Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Fitxa Tècnica de l'Escultura

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: Últim terç del s. XVIII (1787-1793)
• Estil: Neoclàssic
• Tipologia: Grup escultòric exempt
• Localització: Museu del Louvre, París.

Anàlisi Material i Dimensions

• Dimensions: 1,55 x 1,68 m
• Materials: Marbre polit i sense policromia
• Tècnica: Talla en marbre

Context Històric: Il·lustració i Revolucions

El context històric està marcat per les noves idees de la Il·lustració, que difonen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment. Aquesta nova visió es basa en l’ús de la raó i s’enfronta a la concepció tradicional basada en l’autoritat i la revelació divina.

La burgesia s'està constituint a poc a poc com la classe social dominant,...

Església Santa Maria del Mar

Autor: B. de Montagut, Ramón Despuig

Any: 1329

Tipologia: església (caràcter religiós)

Material: pedra i vidre

Estil: gòtic

Localització: barri de la Ribera (BCN), centre històric

OMA: Ramón Despuig: claustre de la Catedral de Vic; B. de Montagut: Seu de Manresa

Descripció formal

Planta: planta basilical de tres naus, separades per pilars octogonals; l'alçada de les tres naus és semblant, no hi ha diferència. Característica del gòtic català: tendència a la igualtat i importància del contrafort.

Naus laterals: s'hi obren capelles entre els contraforts (recolzen la paret cap al món exterior). No té transsepte; té girola (deambulatori), un passadís que dóna la volta a l'altar. L'estructura sembla un doble...

El Tapís de la Creació

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segona meitat del segle XI
• Tècnica: Brodat de llana
• Estil: Romànic
• Localització: Tresor de la Catedral de Girona
• Obres de la mateixa època: Tapís de Bayeux (segle XI)

Context històric

Els seus orígens es relacionen amb el nord d'Itàlia i també amb l'Imperi Bizantí. Es creu que originàriament el tapís feia el doble d'alçada. Al segle XX es va restaurar i es va col·locar al museu de la Catedral de Girona.

Descripció formal

La seva iconografia és molt apreciada avui dia, i un dels trets més importants de l'obra. La composició gira entorn de la figura del Pantocràtor, situat al cercle central. Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle concèntric més gran, vuit escenes del Gènesi....

Kouros i Kóre: L'escultura de l'època arcaica

Fitxa tècnica:

• Autor: Desconegut.
• Cronologia: 510 a.C. - 500 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta.
• Materials: Marbre.
• Tema: Votiu o escultura funerària.
• Localització: Museu Arqueològic Nacional (Atenes) / Museu de l’Acròpoli (Atenes).

Context històric i cultural

Algunes fonts expliquen que les seves escultures foren les primeres a caminar, per la posició avançada d’una de les cames. Aquesta llegenda concorda perfectament amb les dades històriques. Els grecs van poder veure les estàtues colossals egípcies i les seves característiques principals: el moviment d’una extremitat inferior, la rigidesa, la simetria i la frontalitat.

En aquest període, assistim a la configuració de la polis grega...

Columna Trajana: Relleus i Context Històric

La Columna Trajana és una peça escultòrica construïda entre el 107 i el 113 d.C. Aquest relleu fou construït per Apol·lodor de Damasc. Feta de marbre i d’estil romà imperial, fa unes mides de 40 m d’alçada i 4 m de diàmetre. El tema és commemoratiu i es localitza al Fòrum de Trajà, a Roma.

Context Històric: L'Imperi Romà i la seva Caiguda

La columna fou construïda durant l’època de l’Imperi, etapa en la qual, atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, es va optar per establir un nou sistema polític liderat per un emperador, dividint el territori en províncies.

Però a partir del segle V, les tribus bàrbares del nord d’Europa iniciaren la reconquesta dels seus...

La Vicaria Fitxa tècnica Autor: Gustave Courbet Cronologia: 1849 Estil: Realisme Localització: Orsay Tècnica i suport: Oli sobre fusta Dimensions: 3 metres x 6 metres Context històric Context: Segon terç del XIX, revolució industrial a Catalunya crea la burgesia, consumidora d’art. Pinta el quadre poc després de casar­se a Roma amb Cecília, per això havia visitat varios cops Vicaries on va fer apunts tot i que el lloc es fictivi. Es va presentar a París al public al 1870. Tindra un èxit tant de critica com de public i promociona la carrera artística de Fortuny Autor: Neix a Reus, el cuida l’avi, treballa a un plater i agafa la destresa minuciosa. Al 57 es muden a Barcelona on es comença a fer famós Analisi formal Estil: Realisme...

Panteó de Roma

Fitxa tècnica

• Títol: Panteó
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Temple romà
• Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta
• Estil: Romà imperial
• Localització: Camp de Mart (Roma)

Descripció formal

L'edifici s'obre a la plaça a través d'un pòrtic octàstil amb columnes d'ordre corinti de granit, que sostenen l'entaulament llis. Darrere d'aquest pòrtic s'acobla el tambor que sosté la cúpula hemisfèrica de la cel·la. El tambor mostra la tècnica de construcció a base de morter.

S'aixeca una cúpula coronada per un òcul de 9 m de diàmetre que serveix per a la il·luminació i la ventilació. Les línies d'imposta delimiten tres pisos d'arcs de maó, la funció de descàrrega dels quals reverteix en els contraforts integrats...

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

• AU: desc
• CR: s. I dC
• ES: romà, república tardana
• Tipus d'element: aqüeducte
• Ubicació: Barranc dels Arcs, Tarragona
• Dimensions: 27 × 217 m
• Material: pedra calcària local (saldó); carreus en sec isòdims amb encoixinat rústic a pilars graonats i impostes
• S.C.: voltat, arc de coberta, volta
• E. estructural: pilars rectangulars-triangulars
• E. estructurals secundaris: arcs de mig punt
• Anàlisi formal: origen Puig delfí, 15 km; Tarragona–Castell d'Aigües; riu Francolí; llum 5,9; 25 arcs superiors, 11 inferiors; centre pilars 7,95; intradoss 1,89
• Funció: subministrar aigua i romanitzar l'imperi

Casa del poeta tràgic de Pompeia

• AU: desc
• CR: s. I aC
• ES: romà pompejà
• Tipus d'element: civil — domus; mosaic

Elements Decoratius de l'Arquitectura Islàmica

L'arquitectura islàmica es caracteritza per l'ús de diversos motius decoratius essencials:

• La Decoració Epigràfica

  En una religió sense imatges, l'escriptura és l'única manera eficaç de recordar als fidels els missatges religiosos.

• L'Atauric (Decoració Vegetal)

  És el nom genèric que es dóna a les decoracions que prenen com a base formes vegetals, a partir de les quals es creen formes estilitzades que s'entrecreuen i es compliquen.

• L'Arabesc (Motiu Geomètric)

  És el motiu decoratiu que consisteix en l'entrellaçament de línies i figures geomètriques en sèries indefinides; de vegades es barreja amb formes vegetals. Per extensió, s'anomena arabesc qualsevol decoració característica de

Introducció: Els orígens de l'Islam

Mahoma, el profeta de l'islam, va néixer cap a l'any 570 a la Meca, una ciutat d'Aràbia. Al segle VII, aquesta península del Pròxim Orient estava poblada de tribus nòmades politeistes, els àrabs. A l'edat de 40 anys, l'arcàngel Gabriel li va revelar que era el profeta triat per Al·là per predicar una nova religió: l'islam. La religió islàmica va aconseguir aglutinar els pobles costaners de la península d'Aràbia i les disperses tribus nòmades del desert.

Trets generals de l'art islàmic

Podem considerar que l'art islàmic és un art eclèctic, ja que, en general, va assimilar les tradicions artístiques dels territoris veïns o conquerits, destacant especialment:

• L'espiritualitat cristiana.
• El