Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Plaute: Mestre de la Comèdia Llatina Antiga

Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap al 251 aC a Sarsina, a l'antiga Úmbria, i mort el 184 aC.

Biografia i Context Històric de Plaute

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Úmbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute^[1] i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palimpsest Ambrosià, informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 aC. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o bé del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC. Tota la resta és incerta o llegendària....

El Segle d'Or a València: Context Històric

Durant el segle XV, València va viure un període d'esplendor conegut com el Segle d'Or. Aquesta època es va caracteritzar per un fort creixement demogràfic i per consolidar-se com un gran centre mercantil i financer, gràcies al seu gran port al Mediterrani. Aquest auge va coincidir amb la crisi a Catalunya i una gran efervescència cultural.

L'Efervescència Cultural i els Cercles Literaris

Malgrat la manca de cort, la vida cultural es canalitzava a través de certàmens i tertúlies. Es distingien dos cercles literaris antagònics:

• Joan Roís de Corella: Els seus membres es reunien a casa de Berenguer Mercader. Eren escriptors procedents de la noblesa o l’alt patriciat urbà. Els seus continguts

1. Legitimitat, Legalitat i Autoritat

Definicions

Legitimitat: Capacitat d'aconseguir que la gent accepti com a justes les normes i les lleis, i també l'autoritat.

Legalitat: Cas normatiu de compliment obligatori per a una col·lectivitat.

Autoritat: Poder efectiu en cada àmbit de la societat, reconegut.

2. Fonts de Legitimitat

Carisma

Avantatges: Molta acceptació (entusiasme), claredat de formes.

Inconvenients: Fanatisme i arbitrarietat.

Tradició

Avantatges: Solidesa en el temps i un referent clar.

Inconvenients: Inflexibilitat i barreja d'ideologia.

Legitimitat racional-legal

Avantatges: Racionalitat i objectivitat.

Inconvenients: Rigidesa impersonal.

3. Factors Històrics de l'Aparició de l'Estat Modern

• Seguretat en el comerç
• Recuperació renaixentista

Irregularitats Verbals

Conjugacions

1a (-ar), 2a (-er/-re. Excepció: Dir, dur), 3a (-ir).

Tipus d'Irregularitats

Ortogràfiques: c-qu, j-g, qu-qü, ç-c, i-ï.

1a Conjugació

Tots són regulars (menys anar, estar). Verbs acabats en -u/e/i/o + ar porten dièresi.

2a Conjugació

1r Grup: -ldre, -ndre, -ler (doldre, romandre, valer)

• Lexema velaritzat: c[k]—g[g] (conec (Present) – conegui (Present Subjuntiu, Imperfet Subjuntiu)).
• Lexema eufònic: presenta una "d" eufònica en el lexema (aprendre-aprenia).
• Lexema pur: no presenten alteració.

2n Grup: -èixer (conèixer)

• Lexema velaritzat: conec [k] (conegui (Present Subjuntiu), conegués (Imperfet Subjuntiu)).
• Lexema pur: conèixer (conec*, coneix-).

3r Grup: verbs que tenen el lexema en vocal –re (s'alterna

El Noucentisme Català

Enric Prat de la Riba

E. P. Riba (1870-1917) - President de la Diputació, fundador de l'IEC (1907), impulsor i primer president de la Mancomunitat. La Nacionalitat Catalana (1906) (exposa projecte polític i cultural), crida a la unitat i la disciplina dels catalans per assumir normes ortogràfiques, crea els Estudis Universitaris Catalans (1903).

Pompeu Fabra

P. Fabra (1868-1948) - Normes ortogràfiques (1913), diccionari ortogràfic (1917), gramàtica catalana (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932), exili a França (1939), publicació de la gramàtica catalana (1956).

Eugeni d'Ors (Xènius)

E. d'Ors, Xènius, Barcelona (1881-1954), principal figura del noucentisme, gran influència, exaltació del present,...

Teatre d'Epidaure

Autor: Policlet el Jove

Localització: Epidaure (Peloponés)

Context Històric:

350 aC. Finals del període clàssic, inici de l'hel·lenístic. Durant les Guerres Mèdiques, l'Acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després s'iniciaran les Guerres del Peloponés, enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremacia d'Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC), pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Anàlisi Formal i Estilístic:

El Partenó

1. Documentació General

Nom: Partenó ("cambra de les verges", "sala de les vestals").
Tipologia: Temple.
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles (estratego d'Atenes, 454 aC).
Cronologia: 447-438 aC (447-432 ?)
Localització: Situat en un lloc privilegiat de l'Acròpolis d'Atenes (3 Ha), envoltat d'un escenari de temples i recintes sagrats.
Dimensions: Estilobat (esglaó superior): 69,5 x 33,88 m. Façanes: 18 m d'alçada.
Breu ressenya:
Materials: Marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell (murs interiors): Isòdom
Sistema constructiu: Arquitravat (predomini línia recta)
Elements de suport: Columnes dòriques i murs interiors isòdoms.
Elements

El crit d'Edvard Munch: Anàlisi i Fitxa Tècnica

Fitxa Tècnica

• Autor: Edvard Munch
• Cronologia: 1893
• Estil: Expressionista
• Localització: Oslo (una de les 50 còpies)
• Tècnica i suport: Oli i tremp sobre cartró
• Dimensions: 91 cm x 73 cm

Context Històric i Cultural

Es tanca un segle ple de canvis a causa de la Revolució Industrial. Apareixen nous materials i la burgesia s’enriqueix gastant diners en art i actuant com a mecenes. L’art passa a tenir una funció estètica per a la burgesia.

La societat avança sense tenir en compte l’home, provocant una crisi de valors. La humanitat experimenta un sentiment negatiu. Triomfen idees de Nietzsche i el concepte de superhome.

L'Autor: Edvard Munch

Munch, noruec, va patir desgràcies familiars. Va estudiar...

Resum de "Bearn o la sala de les nines"

La carta de Joan Mayol

El llibre es divideix en quatre parts. La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, en Joan avisa el seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt de vista, i que no el culpi si troba alguna frivolitat. Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgràcies, al poble de Bearn.

Sota la influència de Faust

La segona part la titula "Sota la influència de Faust". És una època tempestuosa, de lluites internes i forces encontrades dintre d'en Joan, que li produiran un gran desassossec. En Joan no conegué els seus pares naturals i va créixer...

Anàlisi de l'Antígona de Sòfocles: Justícia i Poder

El text que se'ns presenta data aproximadament de mitjans del segle V a.C. El seu autor és el grec Sòfocles i l'obra es titula Antígona.

Temes Centrals de l'Obra

El tema principal del fragment és la justícia. Es plantegen dos punts de vista contraposats:

• Les lleis de l'Estat, imposades pel rei Creont.
• Les lleis naturals i religioses, en què creu Antígona.

Com a tema secundari, es planteja el poder, més aviat la manera d'exercir-lo, i el concepte de covardia.

Estructura del Fragment

El fragment podria dividir-se en dues parts:

1. La primera abasta des de la primera línia fins a la línia 16. En aquesta part es desenvolupa el diàleg entre Creont i Antígona sobre els motius que la van portar