Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Batxillerat

Cas pràctic: Liquidació de l'Impost sobre Societats

La societat VFT, S. A. presenta les següents dades per fer la liquidació de l'Impost sobre Societats i determinar la despesa reportada per a l'any 20X0:

• Benefici abans d'impostos: 41.000 €
• Tipus de gravamen: 20 %
• Deduccions i bonificacions: 1.300 €
• Retencions i pagaments a compte: 2.800 €

A començaments d'any va comprar un ordinador per import de 450 €, que ha pogut amortitzar lliurement aquest any. L'empresa calcula que l'element té una vida útil de tres anys, i l'amortitza mitjançant el sistema lineal. A més, a la seva comptabilitat hi consta una multa per import de 220 €. L'empresa ha destinat una provisió per a insolvències de clients de 1.500 €. El venciment d'aquests...

La RI possibilita l'ús arquitectònic de nous materials: ferro colat (que substitueix la forja i permet fabricar bigues llargues, així com fer ornaments de cost baix), vidre, formigó o ciment. Aquestos abarateixen els costos i fan possible cobrir espais inimaginables amb els materials tradicionals.

El ferro havia sigut utilitzat des de l'Antiguitat com a complement de l'arquitectura (grapes, unions en general), però és al segle XVIII (gràcies a la substitució del carbó vegetal pel mineral) quan s'obté ferro amb suficient consistència per a utilitzar-lo en la construcció, i en grans quantitats.

El vidre s'utilitza sobretot als hivernacles, estacions de ferrocarril, museus, noves botigues, pavellons per a exposicions. És a dir, substitueix...

Introducció

La Guerra de les Comunitats de Castella va ser una revolta armada que va tenir lloc a Castella entre 1520 i 1522. Protagonitzada per diverses ciutats castellanes, conegudes com a "comuneros", la revolta va sorgir a causa de la desconfiança generada per l'arribada del nou monarca, Carles I.

Causes del Conflicte

Les causes d'aquest conflicte es troben en la crisi que patia el regne de Castella des de la mort d'Isabel la Catòlica el 1504 i la desconfiança envers el nou monarca, Carles I.

Causes Econòmiques

En l'àmbit econòmic, cal destacar les males collites, les epidèmies i les fluctuacions de preus que van afectar el regne a principis del segle XVI. Els petits industrials i comerciants de ciutats com Segòvia, Toledo i Conca demanaven...

Capítol 2: La Plaga de la Ribera

“La Plaga de la Ribera” és el segon capítol del llibre El cafè de la granota. Aquest capítol està escrit en forma de carta, redactada per Jeroni Salses i Santapiga, i adreçada al director de la presó de Lleida.

Context i Trama del Capítol

En aquesta carta, Jeroni explica que, a causa de l'antiguitat de l'Ajuntament del poble, es van decidir fer-hi obres. Per tal de buidar l'edifici, es van repartir els objectes que hi havia dins entre la gent del poble.

En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res, i encara menys després de guardar-hi les coses de l'Ajuntament. Però no només van guardar-hi retrats, sinó que també es van fer càrrec d'en Valerià.

En Valerià...

Anàlisi de "Fet d'armes" de Pere Calders

El conte "Fet d'armes" de Pere Calders narra la trobada insòlita entre dos soldats enmig d'un conflicte bèl·lic. Un paracaigudista enemic, amb una metralladora i una bicicleta, cau prop d'un soldat aliat. Vestit de manera estranya i amb accent estranger, el paracaigudista pregunta per l'ajuntament. El primer soldat, adonant-se de seguida que és un enemic pel seu uniforme caducat, busca la manera de lluitar. Tanmateix, no es troben en un camp de batalla ni poden accedir-hi. Tampoc lluiten a cops de puny i, finalment, decideixen jugar a la ratlleta. La norma és clara: qui guanya fa presoner l'altre. Juguen, i el primer soldat guanya. Com que el general està molt content, li regala el que vulgui,...

La temàtica

El tema permanent dels seus llibres és la realitat que l’envolta; una realitat que descriu i sobre la qual reflexiona. Qualsevol cosa cridava l’atenció de l’escriptor, que tenia una capacitat d’observació majúscula. L’Empordà és el món més intensament descrit per Josep Pla. Més enllà de l’Empordà hi ha Catalunya, Espanya i, molt esporàdicament, Europa.

Als seus escrits hi trobem retrats magnífics tant de gent senzilla com de grans personatges del seu temps. S’hi descriuen persones rellevants de la seva època (Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Eugeni d’Ors). El gran protagonista de l’obra planiana és ell mateix: la seva peculiar mirada que observa el món.

La concepció de la natura

Sovint Pla es recrea...

Ocupació Franquista de Barcelona i Repressió a Catalunya

Anàlisi del Ban del General Queipo de Llano

Aquest document és un ban del general en cap de l'Exèrcit del Nord, una font primària contemporània dels fets.

Tipus de Font i Característiques del Ban

Es tracta d'un document públic de caràcter polític-militar, emès pel general en cap de l'exèrcit que acabava d'ocupar la ciutat de Barcelona. Mitjançant aquest ban, s'anul·len totes les accions de govern i els nomenaments de les autoritats republicanes, i s'implanta el dret i el govern del bàndol "nacional".

Context Històric: Ocupació de Barcelona (1939)

El ban va ser publicat el mateix dia de l'ocupació de Barcelona, el 26 de gener de 1939. Aquesta ocupació es va produir durant...

Fonètica Catalana: Sons i Articulació

Africades: S'articulen en dues fases: es comença per una interrupció del pas de l'aire, que es resol en una estretor semblant a la dels sons fricatius:
[ts] [t͡ʃ]: tsar, metxa (africades sordes)
[dz] [d͡ʒ]: atzar, metge (africades sonores)

Laterals: En emetre'ls, l'aire s'escapa pels costats:
[l] [ʎ]: lolla

Vibrants: En articular-los, es fa vibrar la punta de la llengua:
[r] [ɾ]: rara

Nasals: En articular-los, una part de l'aire surt per la cavitat del nas, on es produeix ressonància:
[m] [ɲ] [n]: minyona

Fenòmens de Contacte Consonàntic

Si ens fixem en la manera com pronunciem en una dicció ràpida el sintagma un gos, ens adonarem que la n es pronuncia [ŋ] (el fenomen que hi té lloc s'anomena...

L'ètica de John Stuart Mill i la comparativa amb altres autors

L’ètica de John Stuart Mill es basa en l’utilitarisme, segons el qual una acció és correcta si produeix la màxima felicitat per al major nombre de persones. Aquest plantejament es diferencia clarament del de Kant, que defensa una ètica deontològica basada en el deure. Per a Kant, una acció és moral si es fa per respecte a la llei moral, independentment de les seves conseqüències, mentre que Mill jutja les accions pels seus resultats. Tot i això, ambdós autors comparteixen la voluntat d’establir una ètica universal.

Diferències amb Plató i Aristòtil

En comparació amb Plató, també hi ha diferències importants:

• Plató: Defensa una ètica basada en el coneixement

L'Utilitarisme segons John Stuart Mill

John Stuart Mill desenvolupa la teoria de l’utilitarisme a partir de la distinció entre el que és i el que ha de ser. Mentre que les ciències naturals descriuen la realitat, les ciències humanes són prescriptives i orientades a què s’ha de fer. Mill destaca disciplines com la psicologia, l’etologia (entesa com la ciència de la formació del caràcter) i la sociologia, guiades per l’Art de Viure, que inclou la moralitat, la prudència i l’estètica. L’ètica, per a Mill, és la ciència que estudia la conducta humana i el seu fonament és el principi d’utilitat o de màxima felicitat. Segons aquest principi, les accions són correctes si promouen la felicitat i incorrectes si generen...