Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

Classificació dels microorganismes: bacteris, fongs i virus

BiologiaActualitzat el 3,6 KB

Classificació dels Microorganismes

Els microorganismes es classifiquen en diferents grups:

  • Regne Monera: Inclou els Arqueobacteris i els Eubacteris. Es divideixen segons la paret bacteriana en Gram positiu o Gram negatiu, i segons el seu metabolisme en:
    • Autòtrofs: Fototòtrofs i Quimiotòtrofs.
    • Heteròtrofs: Simbionts i Paràsits.
  • Regne Protoctists: Comprèn els Protozous i les Algues.
  • Regne Fongs:
    • Segons l'alimentació: Fongs sapròfits i Fongs paràsits.
    • Segons el nombre de cèl·lules: Unicel·lulars i Pluricel·lulars.
    • Tipus de fongs: Zigomicets, Ascomicets, Basidiomicets i Oomicets.
  • Virus: Es divideixen en Virus d’ADN (monocatenari o bicatenari) i Virus d’ARN (monocatenari o bicatenari).

Els Bacteris: Característiques i Tipus

Els bacteris són...

Continua llegint "Classificació dels microorganismes: bacteris, fongs i virus" »

Origen i evolució de l'atmosfera terrestre i la seva relació amb la vida

BiologiaActualitzat el 2,63 KB

Atmosfera: l'embolcall gasós de la Terra

Funcions

  • Proporciona l'O2 que els éssers vius aeròbics necessiten i el CO2 per a la fotosíntesi de les plantes, algues i bacteris.
  • Regula la temperatura global del planeta.
  • Absorbeix radiacions perilloses enviades pel Sol (UV, X, Gamma, etc.).

Origen de l'atmosfera

L'atmosfera es va formar fa 4500 milions d'anys. Al llarg de la lenta consolidació del planeta, es va produir un procés de desgasificació que va anar constituint l'atmosfera. Els gasos inerts com l'hidrogen o l'heli es van escapar com a gasos lliures, però alguns van reaccionar. L'hidrogen, l'heli, l'amoníac i el metà són els components de l'atmosfera dels grans planetes exteriors del sistema solar. Però a la Terra les coses van canviar....

Continua llegint "Origen i evolució de l'atmosfera terrestre i la seva relació amb la vida" »

Fixisme i evolucionisme: teories, Lamarck i Darwin

BiologiaActualitzat el 3,41 KB

Fixisme vs. Evolucionisme

Fixisme: Les espècies han estat invariables al llarg del temps. Un creador les va fer així i així segueixen.

Evolucionisme: Les espècies poden canviar i generar-ne altres en funció de les seves característiques i de les del medi.

Teories Fixistes

Fixisme: Creia que les espècies es mantenien invariables al llarg del temps.

Creacionisme: L’origen de les espècies s’atribueix a un acte creador.

Catastrofisme: Al llarg de la història de la Terra hi havia hagut grans catàstrofes que havien provocat la desaparició de determinades espècies.

Evolucionisme

L’evolució és un fet.

Cada espècie fòssil o vivent s’ha originat a partir d’una altra espècie que l’ha precedit en el temps.

L’evolució és un procés...

Continua llegint "Fixisme i evolucionisme: teories, Lamarck i Darwin" »

Microorganismes: estructura i classificació dels bacteris

BiologiaActualitzat el 5,16 KB

Introducció als Microorganismes

Els microorganismes són éssers vius de mida microscòpica. Per observar-los, és necessari utilitzar el microscopi òptic o electrònic.

  • Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
  • Poden ser autòtrofs o heteròtrofs.

Dominis de la Vida i Microorganismes

Els microorganismes es troben en els tres dominis en què es divideix la vida:

  1. ARCHAEA (Arqueobacteris)
  2. BACTERIA (Bacteris)
  3. EUKARYA (Eucariotes)

Els dos primers dominis (Archaea i Bacteria) integren microorganismes procariotes, mentre que el tercer (Eukarya) integra organismes eucariotes. Dins d'Eukarya, hi ha microbis que pertanyen al grup dels protoctists.

Nota sobre els Virus

Els virus no són considerats éssers vius, sinó simplement matèria viva.

El Domini Bacteria:

...
Continua llegint "Microorganismes: estructura i classificació dels bacteris" »

Tipus de cèl·lules: procariotes, eucariotes, animals i vegetals

BiologiaActualitzat el 3,63 KB

Teoria Cel·lular

Teoria cel·lular: Tots els organismes estan formats per cèl·lules. La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos necessaris per a la vida. Conté tota la informació sobre la síntesi de la seva estructura i el control del seu funcionament. Qualsevol cèl·lula procedeix d'una altra.

Tipus de Cèl·lules

Cèl·lules Procariotes

Cèl·lules procariotes: No tenen nucli (material genètic escampat pel nucloide), van aparèixer fa 3500 milions d'anys, tenen pocs orgànuls diferenciats (regne de les moneres).

Cèl·lules Eucariotes

Cèl·lules eucariotes: Tenen nucli, van aparèixer fa 1500 milions d'anys, tenen sistemes interns de membranes que divideixen la cèl·lula en compartiments separats, tenen ribosomes i centríols...

Continua llegint "Tipus de cèl·lules: procariotes, eucariotes, animals i vegetals" »

Malalties infeccioses: transmissió, cadena infecciosa i prevenció

BiologiaActualitzat el 4,63 KB

Malalties transmissibles

Les malalties transmissibles són aquelles causades per un agent causal des d'un reservori o d'una persona afectada, capaç de reproduir-se i desencadenar la malaltia en un hoste susceptible.

Conceptes clau

  • Infecció: Entrada de l'agent causal en l'hoste, on es multiplica.
  • Transmissió: Comunicació entre l'agent causal viu i un individu susceptible.
  • Epidemiologia: Ciència que estudia els factors que determinen la distribució d'una malaltia.

Fases de la malaltia

  1. Període d'incubació: Temps transcorregut des de l'entrada de l'agent fins a l'aparició del primer símptoma.
  2. Període prodròmic: Aparició de signes i símptomes generals.
  3. Període clínic: Signes i símptomes específics de la malaltia.

Presentació de les malalties

...
Continua llegint "Malalties infeccioses: transmissió, cadena infecciosa i prevenció" »

Aparell digestiu: òrgans, funcions i tipus de digestió

BiologiaActualitzat el 3,63 KB

Aparell Digestiu: Òrgans i Funcions

L'aparell digestiu consta d'un tub digestiu (d'uns 9 metres de longitud) i de glàndules annexes. Al tub digestiu es diferencien els següents òrgans: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros i anus.

Funcions de l'Aparell Digestiu

L'aparell digestiu té dues funcions principals: la digestió (obtenció de nutrients) i l'absorció (el pas dels nutrients des de l'intestí prim fins a la sang). Dels nutrients n'obtenim l'energia.

Hi ha quatre aparells que intervenen en la funció de nutrició:

  • Aparell digestiu
  • Aparell respiratori: obté energia a partir dels nutrients que arriben a les cèl·lules, la qual aconseguirem respirant.
  • Aparell circulatori: distribueix els nutrients per tot el cos.
...
Continua llegint "Aparell digestiu: òrgans, funcions i tipus de digestió" »

La cèl·lula: estructura, funcions, mida i tipus cel·lulars

BiologiaActualitzat el 6,12 KB

La cèl·lula és una estructura constituïda per tres elements bàsics: membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic i té la capacitat de complir amb les tres funcions vitals: Nutrició, relació i reproducció.


Forma i mida de les cèl·lules

La forma està relacionada amb la funció que exerceixen

Cèl·lules lliures - Constantment canvien de forma ja que emeten pseudòpodes                                       (prolongacions citoplasmàtiques)

-Altres sense pseudòpodes tenen forma globular

Cèl·lules unides a d’altres formant teixits: forma que depèn de les tensions de les unions amb les cèl·lules.


Les unitats de mesura

Les unitats de mesura per  les cèl·lules és el micròmetre.  1mm = 1.000 µm


Nanomètre...

Continua llegint "La cèl·lula: estructura, funcions, mida i tipus cel·lulars" »

Lamarck i Darwin: evolució i selecció natural

BiologiaActualitzat el 2,13 KB

El lamarckisme i els límits de l'adaptació

Seguint les tesis generalment acceptades en la seva època, Lamarck sustenta la generació espontània, aplicable als organismes més rudimentaris. No obstant això, la majoria dels éssers vius procedeixen —diu ell— d'un lent procés evolutiu i es transformen, donant lloc a l'aparició de noves espècies a través de l'herència d'hàbits i caràcters adquirits per les diferents espècies, en resposta a les necessitats originades per canvis en el medi ambient.

Aquesta tesi de l'evolució a partir de caràcters adquirits i transmissibles hereditàriament és la tesi fonamental del lamarckisme, encara que tenia precedents. Aquesta tesi sustentava, sense base empírica, que els diferents organismes...

Continua llegint "Lamarck i Darwin: evolució i selecció natural" »

Osteologia: estudi dels ossos i del teixit ossi

BiologiaActualitzat el 171,31 KB

Que és osteologia

És l'estudi dels ossos que especifica de quina estructura són i quina funció fan.

Explica els tipus de teixit ossi

Teixit que forma el suport esquelètic de l'organisme, constituït per cèl·lules ossies (osteòcits) i una substància fonamental intercel·lular, composta d'una porció orgànica (teixit connectiu fibril·lar) i una d'inorgànica (sals de calci).

Tipus

Teixit ossi compacte: Teixit propi de la regió perifèrica de cada os i, sobretot, de la diàfisi dels ossos llargs. Teixit ossi esponjós: Teixit propi de la regió interior dels ossos curts i plans i de les epífisis dels llargs.

Medul·la òssia

Teixit hematopoètic que omple les cavitats dels ossos. La medul·la òssia té diferent aspecte: medul·la roja i...

Continua llegint "Osteologia: estudi dels ossos i del teixit ossi" »