Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Guia Completa de Figures Retòriques i Recursos Estilístics en Català

Llengua i literaturaActualitzat el 3,35 KB

Figures Retòriques i Recursos Estilístics

Figures de Dicció

El·lipsi: omissió d’algun element de la frase. Exemple: No diguis mai burro a ningú que no ho sigui més que…

Zeugma: figura retòrica en què una paraula ja dita se sobreentén.

Polisíndeton: fenomen contrari a l’asíndeton, consistent en la utilització de conjuncions innecessàries. Exemple: I va baixar a l’hort, i va collir maduixes, i es va esgarrinxar les cames, i va acabar cansadíssima.

Sinonímia: acumulació de sinònims. Exemple: És covard, baix, rastrer, traïdor.

Epítet: ús d’adjectius que es poden arribar a considerar innecessaris. Exemple: La blanca neu, l’aigua líquida.

Paràfrasi o Amplificació: consisteix a tornar a dir la mateixa cosa de diverses...

Continua llegint "Guia Completa de Figures Retòriques i Recursos Estilístics en Català" »

Guia Essencial dels Pronoms CD i CI en Català

Llengua i literaturaActualitzat el 3,61 KB

El Complement Directe (CD): Què i Qui?

El Complement Directe (CD) respon a les preguntes què? o qui?. La seva substitució pronominal depèn de la seva naturalesa:

  • CD Determinat: EL, LA, ELS, LES

    Si el CD és un complement determinat (introduït per un article, un demostratiu o un possessiu), se substitueix per EL, LA, ELS, LES.

    Exemple: Veig el nen: El veig.

  • CD Indeterminat: EN

    Si el CD és un complement indeterminat (no porta article, demostratiu ni possessiu, o és precedit d'un numeral, indefinit o quantitatiu), se substitueix per EN.

    Exemple: Busca bolets: En busca.

  • CD Neutre: HO

    Si el CD és un complement neutre (representat pels mots això, allò o una oració subordinada en funció de CD), se substitueix per HO.

    Exemple: Em dius això o no?

...
Continua llegint "Guia Essencial dels Pronoms CD i CI en Català" »

Les rondalles: definició, tipus, característiques i interès educatiu

Llengua i literaturaActualitzat el 3,28 KB

Què és una Rondalla?

Una rondalla és una narració anònima en prosa que explica fets imaginaris. Forma part del ric patrimoni cultural i oral d'un poble.

Tipus de Rondalles

Les rondalles es classifiquen segons les seves característiques principals:

  • Formulístiques: Narracions que juguen amb la llengua, incorporant onomatopeies i sons d'animals.
  • D'animals: El criteri principal és la presència de protagonistes animals, sovint amb un únic episodi.
  • De gegant beneit: El protagonista enganya un personatge estúpid o ingenu.
  • D'enginy: El marc espaciotemporal sol ser real. Els trets destacats són la intel·ligència i la paciència dels personatges.
  • Meravelloses: Històries d'aventures amb una ascensió social del protagonista, que supera proves sobrenaturals.
...
Continua llegint "Les rondalles: definició, tipus, característiques i interès educatiu" »

Minerals i roques: formació, classificació i propietats

GeologiaActualitzat el 4,36 KB

Minerals i Roques

Minerals

Mineral: Material sòlid, inorgànic i d'origen natural amb composició química determinada i estructura atòmica ordenada.

Agregat: Unió de cristalls formats a partir de diferents nuclis. Segons la disposició dels cristalls, els agregats poden ser irregulars, paral·lels, radials, etc. Un tipus especial d'agregats són les macles, formades per diversos nuclis que creixen simultàniament.

Formació dels minerals

  1. Precipitació: Cristal·lització a partir d'un líquid per evaporació, augment de concentració o canvis de temperatura/pressió.
  2. Sublimació: Cristal·lització directa d'un gas a sòlid (ex: fumaroles volcàniques).

Propietats dels minerals

Propietats escalars
  • Hàbit: Aparença externa del cristall.
  • Densitat:
...
Continua llegint "Minerals i roques: formació, classificació i propietats" »

L'alegria que passa de Santiago Rusiñol: anàlisi de personatges, conflicte i modernisme

Llengua i literaturaActualitzat el 6,15 KB

Anàlisi de Joanet i Zaira a L'alegria que passa

  • Descriviu els personatges de Joanet i de Zaira a L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol.
    Expliqueu a quin grup pertanyen i quina idea de la vida expressen.

  • Expliqueu com es manifesta el conflicte entre l'artista i la societat. Exemplifiqueu-ho amb els personatges del Clown, Joanet i Zaira.

La figura de l'artista està representada per la petita troupe de circ ambulant que arriba al poble (Cop-de-puny, el Clown i Zaira), mentre que els habitants de la vila representen la societat. El conflicte i el trencament es manifesten al final de l'obra quan la Zaira rebutja les monedes de Joanet i els comediants són expulsats del poble.

Rusiñol literaturitza l'enfrontament sota els símbols de la Poesia...

Continua llegint "L'alegria que passa de Santiago Rusiñol: anàlisi de personatges, conflicte i modernisme" »

El feixisme italià: definició, orígens i característiques del règim de Mussolini

HistòriaActualitzat el 1,98 KB

El Feixisme: Definició

Sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini, poc després de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc.

Orígens del Feixisme a Itàlia

Poc després de la Primera Guerra Mundial, el 1918 Benito Mussolini creà els Fasci Italiani di Combattimento, caracteritzats pel seu pragmatisme. Mussolini donà una gran importància a les forces de xoc (camises negres), que organitzaren expedicions punitives contra els dirigents de l'esquerra. Obtingué el poder el 29 d'octubre de 1922, després d'una marxa sobre Roma organitzada pels seus partidaris des...

Continua llegint "El feixisme italià: definició, orígens i característiques del règim de Mussolini" »

Cançoneta incerta i El fènix de Josep Carner: anàlisi de dos poemes

Llengua i literaturaActualitzat el 4,13 KB

Cançoneta Incerta


El poema “Cançoneta Incerta” el trobem en el poema “El cor quiet” i esdevé un dels més importants De la seva etapa de plenitud. El llire constitueix una reflexió sobre la Condició humana i, sobretot, sobre l’abast del coneixement humà.

El tema del qual tracta “Cançoneta incerta” és la preocupació per la vida i el futur, el qual és Totalment incert, fet que crea una sensació d’angoixa. L’angoixa de no saber Què ens depararà

Es divideix en tres Estrofes, en la primera de les quals l’autor es pregunta on acaba el camí i Fins i tot quin és aquest. En la segona estrofa, presenta tota una sèrie de Respostes a les preguntes que es qüestionava en la primera, tot i que també en Forma de preguntes....

Continua llegint "Cançoneta incerta i El fènix de Josep Carner: anàlisi de dos poemes" »

El teatre: característiques, estructura i gèneres dramàtics

Llengua i literaturaActualitzat el 2,88 KB

El Teatre: Definició i Elements Clau

El teatre és l'art de la representació d'esdeveniments protagonitzats per personatges en un lloc i temps concrets, davant d'un públic.

Característiques del Text Teatral

El text teatral es presenta principalment en forma de diàleg. Existeixen diverses formes de text dialogat:

  • Col·loqui: Conversa entre diversos interlocutors amb discursos sovint contraposats.
  • Soliloqui: Discurs d'un personatge amb si mateix.
  • Monòleg: Una persona parla sola, però en presència d'altres (a diferència del soliloqui).
  • Apart: Diàleg o petit monòleg que, convencionalment, els altres personatges no perceben.
  • Apel·lació: Discurs adreçat directament als espectadors.

Les Acotacions

Les acotacions són indicacions de l'autor, i...

Continua llegint "El teatre: característiques, estructura i gèneres dramàtics" »

Diccionari de prefixos i sufixos grecs i llatins: etimologia i significat

GrecActualitzat el 6,8 KB

Diccionari de Prefixos i Sufixos Grecs i Llatins

Etimologia i Significat de les Arrels

Aquesta llista recull una selecció de prefixos, sufixos i arrels d'origen grec i llatí, fonamentals per comprendre la formació de moltes paraules en català i altres llengües romàniques. Cada entrada inclou el terme i el seu significat principal.

aer
aire
agon
lluita
àlgia
dolor
al·lo
altre
a/an
no
andros
home
antropo
ésser humà
aristo
òptim
arquia
poder
astro
astre
auto
mateix
bari
greu
bíblio
llibre
bio
vida
caco
lleig
cal·li
bell
càrdio
cor
cèfal
cap
cibern
pilot
cidi
assassinat
coma
cabellera
cràcia
poder
crono
temps
dàctil
dit
demo
poble
dermis
pell
di
dos
dipso
set
dromo
cursa
ego
jo
epi
sobre
epo
discurs
eros
amor
ètimo
paraula
fàgia
menjar
fília
amistat
filo
amor
fisis
natura
flebo
vena
fòbia
por
fònic
veu
fono
so
foto
llum
frater
germà
gastro
estómac
geno
raça
geo
terra
gero
vellesa
gine
dona
glota
llengua
gluco
sucre
gògia
conducció
gonia
naixement
grafia
escriptura
grama
dibuix
helio
sol
hemato
sang
hemera
dia
hemo
sang
hepat
fetge
hepta
set
hexa
sis
hidro
aigua
híper
molt
hipno
son
hipos
cavall
hipo
sota
homo
igual
iàtre
que
...
Continua llegint "Diccionari de prefixos i sufixos grecs i llatins: etimologia i significat" »

Català occidental i oriental: diferències fonètiques i dialectals

Llengua i literaturaActualitzat el 3,84 KB

Diferències entre el català occidental i l'oriental

El català es divideix principalment en dos blocs dialectals: l'occidental i l'oriental. A continuació, es detallen les principals diferències entre aquests dos blocs:

Català occidental (Dialecte nord-occidental i valencià)

  • Distinció clara en l'articulació de les vocals àtones.
  • Major presència del so é pel fet de mantenir en algunes paraules el mateix so del llatí vulgar.
  • Manteniment del diftong -ua final.
  • Pronunciació de la i en el grup ix darrere vocal.
  • Recuperació de la n etimològica darrere vocal àtona en fer el plural d'algunes paraules.

Català oriental (Dialecte septentrional o rossellonès, central, balear i alguerès)

  • Confusió en l'articulació de les vocals àtones.
  • Major
...
Continua llegint "Català occidental i oriental: diferències fonètiques i dialectals" »