Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Figures Retòriques i Recursos Estilístics

Figures de Dicció

El·lipsi: omissió d’algun element de la frase. Exemple: No diguis mai burro a ningú que no ho sigui més que…

Zeugma: figura retòrica en què una paraula ja dita se sobreentén.

Polisíndeton: fenomen contrari a l’asíndeton, consistent en la utilització de conjuncions innecessàries. Exemple: I va baixar a l’hort, i va collir maduixes, i es va esgarrinxar les cames, i va acabar cansadíssima.

Sinonímia: acumulació de sinònims. Exemple: És covard, baix, rastrer, traïdor.

Epítet: ús d’adjectius que es poden arribar a considerar innecessaris. Exemple: La blanca neu, l’aigua líquida.

Paràfrasi o Amplificació: consisteix a tornar a dir la mateixa cosa de diverses...

El Complement Directe (CD): Què i Qui?

El Complement Directe (CD) respon a les preguntes què? o qui?. La seva substitució pronominal depèn de la seva naturalesa:

• CD Determinat: EL, LA, ELS, LES

  Si el CD és un complement determinat (introduït per un article, un demostratiu o un possessiu), se substitueix per EL, LA, ELS, LES.

  Exemple: Veig el nen: El veig.

• CD Indeterminat: EN

  Si el CD és un complement indeterminat (no porta article, demostratiu ni possessiu, o és precedit d'un numeral, indefinit o quantitatiu), se substitueix per EN.

  Exemple: Busca bolets: En busca.

• CD Neutre: HO

  Si el CD és un complement neutre (representat pels mots això, allò o una oració subordinada en funció de CD), se substitueix per HO.

  Exemple: Em dius això o no?

Què és una Rondalla?

Una rondalla és una narració anònima en prosa que explica fets imaginaris. Forma part del ric patrimoni cultural i oral d'un poble.

Tipus de Rondalles

Les rondalles es classifiquen segons les seves característiques principals:

• Formulístiques: Narracions que juguen amb la llengua, incorporant onomatopeies i sons d'animals.
• D'animals: El criteri principal és la presència de protagonistes animals, sovint amb un únic episodi.
• De gegant beneit: El protagonista enganya un personatge estúpid o ingenu.
• D'enginy: El marc espaciotemporal sol ser real. Els trets destacats són la intel·ligència i la paciència dels personatges.
• Meravelloses: Històries d'aventures amb una ascensió social del protagonista, que supera proves sobrenaturals.

Minerals i Roques

Minerals

Mineral: Material sòlid, inorgànic i d'origen natural amb composició química determinada i estructura atòmica ordenada.

Agregat: Unió de cristalls formats a partir de diferents nuclis. Segons la disposició dels cristalls, els agregats poden ser irregulars, paral·lels, radials, etc. Un tipus especial d'agregats són les macles, formades per diversos nuclis que creixen simultàniament.

Formació dels minerals

1. Precipitació: Cristal·lització a partir d'un líquid per evaporació, augment de concentració o canvis de temperatura/pressió.
2. Sublimació: Cristal·lització directa d'un gas a sòlid (ex: fumaroles volcàniques).

Propietats dels minerals

Propietats escalars

• Hàbit: Aparença externa del cristall.
• Densitat:

Anàlisi de Joanet i Zaira a L'alegria que passa

• Descriviu els personatges de Joanet i de Zaira a L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol.
  Expliqueu a quin grup pertanyen i quina idea de la vida expressen.

• Expliqueu com es manifesta el conflicte entre l'artista i la societat. Exemplifiqueu-ho amb els personatges del Clown, Joanet i Zaira.

La figura de l'artista està representada per la petita troupe de circ ambulant que arriba al poble (Cop-de-puny, el Clown i Zaira), mentre que els habitants de la vila representen la societat. El conflicte i el trencament es manifesten al final de l'obra quan la Zaira rebutja les monedes de Joanet i els comediants són expulsats del poble.

Rusiñol literaturitza l'enfrontament sota els símbols de la Poesia...

El Feixisme: Definició

Sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini, poc després de la Primera Guerra Mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc.

Orígens del Feixisme a Itàlia

Poc després de la Primera Guerra Mundial, el 1918 Benito Mussolini creà els Fasci Italiani di Combattimento, caracteritzats pel seu pragmatisme. Mussolini donà una gran importància a les forces de xoc (camises negres), que organitzaren expedicions punitives contra els dirigents de l'esquerra. Obtingué el poder el 29 d'octubre de 1922, després d'una marxa sobre Roma organitzada pels seus partidaris des...

Cançoneta Incerta

El poema “Cançoneta Incerta” el trobem en el poema “El cor quiet” i esdevé un dels més importants De la seva etapa de plenitud. El llire constitueix una reflexió sobre la Condició humana i, sobretot, sobre l’abast del coneixement humà.

El tema del qual tracta “Cançoneta incerta” és la preocupació per la vida i el futur, el qual és Totalment incert, fet que crea una sensació d’angoixa. L’angoixa de no saber Què ens depararà

Es divideix en tres Estrofes, en la primera de les quals l’autor es pregunta on acaba el camí i Fins i tot quin és aquest. En la segona estrofa, presenta tota una sèrie de Respostes a les preguntes que es qüestionava en la primera, tot i que també en Forma de preguntes....

El Teatre: Definició i Elements Clau

El teatre és l'art de la representació d'esdeveniments protagonitzats per personatges en un lloc i temps concrets, davant d'un públic.

Característiques del Text Teatral

El text teatral es presenta principalment en forma de diàleg. Existeixen diverses formes de text dialogat:

• Col·loqui: Conversa entre diversos interlocutors amb discursos sovint contraposats.
• Soliloqui: Discurs d'un personatge amb si mateix.
• Monòleg: Una persona parla sola, però en presència d'altres (a diferència del soliloqui).
• Apart: Diàleg o petit monòleg que, convencionalment, els altres personatges no perceben.
• Apel·lació: Discurs adreçat directament als espectadors.

Les Acotacions

Les acotacions són indicacions de l'autor, i...

Diccionari de Prefixos i Sufixos Grecs i Llatins

Etimologia i Significat de les Arrels

Aquesta llista recull una selecció de prefixos, sufixos i arrels d'origen grec i llatí, fonamentals per comprendre la formació de moltes paraules en català i altres llengües romàniques. Cada entrada inclou el terme i el seu significat principal.

aer

aire

agon

lluita

àlgia

dolor

al·lo

altre

a/an

no

andros

home

antropo

ésser humà

aristo

òptim

arquia

poder

astro

astre

auto

mateix

bari

greu

bíblio

llibre

bio

vida

caco

lleig

cal·li

bell

càrdio

cor

cèfal

cap

cibern

pilot

cidi

assassinat

coma

cabellera

cràcia

poder

crono

temps

dàctil

dit

demo

poble

dermis

pell

di

dos

dipso

set

dromo

cursa

ego

jo

epi

sobre

epo

discurs

eros

amor

ètimo

paraula

fàgia

menjar

fília

amistat

filo

amor

fisis

natura

flebo

vena

fòbia

por

fònic

veu

fono

so

foto

llum

frater

germà

gastro

estómac

geno

raça

geo

terra

gero

vellesa

gine

dona

glota

llengua

gluco

sucre

gògia

conducció

gonia

naixement

grafia

escriptura

grama

dibuix

helio

sol

hemato

sang

hemera

dia

hemo

sang

hepat

fetge

hepta

set

hexa

sis

hidro

aigua

híper

molt

hipno

son

hipos

cavall

hipo

sota

homo

igual

iàtre

que

Diferències entre el català occidental i l'oriental

El català es divideix principalment en dos blocs dialectals: l'occidental i l'oriental. A continuació, es detallen les principals diferències entre aquests dos blocs:

Català occidental (Dialecte nord-occidental i valencià)

• Distinció clara en l'articulació de les vocals àtones.
• Major presència del so é pel fet de mantenir en algunes paraules el mateix so del llatí vulgar.
• Manteniment del diftong -ua final.
• Pronunciació de la i en el grup ix darrere vocal.
• Recuperació de la n etimològica darrere vocal àtona en fer el plural d'algunes paraules.

Català oriental (Dialecte septentrional o rossellonès, central, balear i alguerès)

• Confusió en l'articulació de les vocals àtones.
• Major