Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Universitat

Sant'Apollinare Nuovo: Història i Arquitectura

La Basílica de Sant'Apollinare Nuovo, del segle VI, és un edifici erigit quan Ravenna va ser per segona vegada capital. Va ser patrocinada per Teodoric i associada al palau dels ostrogots. Té un campanar circular posterior, del segle X.

L'interior no té res d'ostrogot; és una basílica romana paleocristiana, reflectint una idea de continuïtat artística, encara que el govern canviés. Segueix una tipologia arquitectònica que no és gens típica de les capelles palatines. Segur que hi va haver mosaics a l'absis, però no en queda ni rastre ni en tenim descripcions. És un edifici clarament basilical.

Els Mosaics de Sant'Apollinare Nuovo

Malgrat la seva procedència i religió, els ostrogots...

Glossari de Termes d'Art i Arquitectura

Sedes Sapientiae

Sedes Sapientiae: Representació de la Mare de Déu asseguda en un tron amb Jesús als braços. Significa “Tron de la Saviesa”, perquè Jesús, encarnació de la Saviesa Divina, seu a la falda de Maria, que li fa de tron.

Tetramorf

Tetramorf: Representació conjunta dels símbols dels quatre evangelistes: l’àngel, de sant Mateu; el lleó, de sant Marc; el bou, de sant Lluc; i l’àguila, de sant Joan.

Timpà

Timpà: Part interior d’un frontó, on generalment es col·loquen escultures o relleus.

Torre de l’Homenatge

Torre de l’Homenatge: És la torre més alta i fortificada d’un castell medieval. També s’anomena torre mestra.

Traceria

Traceria: Decoració geomètrica de pedra...

Atenea Niké

Atenea Niké. 421 a.C (projectat l’any 449 a.C). Tipologia: Temple. Materials: Marbre de la pedrera del Pentèlic. Estil: Grec Clàssic. Localització: Acròpoli d’Atenes. Es troba situat dalt un petit bastió a l’entrada de l’Acròpolis, sobre les restes d’un temple anterior destruït pels perses el 480 a.C, i al costat dels Prolipeus, construïts per Mnèsicles. Està orientat cap a la sortida del sol. L’Atenea Niké, projectat per Cal·lícatres, un dels arquitectes més rellevants de l’esplendor atenesa durant l’època de Pèricles, forma part de la etapa clàssica iniciada en 490 a.C amb les guerres Mèdiques i finalitzada amb la mort d’Alexandre el Gran al 323 a.C. Va ser promogut pel general atenès Cimo...

Planta

L'edifici està format de sis plantes articulades més un soterrani, unes golfes i un terrat, que s'organitzen al voltant de dos patis, un de forma oval i un altre circular.

Planta de disseny lliure

Les parets o elements de separació d'habitacions no tenen funció sustentant, els propietaris tenien la llibertat de modificar les diferents plantes. Això es degut a que la sustentació de l'edifici sigui una estructura de ferro que combina amb pedra i maons, el paper fonamental l'exerceixen les columnes inclinades, arcs parabòlics i voltes metàl·liques. Per tant els murs no sostenen l’edifici.

Façana

La Pedrera està formada per una planta baixa, on s’hi troben dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis...

Le Déjeuner sur l'Herbe: Anàlisi Completa i Context

Catalogació de l'Obra

• Títol: Le Déjeuner sur l’herbe
• Autor: Édouard Manet
• Cronologia: 1863
• Estil: Impressionisme (inicis)
• Lloc: Museu d'Orsay, París
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 2,08 x 2,64 m
• Tema: El quadre representa una dona nua acompanyada de dos homes vestits, probablement artistes, que jauen a la gespa. Una altra dona, allunyada del grup, es refresca en un rierol.

Anàlisi Formal de "Le Déjeuner sur l'Herbe"

Elements Plàstics

Predomina el color en el quadre. La tècnica és la pinzellada solta i visible, amb detalls que, tot i ser petits, contribueixen a la globalitat de l'obra.

Color

En l’obra destaquen els colors plans i la manca de clarobscur, causada per l’absència d’un...

Santa Sofia de Constantinoble: Una Joia Arquitectònica

Santa Sofia de Constantinoble, dissenyada per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, es troba a Istanbul (antiga Constantinoble). Construïda entre 532 i 537, representa l'estil bizantí. Originalment, aquesta basílica cristiana, malgrat les seves dimensions colossals, estava situada al costat del palau imperial i de l'hipòdrom, evidenciant la relació entre el poder civil i religiós durant l'època de Justinià. La seva construcció es va realitzar amb maó i marbre, i l'interior està decorat amb mosaics.

Arquitectura i Disseny

La característica més destacada és la gran cúpula central, sostinguda per quatre contraforts massissos. El tambor i el mur presenten nombroses finestres,...

El Crystal Palace i l'Exposició Universal de 1851

• Crystal Palace, Joseph Paxton (1851)

Mobiliari Neobarroc Victorià

• Cadira amb cares darrere (1851)

Innovacions Industrials

• Revòlver Colt 1851: Disseny de peces intercanviables.
• Màquines de cosir Singer: Símbol de la producció en massa.

Pioners del Disseny Modern

Michael Thonet i el Mobiliari Corbat

• Cadires de bar (Thonet & Co.): Famoses pel seu disseny corbat i lleuger.
• Balancins: Models recarregats amb detalls ornamentals.

Arts & Crafts i Art Nouveau Britànic

• Arthur H. Mackmurdo: Cadira amb respatller de línies desiguals.

Art Nouveau: Gràfica i Arts Decoratives

• Alphonse Maria Mucha: Cartells icònics amb figures femenines estilitzades.

Art Nouveau Belga

• Victor Horta: Hotel Tassel (1893) –

Fitxa Tècnica: El Pensador d'Auguste Rodin

Nom o títol:

El Pensador

Autor:

Auguste Rodin

Any de realització:

1902 (primera versió de 1880)

Estil:

Simbolisme expressionista

Gènere i tema:

Figura humana / temàtica simbòlica

Material i tècnica:

Fosa de bronze a la cera perduda

Dimensions:

189 x 98 x 140 cm

Ubicació (original i actual):

Museu Rodin, París, França

Context Històric i Artístic d'El Pensador

La peça coneguda com El Pensador va ser realitzada per Auguste Rodin, considerat el primer escultor contemporani, arran d'un encàrrec del Museu de les Arts Decoratives de París per realitzar unes portes de bronze monumentals, anomenades Portes de l'Infern, inspirades en la figura del poeta toscà Dante Alighieri i la seva Divina Comèdia. La primera...

Enterrament a Ornans: Anàlisi Detallada

1. Fitxa Tècnica

Títol:

Enterrament a Ornans

Autor:

Gustave Courbet

Cronologia:

1849-1850

Localització:

Musée d’Orsay, París

Estil:

Realisme

2. Tema

• Atributs: Obra de caràcter social i costumista, que representa l'enterrament d’un camperol a Ornans.
• Fonts literàries: Reflecteix el context social de l’època.

3. Descripció i Anàlisi Tècnica

• Elements de suport: Tela, fusta.
• Elements tècnics: Oli sobre tela. Aquesta és una tècnica pictòrica humida on l’artista dissol els colors (pigment) en oli (per exemple, oli de llinosa) i l’aplica amb un pinzell sobre fusta o tela.

4. Elements Formals i Compositius

• Forma: Oberta.
• Composició:
  1. Oberta: Tots els elements fugen del centre del quadre.
  2. Unitària.
  3. Profunda.

Casa Milà (La Pedrera), Gaudí (1906-1912)

Estil i Materials

Edifici civil modernista construït amb pedra, maó, ceràmica i ferro a Barcelona.

Descripció de la Façana

La línia corba domina l'espectacular façana, formada per una planta baixa amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que recorre tota la façana, conferint-li una accentuada horitzontalitat. Finestres i balconades, modelades amb formes de motius vegetals i realitzades en ferro forjat, segueixen el mateix estil curvilini. A la coberta es troben xemeneies, caixes dels ascensors, ventilacions, dipòsits d'aigua i formes escultòriques.

Interior i Estructura

A l'interior de l'edifici hi ha un pati privat descobert...