Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Universitat

Fitxa Tècnica de l'Escultura

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: Últim terç del s. XVIII (1787-1793)
• Estil: Neoclàssic
• Tipologia: Grup escultòric exempt
• Localització: Museu del Louvre, París.

Anàlisi Material i Dimensions

• Dimensions: 1,55 x 1,68 m
• Materials: Marbre polit i sense policromia
• Tècnica: Talla en marbre

Context Històric: Il·lustració i Revolucions

El context històric està marcat per les noves idees de la Il·lustració, que difonen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment. Aquesta nova visió es basa en l’ús de la raó i s’enfronta a la concepció tradicional basada en l’autoritat i la revelació divina.

La burgesia s'està constituint a poc a poc com la classe social dominant,...

Nom: Villa Capra (o La Rotonda)

Arquitecte: Andrea Palladio (1508-1580)

Cronologia: Començada el 1551 i habitable el 1553. (Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i 1591)

Localització: Vicenza (Itàlia)

Estil: Manierisme

Materials: pedra i marbre

Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Dimensions: 25 m (els costats de l’edifici central)

Característiques manierisme: tracta d'afermar la individualitat personal enfront la objectivitat absoluta de l’ideal de l’alt Renaixement, d'escapar del cànon clàssic i, en lloc de cercar l'equilibri harmònic, buscar l’efecte decoratiu sorprenent, el detall de l'enginy, la manera pròpia d'utilitzar els elements del llenguatge clàssic. Es salten les normes del renaixement: asimetria,...

Villa Capra (La Rotonda)

Villa Capra (La Rotonda) és un edifici civil construït per Andrea Palladio entre 1551 i 1553. Utilitza pedra, maó, estuc i marbre, amb un estil renaixentista/classicista. Es troba a Vicenza, Itàlia.

Arquitectura Exterior

La Villa Capra presenta quatre façanes idèntiques, cadascuna amb escalinates que porten a un pòrtic de sis columnes jòniques, amb entaulament i frontó triangular amb estàtues. Al centre, una cúpula cobreix la sala circular central. La planta és simètrica en forma de creu grega, amb quatre pòrtics afegits al quadrat principal. La sala central circular connecta amb els dormitoris.

Distribució Interior

Als soterranis hi ha la cuina i les sales d'administració. La sala central, amb una gran cúpula...

Torre Eiffel

Fitxa Tècnica

• Nom: Torre Eiffel
• Autor: Gustave Eiffel
• Cronologia: Finals del segle XIX
• Estil: Arquitectura del ferro
• Tipologia: Commemorativa
• Materials: Ferro forjat
• Localització: Camp de Mart, París, França

Anàlisi Formal

Estil

• Verticalitat
• Nous materials: ferro, vidre i ciment
• Importància dels enginyers
• Valor arquitectònic

Espai exterior i interior

Els elements sustentadors són els quatre pilars de sota inclinats i els elements sustentats són les plataformes, l'estructura superior i els arcs que uneixen els pilars. El material del qual està fet l'edifici és ferro forjat, material propi de la Industrialització. Poc a poc es va anar construint la Torre, començant per les potes.

Com a descripció de l'edifici, és una enorme estructura...

Amfiteatre

La seva funció era lúdica, ja que s'hi realitzaven tot tipus d'espectacles, sobretot violents, com ara: lluites entre gladiadors o feres salvatges, recreacions de batalles històriques i de batalles navals. El significat de la paraula amfiteatre vol dir "unió de dos teatres" i és una aportació plenament romana (cosa que relaciona aquest edifici amb la idea del teatre grec).

Panteó

És un temple romà, construït a Roma. Pertany al període imperial, en el qual es canvia el sistema polític que passa a anomenar-se imperi al final de la república. El temple, un cop construït, es va incendiar, per la qual cosa es va haver de reconstruir. Al cap dels anys va convertir-se en una església.

L'estil és l'art clàssic romà del període...

Atenes, Segle V aC: Acròpolis i Àgores

La funció de l'àgora era la de ser un espai central on una persona podia comunicar-se amb la gent.

L'Acròpolis (ciutat alta) va passar de ser una residència principesca a un santuari, simbolitzant la salvació de la ciutat, no de la persona.

La Polis Grega i el Llenguatge Clàssic

Període Arcaic (S. VIII-V aC): L'home com a mesura de totes les coses

Període Clàssic (S. V-IV aC): Grandesa dels déus i petitesa humana

Idealisme: cerca de la bellesa ideal, equilibri i harmonia. Abandonament de la rigidesa i l'estatisme en favor del dinamisme i les proporcions.

Del Mègaron Arcaic al Temple Grec

El mègaron micènic era una arquitectura privada on el culte als avantpassats es materialitzava en el foc familiar....

L'Etapa Hel·lenística: Ciutat i Imperi d'Alexandre el Gran

L'expansió de la cultura grega pel món oriental, iniciada amb les conquestes d'Alexandre de Macedònia (336-323 aC) sobre l'Imperi Persa, marca l'inici del període hel·lenístic (323 aC – 30 aC). Aquesta etapa es caracteritza per la creació d'una cultura franca, amb una sola llengua i una sola moneda, que va facilitar la interconnexió entre diverses regions.

Transformacions Urbanes i Socials

• Progressiva dissolució dels principis democràtics: Es va produir una reducció de la funció originària de l'àgora, que va passar a tenir principalment funcions religioses i, sobretot, comercials. Això va comportar l'aparició de temples i mercats dins les àgores i les stoa, dedicats

Ordres Arquitectònics Grecs

L'ordre dòric, el més robust, s'utilitzava en exteriors, especialment en temples dedicats a déus masculins. Els estils jònic i corinti s'empraven en interiors o en exteriors de temples dedicats a divinitats femenines.

Dòric

La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té setze o vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí sobre el qual hi ha un capitell format per l'equí i l'àbac. L'entaulament està format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen els tríglifs i les mètopes. Exemple: Partenó.

La columna consta de base, fust i capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d'arquitrau, fris i cornisa. Sobre les façanes principals, formats...

El Tres de Maig de 1808

Fitxa Tècnica

Títol

El Tres de Maig de 1808 a Madrid (també conegut com Els Afusellaments a la muntanya del Príncipe Pío)

Autor

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, 1746 – Bordeus, 1828)

Cronologia

1814

Localització

Museu del Prado, Madrid

Estil

Neoclassicisme - Romanticisme

Temàtica

Atributs: Tema històric i al·legòric.

Fonts: Esdeveniments històrics (els afusellaments de patriotes madrilenys per part de les tropes franceses).

Anàlisi Tècnica

Suport: Tela.

Tècnica: Oli sobre tela.

Elements Formals i Compositius

Forma: Oberta o pictòrica (predomini del color sobre la línia).

Composició:

• Oberta o centrífuga (l'escena sembla continuar més enllà dels marges del quadre).
• Unitària (tots els elements estan interrelacionats)

Casa Tassel: L'inici del Modernisme

La Casa Tassel, construïda per Victor Horta a Brussel·les entre 1892 i 1893, és considerada el primer edifici modernista. Aquesta obra va suposar una revolució estilística caracteritzada pel plànol obert, la difusió de la llum i la integració de les línies corbes en la decoració i l'estructura de l'edifici. Pertany a l'art nouveau, manifestant una gran llibertat creativa amb materials nous i recreant formes basades en la naturalesa, també conegut com a modernisme ondulant. L'estètica d'aquest edifici busca la individualització d'acord amb el gust del seu promotor i alhora s'integra en el teixit urbà.

Context Històric del Modernisme

El modernisme es desenvolupa a l'últim terç del segle XIX i...