Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Què són les habilitats socials?

Les habilitats socials (HHSS) són el conjunt de capacitats que ens permeten funcionar amb eficiència en les nostres relacions interpersonals. Aquestes són presents en qualsevol context: relacions familiars, laborals, escolars o en activitats d'oci.

Les habilitats socials contribueixen a augmentar el benestar. Les persones que experimenten algun dèficit en les seves HHSS tenen més probabilitats de desenvolupar problemes emocionals i afectius, fet que té un impacte negatiu en l'autoconcepte i l'autoestima. En canvi, unes bones HHSS faciliten la integració en la societat.

Beneficis de les habilitats socials

Les habilitats socials ens permeten:

• Millorar les nostres relacions interpersonals.
• Disminuir l'ansietat

Anàlisi de la novel·la Aloma de Mercè Rodoreda

Argument i context autobiogràfic

Novel·la autobiogràfica? Explica la història d'una noia barcelonina de 18 anys, òrfena, i un germà de la qual es va suïcidar, que viu amb el seu germà Joan, la seva dona Anna, i en Dani, el fill. El relat abasta des del moment que esperen l'arribada d'en Robert, el germà de l'Anna que ve d'Amèrica, fins que, després que hagi marxat sense saber que l'Aloma espera un fill seu, han de deixar la casa perquè no en poden pagar la hipoteca que en Joan hi ha imposat a fi de satisfer els capricis de la Coral, l'amant que l'ha acabat deixant per un altre.

L'amor i els falsos somnis que l'embolcallen

L'amor i els falsos somnis que l'embolcallen: L'Aloma de 1969...

Procés de Normalització Lingüística

Definició i Context Històric

El procés de normalització lingüística és el procés mitjançant el qual un idioma és sotmès a la regulació ortogràfica, lèxica i gramatical, amb criteris científics i racionals. La tasca fou duta a terme, en el cas de la llengua catalana, a principis del segle XX, impulsada per les propostes de la revista L'Avenç a finals del segle XIX, la feina de Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Les llengües europees veïnes ja s'havien normativitzat feia segles, però el català no ho havia fet per raons polítiques. Amb la Renaixença es va veure la necessitat de comptar amb unes normes ortogràfiques fixades, un diccionari general...

Futbol de Ribera

1. Escenari geogràfic

Poblacions costaneres: L'equip visitant, titular d'una vila dels Monegres, terra de secà.

Personatges habituals de la vila

• El vell Cristòfol (narrador dels fets).
• El Xiquet, cronista que recull els fets narrats i ens els transmet.
• Ladislau Saboga (personatge que pren la instantània a partir de la qual es desencadena la narració).
• Justinià Costera (capità de l'equip de futbol local que va disputar el partit que es narra).
• Ramón de Tamariu (propietari de l'hort on es va construir el camp de futbol de la vila).
• Clenxa (barber del poble).
• Praxedes (propietari del Cafè de la Granota, escenari de la narració).
• Tripulació del llaüt Soledat.
• Teresa Planes.
• Tomàs Valldabó (Tomasa la Torera).
• Rector de la vila i

Fonts de Finançament a Curt Termini

• Préstecs: Diners que es demanen per cobrir necessitats immediates.
• Crèdits bancaris: N'hi ha de dos tipus: descobert en compte i compte de crèdit.
• Crèdit comercial: Finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres als proveïdors.
• Descompte d'efectes: Pot portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment.
• Facturatge: Consisteix en la venda de drets de crèdit sobre clients a una empresa anomenada factor.
• Fons espontanis de finançament: Són els que no requereixen negociació prèvia.

Actius Financers i Mercats

• Actius financers de renda fixa o variable: Obligacions i accions.
• Mercat primari: L'empresa ven valors perquè puguin ser subscrits pels

El Comerç Tradicional i les Seves Característiques

El comerç tradicional està integrat per locals xicotets, dirigits per empresaris individuals, amb escassa inversió i difícil accés al crèdit. Aquestes característiques expliquen la crisi que, en alguns casos, provoca el tancament de comerços, però té avantatges com el tracte personal i l’accessibilitat immediata. Altres formes de venda tradicionals són els mercats agrícoles setmanals, les fires de mostres de les grans ciutats, el comerç ambulant, etc.

Noves Formes Comercials: Autoservei i Grans Superfícies

Les noves formes comercials són l’autoservei i les grans superfícies comercials. L’autoservei és un sistema de venda en el qual els productes estan a l’abast del client....

Context Històric del Primer Terç del Segle XX

El primer terç del segle XX va estar marcat per un context històric complex. La monarquia d'Alfons XIII va viure una alternança de poder i la crisi de 1898 va impulsar les reivindicacions de la burgesia. A Catalunya, va sorgir la Lliga Regionalista de Prat de la Riba, mentre que Lerroux va combatre les reivindicacions autonomistes i el moviment obrer. El moviment obrer va estar representat per la CNT i Solidaritat Catalana. Aquest període va culminar amb el cop de Primo de Rivera i, posteriorment, la proclamació de la Segona República. Catalunya va aconseguir un Estatut i la Mancomunitat, que s'agrupaven com un estat federal, fet que a València no va succeir.

Moviments Artístics i Culturals

El

Narrativa Oral: Rondalles, Llegendes i Tradicions

Gèneres

La Rondalla

La rondalla és una narració breu en prosa, anònima, de fets imaginaris que es transmet oralment, de generació en generació. Els textos són mòbils, en prosa i tracten fets imaginaris. Les rondalles es divideixen en dos grups:

• Rondalles situades en un món fabulós o meravelloses: (rondalles religioses, rondalles d'animals o faules)
• Rondalles situades en el món real: (d'enginy, de beneits, burlesques)

Les rondalles solen agradar a tothom, sobretot als infants. Era costum que la gent gran expliqués rondalles als infants, ja que tenen un paper decisiu en el desenvolupament de la personalitat infantil.

La Llegenda

La llegenda és una narració que es conta com a verídica. Solen...

El lamarckisme i els límits de l'adaptació

Seguint les tesis generalment acceptades en la seva època, Lamarck sustenta la generació espontània, aplicable als organismes més rudimentaris. No obstant això, la majoria dels éssers vius procedeixen —diu ell— d'un lent procés evolutiu i es transformen, donant lloc a l'aparició de noves espècies a través de l'herència d'hàbits i caràcters adquirits per les diferents espècies, en resposta a les necessitats originades per canvis en el medi ambient.

Aquesta tesi de l'evolució a partir de caràcters adquirits i transmissibles hereditàriament és la tesi fonamental del lamarckisme, encara que tenia precedents. Aquesta tesi sustentava, sense base empírica, que els diferents organismes...