Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Universitat

Documentació General de la Columnata de Sant Pere

Nom de l'edifici: Columnata de Sant Pere del Vaticà

Arquitecte: Gian Lorenzo Bernini

Datació: 1656 – 1667

Roma estava immersa en la seva transformació, iniciada per Sixt V i l’arquitecte Domenico Fontana. Es van crear grans vies que enllaçaven les set basíliques romanes, consolidant Roma com a gran centre eclesiàstic.

En aquest període, les monarquies absolutes dominaven Europa, i la cort papal de Roma exercia una gran influència. Es va observar la decadència de l'Imperi Espanyol i el creixent auge de França, imposant-se el model d'estat centralitzat i autoritari.

La Contrareforma catòlica va ser un moviment clau: es va organitzar el Concili de Trento (1545-1563) per reafirmar el catolicisme...

Eines i Armes Característiques

Les eines més característiques elaborades en os són la punta, el punxó, l’espàtula, l’agulla i l’arpó:

• La Punta o l’Atzagaia: Són projectils o en formen part. Solen anar manegades per poder-les agafar bé, ja que la punta sol ser molt afilada. Bàsicament és una arma.
• El Punxó: És una eina domèstica força abundant que serveix per fer forats. Té una punta molt més circular i uns suports més gruixuts o de puntes petites.
• L’Espàtula: És una eina que no està afilada, sol ser prima i serveix per a ús domèstic.
• L’Agulla: És com un punxó, però molt més fi i afilat, que té una perforació a la base (l'ull). És una agulla de cosir.
• L’Arpó: Està molt vinculat a la caça de peces, però

Pavelló Alemany de Mies van der Rohe

Fitxa Tècnica i Context

• Autor: Mies van der Rohe
• Època: Segle XX
• Localització: Barcelona
• Materials: Marbre verd, ònix, acer cromat, travertí i vidres mirallejants
• Tècnica: Peces de marbre i vidre engalzades, materials industrials

Context Històric i Social

Construït per a l'Exposició Universal de 1929, sota la dictadura de Primo de Rivera. Aquest període va estar marcat pel Crac del 29 a la Borsa de Nova York i l'auge del feixisme a Europa.

Característiques Arquitectòniques

• Estructura: Vuit pilars d'acer cromat que permeten una planta lliure.
• Distribució: Una sola planta oberta, amb cantonades no visibles per a l'espectador.
• Sensació: Amplitud, prolongació de l'espai interior cap a l'exterior.
• Estil: Escultura

Significat i Simbolisme de la Torre Eiffel

La Torre Eiffel és considerada el màxim exponent de l'arquitectura metàl·lica i fou concebuda per convertir-se en el símbol de l'Exposició Universal de París de 1889, que se celebrà per tal de commemorar el centenari de la Revolució Francesa. Aquestes exposicions, filles de la Segona Revolució Industrial, mostraven els grans avenços de la invenció tecnològica i industrial. Es convocà un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous temps i guanyà Eiffel amb el seu projecte.

Aquesta edificació, de caràcter eminentment públic, pretén deixar a la vista de tothom els elements de la seva estructura i erigir-se en l'estàndard de la modernitat i del progrés que comportà...

Guerrers de Riace

Cronologia: ca. 460 a.C

Material: Bronze

Tècnica: Cera perduda

Forma: Exempta

Cromatisme: Policrom

Localització: Museu de Reggio Calabria

Estil: Sever o protoclàssic

Context Històric i Cultural de l’Obra

• Context Històric: L’època posterior a les guerres mèdiques (grecs vs. Perses). Victòria dels grecs ja que diferents polis s’uneixen. Pocs casos en què això va succeir.
• Context Cultural: La guerra aporta un sentiment antioriental i antibàrbar.

Descripció o Anàlisi Formal

Dos homes barbuts, dempeus i nus, semblants entre ells.

Guerrer de l’esquerra

Cara

• Cabell cenyit amb una diadema
• Actitud ferotge amb la boca entreoberta que permet veure les dents forrades de plata
• Llavis vermells fets amb coure
• Els ulls fets amb ivori
• Barbes

El Tres de Maig de 1808: Neoclassicisme i Romanticisme

Descripció Formal

Composició: Els personatges s'agrupen en dos blocs. A l'esquerra, les víctimes: els executats, els qui esperen el seu torn i els que estan a punt de morir. A la dreta, els soldats, disposats en diagonal i d'esquena a l'espectador. El focus central és la figura amb els braços oberts, encarada als soldats, que distribueix la resta de figures.

Llum: El focus de llum, un fanal al terra, il·lumina les víctimes a l'esquerra, mentre que els soldats queden en penombra, remarcant el seu anonimat. Aquest recurs lumínic diferencia els dos grups.

Profunditat: Goya situa les víctimes davant d'un turó amb una línia d'horitzó alta, suggerint la seva falta d'escapatòria i implicant...

El Discòbol de Miró: Fitxa Tècnica

• Autor: Miró
• Cronologia: ca. 460 aC
• Estil: Clàssic (Primer Classicisme)
• Material: Bronze (original, perdut), marbre (nombroses còpies romanes)
• Tècnica: Fosa a la cera perduda (original), talla (còpies)
• Tipologia: Escultura dempeus
• Forma: Exempta o de volum rodó
• Localització (principal còpia, Lancellotti): Museu Nacional Romà (Palazzo Massimo alle Terme), Roma

Context Històric i Cultural del Discòbol

Context Històric: L'Atenes de Pericles

L'obra se situa a mitjan segle V aC, una època d'esplendor per a Atenes i altres ciutats estat gregues amb l'auge de la democràcia. Sota el lideratge de Pericles, polític i estrateg atenenc, la ciutat va experimentar una profunda modernització i va assolir una gran...

Escultura Barroca: Apol·lo i Dafne de Bernini

Apol·lo i Dafne és una escultura de marbre de talla completa realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre 1622 i 1625. Representa el clímax de la història d'Apol·lo i Dafne de les Metamorfosis d'Ovidi.

Característiques:

• Observació circular.
• Moviment: línies corbes i diagonals.
• Estudi anatòmic detallat dels rostres.
• Detallisme i joc de textures.
• Estudi de la llum.

Iconografia: Il·lustra la metamorfosi d'Ovidi, on Apol·lo abraça Dafne, que es transforma en llorer. Representa l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.

Pintura Barroca: Caravaggio i Gentileschi

La mort de la Mare de Déu de Caravaggio

La mort de la Mare de Déu és una pintura a l'oli sobre tela realitzada per...

Miquel Àngel i la Basílica de Sant Pere

Miquel Àngel va treballar en la Basílica de Sant Pere del Vaticà simplificant els espais deambulatoris de Sangallo. Va seguir una línia platònica per elevar-se al cel i separar-se de la matèria, diferenciant-se de la cultura de l'esclau agònic pres de la matèria. Va retornar a la proposta de Bramante, amb una creu grega, eliminant la nau central.

Va disminuir el volum construït, eliminant qualsevol superficialitat. Va retornar a una sola pell, a la puresa de Bramante. Això va reduir el cost de la construcció i va permetre aixecar la cúpula, visibilitzant els ordres en façana.

Carlo Maderno i l'ampliació de Sant Pere

Carlo Maderno, a inicis del Barroc al segle XVII, va dur a terme l'ampliació...