Si bé actualment entenem que l’objectiu de l’educació consisteix en l’adquisició d’un seguit de coneixements intel·lectuals o d’una sèrie d’habilitats professionals, fins al segle III aC els romans creien que l’objectiu era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família, les institucions polítiques i la tradició, la base essencial d’un bon ciutadà romà.
L'Educació Familiar Tradicional
El paper de la mare (Fins als set anys)
Fins als set anys, l’educació dels infants era cosa de la mare, la qual, personalment o bé amb l’ajut d’alguna dona de la família, els ensenyava a fer els primers passos, a parlar...
Els glúcids són macromolècules formades per C, H i O, i són els compostos més abundants a la biosfera. S'obtenen de l'energia necessària i tenen funcions estructurals. En les cèl·lules es catabolitzen i es classifiquen en:
Monosacàrids: No es poden descompondre per hidròlisi. Són sòlids, de color blanc, gust dolç, solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars. Tenen tendència a cedir electrons quan es combinen amb altres substàncies.
Aldoses: Monosacàrids amb un grup funcional aldehid.
Cetoses: Monosacàrids amb un grup funcional cetona.
Òsids: Glúcids que per hidròlisi donen monosacàrids.
Holòsids: Glúcids que per hidròlisi donen més d'un monosacàrid. Segons el nombre de molècules, poden
El poblat de Roma, que amb el temps es va convertir en la capital d'un dels imperis més poderosos, va ser fundat l'any 753 aC pels sabins i els llatins.
Els orígens fundacionals són confusos perquè s'hi barreja història amb llegenda; algunes fonts atribueixen la creació de Roma als germans Ròmul i Rem. La història de Roma es divideix en tres grans períodes: monarquia, república i imperi. L'any 391, amb l'aprovació de l'Edicte de Tessalònica, les creences politeistes de la Roma clàssica van ser substituïdes pel cristianisme. Després de dominar tots els territoris de la península itàlica i de posar fi a la civilització etrusca, va estendre el seu domini polític i cultural per tot el Mediterrani,
Un tret és una forma específica del comportament. Implica una disposició estable a comportar-se de manera semblant en diverses circumstàncies. Un conjunt de trets estables dona lloc a un tipus (model de comportament).
Allport: Trets Comuns i Individuals
Pioner en l’estudi dels trets, dimensions per les quals es diferencia la personalitat dels individus. Va diferenciar entre:
Trets comuns: Aplicables a moltes persones.
Trets individuals: Propis de cadascú.
També va distingir entre:
Trets secundaris: Tenen un efecte dèbil en la conducta i expliquen que una persona es comporti de manera diferent en algunes situacions.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
El 1936, any de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, la poesia catalana havia aconseguit uns nivells notables de qualitat literària. Els poetes de renom d'abans de la guerra —Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Carles Riba, Josep Vicenç Foix i Josep Maria de Sagarra— no constituïen cap escola o grup homogeni; al contrari, representaven corrents poètics divergents. El cop d'Estat del divuit de juliol d'aquest fatídic any 1936 va interrompre la producció literària. Quan ja, en la dècada dels quaranta, es va reprendre l'activitat...
Com en el cas de la poesia, convé recapitular una miqueta la informació que hem anat proporcionant sobre l'assaig en les unitats anteriors. Després, ens centrarem en dos assagistes valencians molt influents: Joan Fuster i Joan Francesc Mira.
Què és l'Assaig? Característiques Generals
En primer lloc, has de recordar que l'assaig és el quart gran gènere literari, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre. Es caracteritza perquè s'escriu en prosa i perquè l'autor parla en nom propi, adoptant una actitud persuasiva per a traslladar al lector la seva opinió, que pot tractar sobre temes molt diversos. Per tant, convencionalment, l'assaig exclou la ficció i hi predomina l'argumentació, ja que l'objectiu...
Festes Dionisíaques, Dionís (Déu de la Naturalesa), Tragèdies, Comos (Ballarins i Músics), Comèdies, Teatres a l'aire lliure amb vista panoràmica i orquestra circular.
Teatre Romà (s. III a.C - s. V d.C)
Circ Romà, Coliseu Romà, Teatre Romà, Cavea semicircular (dividida en tres parts), Orquestra més petita, Pulpitum, Frons Scaenae, Tres entrades.
Teatre Medieval (476 d.C - 1000 d.C)
Tropos (representacions cristianes a la plaça pública), Festa dels Bojos (actuacions grotesques a l'església), Momos (festes de música i dansa a les corts dels nobles).
Teatre Renaixentista (s. XIV)
Impremta de Gutenberg (1450) i difusió d'obres grecoromanes,
El poema “Els Cocoters de Macuto” pertany a l’autor noucentista Josep Carner i Puig-Oriol. Va néixer el 9 de febrer de 1884. Fou director de la revista literària Catalunya i inicià la col·laboració com a periodista a La Veu de Catalunya. “Els Cocoters de Macuto” s’inclou en l’obra més important de la seva maduresa, El cor quiet. En aquest cas, se centra en l’admiració cap als arbres, concretament els cocoters, que simbolitzen la saviesa i la diversitat del món, fent ús de la personificació i utilitzant-los com una excusa per relacionar-los amb les persones. Se situa a la segona part de l’obra: els arbres, que abraça des de “Els Nostres Pins” fins a “Els Cocoters de Macuto”.
Pertany a Josep Carner, el poeta per excel·lència del noucentisme. Malgrat tot, el 1921 va marxar de Catalunya com a cònsol i després va haver de romandre a l'exili, primer a Mèxic, i després a Bèlgica. És des d'aquest últim lloc que ens escriu aquest poema, que va sortir publicat el 1948 al llibre 'Arbres'. El tema del poema és: el sentit de la vida i de la pròpia obra.
Què és aquest poema?
És un poema de vuit estrofes que cadascuna té quatre versos, els tres primers són endecasíl·labs i l'últim és hexasíl·lab. Els seus versos són d'art major i d'art menor.
Té una rima lliure.
Quin tema tracta?
Josep Carner en aquest poema explica que cada dia observa un arbre que és l'auró i pensa en tots els processos en què ha vist...
Es caracteritza pel domini d'anticiclons subtropicals durant l'estiu. A l'hivern i gran part de la tardor i la primavera, predomina la circulació de depressions de latituds mitjanes amb pluges. Les característiques típiques del clima mediterrani vindrien a ser: estius secs, hiverns suaus i pluges no abundants.
Precipitacions: Entre els 400 mm i els 700 mm.
Rius curts: Pateixen forts estiatges (disminució del cabal) a l'estiu. A la tardor hi ha pluges torrencials que augmenten els cabals i poden provocar inundacions.
El clima atlàntic
El clima atlàntic presenta freqüentment depressions atlàntiques que produeixen precipitacions abundants durant tot l'any, malgrat que són escasses a l'estiu. Es caracteritza per unes temperatures...
