Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

El Dorífor de Policlet: anàlisi formal i context històric

Art i humanitatsActualitzat el 3,2 KB

El Dorífor de Policlet

Obra, Autor i Cronologia

Obra: Dorífor
Autor: Policlet el Vell
Cronologia: Aproximadament entre el 480 i el 420 aC

Localització i Context Històric

Localització: Museo Archeologico Nazionale a Nàpols.

Context històric: Època clàssica. Durant les guerres mèdiques, l'Acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després de les guerres mèdiques, Atenes lidera la Lliga de Delos, màxima esplendor d'Atenes. Atenes gasta diners en obres públiques per demostrar el seu poder i la seva grandesa. Després s’iniciaren les guerres del Peloponès, que va ser l'enfrontament de les diferents polis gregues contra la supremacia d’Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses a un rei...

Continua llegint "El Dorífor de Policlet: anàlisi formal i context històric" »

Fenòmens fonètics del català: elisió, sinalefa i altres

Llengua i literaturaActualitzat el 2,92 KB

Fenòmens Fonètics del Català

Elisió i Sinalefa

Elisió: Supressió de la pronúncia d'un so vocàlic en contacte amb un altre so vocàlic de la paraula precedent o següent. Exemple: Una amiga, Quina hora és?

Sinalefa: Formació d'un diftong amb les vocals extremes de dues paraules contigües. Exemple: Cantar i ballar, i ara què fem?

Sonorització i Ensordiment

Sonorització/Ensordiment: Un so oclusiu fricatiu a final de mot, no en contacte amb cap altre so, sempre serà sord. Si va seguit d'un so consonàntic sonor a la paraula següent, el sonoritzem. Això també passa si la síl·laba següent comença amb so consonàntic. Exemple: Sant Esteve, anant-hi.

Ensordeixen els fonemes oclusius en posició final absoluta, seguits de consonant sorda...

Continua llegint "Fenòmens fonètics del català: elisió, sinalefa i altres" »

Anàlisi del poema "A un Auró" de Josep Carner (Arbres, 1953)

Llengua i literaturaActualitzat el 3,1 KB

Anàlisi del Poema "A un Auró" (Josep Carner)

Mètrica i Estructura Formal

  • El poema consta de 8 estrofes, cadascuna de 4 versos.
  • Els versos són decasíl·labs, excepte l'últim vers de cada estrofa, que és hexasíl·lab.
  • Combina art major i menor.
  • La rima és consonant en els versos parells, mentre que la rima és lliure en els versos senars.

Context Literari i Etapa

El poema pertany al llibre Arbres (1953). En aquesta obra, Carner vol transmetre que els arbres són tan essencials com els llibres.

Aquesta composició s'emmarca en la quarta etapa de Josep Carner (1939-1957), caracteritzada per l'aprofundiment de la poètica postsimbolista durant els anys de la postguerra.

Tema Principal: Saviesa i Reflexió Existencial

El tema central és l'observació...

Continua llegint "Anàlisi del poema "A un Auró" de Josep Carner (Arbres, 1953)" »

Fenòmens fonètics del català: sonorització, ensordiment i assimilació

Llengua i literaturaActualitzat el 2,97 KB

Sonorització

  • 1. Tots els sons oclusius, fricatius i africats a final de síl·laba o paraula + so consonàntic sonor.
  • 2. Fricatius i africats a final de paraula + vocal.

Ensordiment

  • 1. Els sons oclusius, fricatius i africats a final de seqüència (entre dues pauses: -, /, ;, :).
  • 2. Els sons oclusius, fricatius i africats a final de síl·laba o paraula + consonant sorda.
  • 3. Els sons oclusius a final de paraula seguits d'un so vocàlic.

Assimilació

  • 1. Assimilació a labial o labialització

    El so [n] esdevé [m] quan va seguit de: -[n]+[m], -[n]+[p], -[n]+[b].

    Cas particular: Les lletres "n" o "m" a final de síl·laba o paraula, seguides de "f", esdevenen la "m" labiodental ([ɱ]). És a dir, [n] i [m] + [f] es transformen en [ɱ].

  • 2. Assimilació a

...
Continua llegint "Fenòmens fonètics del català: sonorització, ensordiment i assimilació" »

L'atur a Espanya: tipus, causes i solucions

EconomiaActualitzat el 4,19 KB

Definició d'Atur: Conceptes Clau

Un aturat és aquella persona major de 16 anys amb capacitat legal per treballar, amb voluntat i que, malgrat que busca activament una ocupació, no la troba.

Mesurament de l'Atur: INEM i EPA

El mesurament de l'atur es realitza principalment a través de dues vies a Espanya: l'Instituto Nacional de Empleo (INEM) i l'Enquesta de Població Activa (EPA).

L'INEM és una oficina de l'Estat Central on s'apunten voluntàriament aquells que volen comunicar a l'Estat que estan aturats, especialment els que tenen dret a cobrar el subsidi. Cada mes es publica la quantitat de persones apuntades a l'INEM. No obstant això, la quantitat d'atur registrat a l'INEM sol estar infravalorada.

L'EPA (Enquesta de Població Activa) és...

Continua llegint "L'atur a Espanya: tipus, causes i solucions" »

El Comte Arnau de Maragall: estructura, personatges i recursos literaris

Llengua i literaturaActualitzat el 5,15 KB

El Comte Arnau: Una Obra en Tres Parts

Divisions i Estructura de l'Obra

L'obra "Comte Arnau", la més aclamada pels crítics, està dividida en tres parts. Tot i que totes porten el mateix títol, "Comte Arnau", es considera que estan unides com si es tractés d'un sol poema.

  • Primera part: "El Comte Arnau" a Visions i Cants (1900).
  • Segona part: Enllaç, dividida en "L'ànima", "La cançó" i "L'Olotí" (1906).
  • Tercera part: Seqüències, "La fi del Comte Arnau".

Es considera que el primer poema és un poema independent, ja que té un principi i un final definits. "El Comte Arnau" segueix els passos wagnerians (regeneracionisme, grans mites nacionals catalans).

Context Històric i Influències

L'any 1017, pràctiques contràries a la moral i la decència...

Continua llegint "El Comte Arnau de Maragall: estructura, personatges i recursos literaris" »

Valentí Almirall i el Centre Català: Orígens del Catalanisme

HistòriaActualitzat el 2,48 KB

Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall va ser una figura clau per entendre la transició del federalisme cap al catalanisme. L'any 1881 va decidir impulsar la creació d'una organització política específicament catalana, al marge dels partits d'àmbit estatal. Considerava que Catalunya representava un element de progrés per a Espanya i que la seva revitalització comportaria una profunda transformació i regeneració de la vida política espanyola. Així mateix, s'oposava al fet que el catalanisme naixent s'identifiqués exclusivament amb el catolicisme i el tradicionalisme.

Almirall va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia aplegar els dos corrents més destacats: el federalisme republicà i el corrent...

Continua llegint "Valentí Almirall i el Centre Català: Orígens del Catalanisme" »

Conjugació del verb voler en català: indicatiu, subjuntiu i imperatiu

Llengua i literaturaActualitzat el 5,06 KB

Indicatiu

PresentPerfetImperfetPlusquamperfet
1a singularvullhe volgutvoliahavia volgut
2a singularvolshas volgutvolieshavies volgut
3a singularvolha volgutvoliahavia volgut
1a pluralvolemhem volgutvolíemhavíem volgut
2a pluralvoleuheu volgutvolíeuhavíeu volgut
3a pluralvolenhan volgutvolienhavien volgut
Passat simplePassat anteriorPassat perifràsticPassat anterior perifràstic
1a singularvolguíhaguí volgutvaig volervaig haver volgut
2a singularvolguereshagueres volgutvas volervas haver volgut
3a singularvolguéhagué volgutva volerva haver volgut
1a pluralvolguéremhaguérem volgutvam volervam haver volgut
2a pluralvolguéreuhaguéreu volgutvau volervau haver volgut
3a pluralvolguerenhagueren volgutvan volervan haver volgut
FuturFutur Perfet
1a singularvoldréhauré
...
Continua llegint "Conjugació del verb voler en català: indicatiu, subjuntiu i imperatiu" »

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: personatges, símbols i estructura

Llengua i literaturaActualitzat el 6,66 KB

Característiques principals

  • Realisme: L'acció transcorre en un espai geogràfic (Barcelona) i un marc històric (la República, la guerra, la postguerra) concrets. Presència de la realitat quotidiana.
  • Psicologisme: Els esdeveniments no interessen per ells mateixos, sinó per la seva repercussió en el món interior dels personatges.
  • Simbolisme: Aparició d'una sèrie de motius recurrents (objectes, llocs, situacions) amb valor simbòlic.
  • Poeticitat: Es basa en la tècnica narrativa de l'escriptura parlada, en els recursos literaris i el llenguatge utilitzats, en la importància dels records en la vida dels personatges, en l'ús de símbols.

Argument

Natàlia/Colometa explica la seva vida: de vegades desesperada per la misèria que pateix i sovint...

Continua llegint "La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: personatges, símbols i estructura" »

Laura a la ciutat dels sants: anàlisi, temes i espai literari

Llengua i literaturaActualitzat el 9,92 KB

Context i influències

El noucentisme emmarca l'obra. El noucentisme privilegia i fa hegemònics alguns gèneres (poesia i assaig), mentre que descarta la novel·la i el teatre. Cap a inicis dels anys vint (1917-1920) comença el seu declivi i s'obre un debat sobre si la novel·la és o no possible. És en aquest context, entre partidaris i detractors, que apareix aquesta obra, que no és la primera de M. Llor. El debat fa despertar l'interès i s'incrementa tant el públic com el mercat. Revifa, doncs, després d'uns anys de no ser cultivat aquest gènere, i coincideix també amb les traduccions de novel·les russes i franceses.

M. Llor, doncs, s'ha empapat de totes aquestes influències europees, sobretot dels personatges russos i francesos,...

Continua llegint "Laura a la ciutat dels sants: anàlisi, temes i espai literari" »