata: conjunt d’esglaons on descansen les columnes d’un temple grec.

Estilòbata: graó superior de l’estereòbata....

Continua llegint "Glossari d'Arquitectura i Art Grec" »

Ara Pacis Augustae: Anàlisi i Interpretació

Art i humanitats3,24 KB

CATALOGACIÓ:

Títol: Ara Pacis AugustaeAutor: DesconegutCronologia: s.I a.C.Tipologia: AltarMaterials: Marbre de CarraraEstil: Romà ImperialTècnica: TallaLocalització: Museu de l'Ara Pacis

CONTEXT HISTÒRIC:

Octavi August fou el primer emperador de Roma i posà fi a les guerres de cinquanta, començant un període de pau, que amb excepció de guerres esporàdiques va durar dos segles. En art, concretament en escultura, hi hagué importants canvis: en època republicana predominava el realisme extrem, durant l'imperi la influència grega es deixà sentir al retràs dels empreadors, que eren idealitzats i resumien totes les virtuts que havia de tenir un èsser superior, digne de governar un imperi. August va ser representat de diverses maneres....

Continua llegint "Ara Pacis Augustae: Anàlisi i Interpretació" »

El Crit d'Edvard Munch: Anàlisi Profunda de l'Obra Mestra Expressionista

Art i humanitats3,27 KB

El Crit: Fitxa Tècnica

Autor:
Edvard Munch
Cronologia:
1893
Estil:
Expressionisme
Tècnica:
Oli i tremp
Suport:
Cartró
Dimensions:
91 cm x 73,5 cm
Localització:
Oslo

Context Històric

En aquest període van començar a agreujar-se els conflictes que acabarien desencadenant la Primera Guerra Mundial. Hi havia rivalitats imperialistes i el moviment obrer va començar a guanyar posicions. A Alemanya hi governava un règim militarista i autoritari. La filosofia empirista era la base del pensament de l'època. En aquest context, hi ha una nova concepció de l'artista: trenca cànons i pinta el que vol.

Anàlisi Formal

Veiem tres persones i a l'horitzó una posta de sol. En primer pla apareix el protagonista amb les mans a la cara i cridant per expressar la seva...

Continua llegint "El Crit d'Edvard Munch: Anàlisi Profunda de l'Obra Mestra Expressionista" »

Santa Sofia de Constantinoble: Fitxa Tècnica i Anàlisi

Art i humanitats3,42 KB

Fitxa Tècnica

Nom: Santa Sofia de Constantinoble
Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet
Cronologia: 523-537
Tipologia: església
Materials: maó i marbre recobert a l’interior de mosaics
Estil: bizantí
Localització: Istanbul, Turquia
Context històric i cultural: Constantinoble era la capital de l´Imperi Romà d´Orient, preservant les tradicions legals i culturals grecoromanes. Santa Sofia, d´estil bizantí en el seu primer període anomenat Edat d´Or, va ser construïda sobre una gran església que va fer construir l´emperador Teodosi l´any 404, aquesta va ser destruïda durant la insurrecció de Nike i a la vegada estava construïda sobre una altra església més antiga que va fer construir l´emperador Constantí l´any 360.

Anàlisi

...
Continua llegint "Santa Sofia de Constantinoble: Fitxa Tècnica i Anàlisi" »

Anàlisi de l'Obra Surrealista de Dalí: Temps, Memòria i Subconscient

Art i humanitats2,5 KB

Antecedents i Influències Artístiques

Les influències rebudes són diverses i variades. Cal citar obres d'El Bosch, de Brueghel, de Jan Vermeer i de Goya. També s'hi poden afegir el cubisme primerenc i, sobretot, la pintura metafísica de Giorgio de Chirico.

La seva obra influirà en els moviments figuratius de les Segones Avantguardes, com el Pop Art i l'Hiperrealisme.

Relacions amb Obres Similars de Dalí

Altres obres destacades de Salvador Dalí que es poden citar són: El gran masturbador (1929) i La temptació de Sant Antoni (1946).

Diferències amb Altres Solucions Coetànies

Es diferencia clarament de la pintura abstracta.

Funció i Significat de l'Obra

Funció

La funció és doble:

  • Estètica i decorativa: Com a expressió artística visual.
...
Continua llegint "Anàlisi de l'Obra Surrealista de Dalí: Temps, Memòria i Subconscient" »

Apolo i Dafne: Anàlisi i significat

Art i humanitats2,16 KB

Anàlisi formal

Composició amb molts de punts de vista amb diagonals de braços i cames i línies corbes. Probablement volia demostrar la seva habilitat escultòrica en aquesta obra de joventut que té moltes influències.

Naturalisme aconseguit amb una gran mimesi en la representació dels cossos, la túnica, les rugositats de l’arbre i les branques. Contrast entre la polidesa i suavitat.

Amb l’abundància de corbes i la direcció dels cossos, fet que afavoreix la sensació de realisme. El moviment juga un paper fonamental ja que juga amb dinamisme, com les línies corbes ascendent des dels peus fins l’extrem de les mans de Dafne, i que es manifesta en els peus, les mans, la túnica, els cabells i cossos. D’aquesta manera es crea la...

Continua llegint "Apolo i Dafne: Anàlisi i significat" »

Renaixement Italià: Escultura, Pintura i Arquitectura a Florència

Art i humanitats4,16 KB

L'Escultura del Renaixement Italià: Les Portes del Paradís

El gremi de comerciants de la llana de Florència va convocar un concurs per a concloure les portes del Baptisteri de Sant Joan. Ghiberti guanya el concurs i serà ell qui realitzi les Portes del Paradís (1425-1452). Aquestes portes són 10 escenes en panells amb episodis de l'Antic Testament. Totes les escenes utilitzen fons amb paisatges naturals i formes arquitectòniques clàssiques. Destaca l'ús de la perspectiva lineal d'Alberti. En definitiva, es tracta d'un tema religiós, però que usa símbols i elements pagans (clàssics).

Característiques de la Pintura Renaixentista

  • Es trenca amb els rígids esquemes compositius del gòtic; la pintura s'allibera de l'arquitectura i ara
...
Continua llegint "Renaixement Italià: Escultura, Pintura i Arquitectura a Florència" »

Significat i Funció de l'Art Funerari Etrusc: Sarcòfags i Creences

Art i humanitats4,43 KB

Significat i Funció de l'Art Funerari Etrusc

El Sarcòfag dels Esposos: Representació i Simbolisme

Aquest grup escultòric representa una parella de difunts reclinats sobre el seu sarcòfag. La dona es recolza sobre el pit del seu marit en actitud serena i tendra.

La seva funció és principalment religiosa i funerària, ja que servia per guardar les cendres o restes dels difunts.

Creences Etrusques sobre la Mort i la Vida d'Ultratomb

Els etruscs sentien un respecte profund pels seus déus i per la mort. Els difunts eren enterrats en tombes construïdes sota terra, de planta circular i amb forma de túmul a l'exterior. Aquestes tombes estaven decorades amb temes alegres i festius, amb persones dansant i tocant instruments, per acompanyar els morts...

Continua llegint "Significat i Funció de l'Art Funerari Etrusc: Sarcòfags i Creences" »