Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Universitat

Neoclassicisme: anàlisi d'arquitectura, escultura i pictòrica

Art i humanitats4,09 KB

Arquitectura: dades generals

Arquitectura:

  • Títol
  • Autor
  • Estil
  • Cronologia
  • Material
  • Mides
  • Sistema constructiu
  • Tipologia
  • Localització
  • Comitent

Context històric i cultural

Context històric i cultural

Estil

Estil: anàlisi estil / l'autor i la seva obra

Anàlisi formal

Anàlisi formal:

  • Relació arquitectura–urbanisme / paisatge
  • Elements de suport / elements sustentats i de cobriment
  • Espai exterior (aparènça, elements que hi destaquen, organització façana, programa decoratiu)
  • Espai interior (tipus de planta, organització de l'espai, aparença, programa decoratiu, lluminositat i orientació)

Anàlisi conceptual

Anàlisi conceptual: significat i funció ("" ) / encàrrec i recepció / models plàstics (antecedents, influències posteriors) / relació amb altres...

Continua llegint "Neoclassicisme: anàlisi d'arquitectura, escultura i pictòrica" »

La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi Tècnica i Context Històric

Art i humanitats3,08 KB

La Vicaria

Fitxa Tècnica de l'Obra

  • Títol: La Vicaria
  • Autor: Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874)
  • Cronologia: 1867 – 1870
  • Localització: MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
  • Estil: Realista

Temàtica i Atributs

Escena costumista o de gènere, amb clares fonts literàries costumistes.

Descripció i Anàlisi Tècnica

Elements de Suport i Tècnics

  • Elements de suport: [No especificat]
  • Elements tècnics: Oli sobre fusta

Elements Formals i Compositius

  • Forma: Oberta o pictòrica.
  • Composició:
    1. Composició tancada
    2. Composició unitària
    3. Composició superficial
  • Perspectiva: Perspectiva geomètrica i aèria.
  • Línia de l’horitzó: Alta.
  • Asimetria: Els personatges estan disposats de manera asimètrica.
  • Geometria: Ordenació de les figures en quadrats; predomini
...
Continua llegint "La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi Tècnica i Context Històric" »

La llibertat guiant el poble. Delacroix estructura la composicioa partir d'un triangle

Art i humanitats2,73 KB

ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808: autor:Francisco de Goya Lucientes(1746-1828)/estil:Neoclàssic-Romàntic (estic personal del Goya: estil goyesc)/cron:1814/tecnica:oli/suport:llenç/mides:2,68x3,47m/
tipol.:obra figurativa/tema: Recull el fet historic dels afusellaments de població civil, que es van produir a Madrid el 3 de maig de 1808/local:museu del prado (Madrid)/comit:El govern de la regencia de les corts de Cadis

LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE: autor: eugene delacroix(1798-1863)/estil:romanticisme/cron:1830/tecn:oli/suport:llenç/

mides:2,60x3,25m/tipolo:obra figurativa de caire polític, entre al·Legoric i historic/tema: l'obra recull la insurrecio que es va viure a París el juliol de 1830 contra el rei borbó carles X. Representa...

Continua llegint "La llibertat guiant el poble. Delacroix estructura la composicioa partir d'un triangle" »

Història de Roma, l'Antiguitat Clàssica i l'Edat Contemporània

Art i humanitats2,54 KB

L'Antiga Roma i la seva influència històrica

L'Antiga Roma fou la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma a partir del segle IX aC. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república i, finalment, un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental.

L'Imperi Romà va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle V. L'edat mitjana és el període que segueix la caiguda de l'Imperi Romà, que es considera tradicionalment l'any 476. La part oriental, l'Imperi Bizantí, va sobreviure fins a desaparèixer definitivament el 1453.

La civilització romana, juntament amb la grega, conformen l'Antiguitat clàssica europea, la qual ha tingut una...

Continua llegint "Història de Roma, l'Antiguitat Clàssica i l'Edat Contemporània" »

Modernisme: trencadís, cartells, arcs i escultura

Art i humanitats2,67 KB

Trencadís i mosaic

Trencadís: és un tipus de mosaic que es realitza amb fragments irregulars de ceràmica units amb argamassa, una tècnica arquitectònica utilitzada durant el modernisme per Gaudí. Mosaic: una obra elaborada amb tessel·les, petits fragments de pedra, ceràmica o vidre de diferents formes i colors que s'apliquen sobre qualsevol superfície per formar composicions geomètriques o figuratives.

Cartellisme i art gràfic modernista

Cartell: el modernisme es va estendre de manera molt profusa en les arts gràfiques, tant a la il·lustració de llibres i revistes com al cartellisme. Els representants de l'Art Nouveau van introduir un estil pictòric alternatiu al de Toulouse-Lautrec, creant cartells d'imatges exòtiques i estilitzades...

Continua llegint "Modernisme: trencadís, cartells, arcs i escultura" »

Arquitectura Barroca a Roma: Bernini i Borromini (Sant Pere i San Carlino)

Art i humanitats3,17 KB

Columnata de Sant Pere del Vaticà

Dades Tècniques

Arquitecte:
Bernini
Cronologia:
1656-1667
Localització:
Ciutat del Vaticà
Estil:
Barroc
Sistema Constructiu:
Arquitravat

Funció i Context

La plaça havia d'acollir un gran nombre de pelegrins, permetent una visió perfecta del Papa durant la benedicció Urbi et Orbi que es fa al balcó. Va haver de superar els desnivells de terreny existents.

Anàlisi Formal

L'obelisc egipci va ser situat davant de l'eix de la basílica, lleugerament inclinat per superar el desnivell del terreny. A continuació dels braços rectes s'obre una gran el·lipsi, el centre de la qual és l'obelisc, secundat per dues magnífiques fonts.

  • L'el·lipsi està formada per dues mitges circumferències els centres de les quals estan
...
Continua llegint "Arquitectura Barroca a Roma: Bernini i Borromini (Sant Pere i San Carlino)" »

El gran masturbador de Salvador Dalí: Anàlisi i Símbols

Art i humanitats3,29 KB

Anàlisi de l'obra El gran masturbador de Salvador Dalí

El gran masturbador (Dalí) és una de les primeres obres surrealistes de Salvador Dalí. Es tracta d'un quadre imprescindible en el qual ja apareixen molts dels elements que es repetiran en els seus treballs posteriors. Aquest quadre representa la relació que el pintor estableix entre els seus integrants.

Estil i temàtica de l'obra

L'estil s'emmarca dins del surrealisme oníric. Pel que fa al tema, el quadre dóna forma a una de les obsessions de Dalí. L'artista acabava de conèixer la Gala i, quan ella va haver de tornar a París, l'evoca amb aquest quadre d'un fort contingut sexual.

Tècnica i precisió pictòrica

L'obra sorprèn per la precisió en els detalls i l'acurat dibuix. Dalí...

Continua llegint "El gran masturbador de Salvador Dalí: Anàlisi i Símbols" »

Anàlisi Detallada d'"El Crit" d'Edvard Munch: Context i Tècnica

Art i humanitats3,47 KB

El Crit d'Edvard Munch: Anàlisi i Context

1. Fitxa Tècnica de l'Obra

  • Títol: El Crit
  • Autor: Edvard Munch
  • Cronologia: 1893
  • Ubicació: Nasjonalgalleriet, Oslo
  • Estil: Expressionista

2. Tema i Fonts

2.1. Atributs i Fonts

  • Atributs: Obra al·legòrica.
  • Fonts literàries: El context social i vital de l'autor.

3. Descripció i Anàlisi Tècnica

3.1. Elements de Suport i Tècnica

  • Elements de suport: Taula.
  • Elements tècnics: Oli i tremp sobre cartró. La tècnica pictòrica emprada consisteix en la preparació de pigments polvoritzats amb un morter de mà sec i rovell d'ou, que fa d'aglutinant, juntament amb una varietat de colors vegetals.
  • Mesures: 91 cm x 73 cm.

4. Elements Formals i Compositius

4.1. Estructura Visual

  • Forma: Oberta.
  • Composició: No unitària, amb
...
Continua llegint "Anàlisi Detallada d'"El Crit" d'Edvard Munch: Context i Tècnica" »

Moviments Artístics: Del Romanticisme a l'Avantguarda

Art i humanitats3 KB

Romanticisme

Moviment artístic, literari i cultural que neix a Alemanya i s'estén per Europa. Apareix com a resposta a la Il·lustració i es defineix com l'art del sentiment, on les emocions triomfen per sobre de la raó. L'artista investiga les seves pors i mostra una clara tendència cap a l'individualisme, l'originalitat i l'exaltació dels nacionalismes.

Realisme

Sorgeix de la conscienciació dels greus problemes socials i el desencís pels fracassos revolucionaris, amb una forta influència del cientifisme i l'aparició de la fotografia. Dins del realisme trobem:

  • Paisatgisme testimonial.
  • Escola de Barbizon: representació de la natura i escenes rurals.
  • Realisme burgès: mancat de crítica social i al servei dels gustos de la burgesia. Destaca
...
Continua llegint "Moviments Artístics: Del Romanticisme a l'Avantguarda" »

Mausoleu de Gal·la Placídia: Simbolisme, Llum i Arquitectura Paleocristiana

Art i humanitats3,34 KB

Al·legoria de l'Ésser Humà en l'Església Cristiana

Explica en termes de material i construcció per què podem entendre l’església cristiana com una al·legoria de l’ésser humà. Detalla les teves explicacions en l’exemple del mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna (S. IV).

El Mausoleu de Gal·la Placídia: Material i Simbolisme

El Mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna és un edifici de caràcter funerari i martirial (ja que es va dedicar a Sant Llorenç) i té una planta centralitzada amb forma de creu grega. La seva aparença exterior i interior contrasten fortament, reflectint la dualitat de l'ésser humà (cos i ànima).

Característiques Constructives i Decoratives

  • Exterior: Presenta un model clàssic amb un aspecte sobri. El
...
Continua llegint "Mausoleu de Gal·la Placídia: Simbolisme, Llum i Arquitectura Paleocristiana" »