Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Formació professional

Processos d'elaboració de la cervesa, els bolets i el vi

Biologia4,33 KB

Fases d'elaboració de la cervesa

1. Maltejat: Procés de transformació de l'ordi en malta. Consisteix a activar els enzims de la llavor a través d'un procés amb aigua i temperatura.

2. Maceració: Afegir aigua a la malta per passar de molècules complexes (proteïnes i midó) a molècules senzilles (aminoàcids, glucoses i maltoses).

3. Cocció (ebullició): Eliminació dels agents contaminants, és a dir, procés d'esterilització (addició de llúpol) i concentració dels sucres. Al final, se separa el most del gra.

4. Fermentació: Ús del llevat perquè utilitzi els sucres per créixer i acabar fermentant-los.

Procés de producció de bolets (Agaricus bisporus)

1. Elaboració del compost

Consisteix a crear un medi nutritiu idoni amb unes característiques...

Continua llegint "Processos d'elaboració de la cervesa, els bolets i el vi" »

Funció Endocrina, Hormones i Glàndules: Guia Completa

Biologia4,53 KB

Funció Endocrina: Hormones i Sistema de Control

Introducció al Sistema Endocrí

El sistema endocrí és un dels sistemes principals que té el cos per comunicar, controlar i coordinar el funcionament de l’organisme.

Les Hormones i les Glàndules Endocrines

Està format per una sèrie d’òrgans, anomenats glàndules endocrines, que produeixen unes substàncies químiques essencials: les hormones.

Què són les Hormones?

Les hormones són substàncies químiques que les glàndules endocrines alliberen al flux sanguini per regular les activitats de diferents òrgans. Per exemple, regulen els caràcters sexuals secundaris, el cicle ovàric, la regulació del sucre a la sang, etc.

Glàndules Endocrines Principals

A continuació, es detallen les principals...

Continua llegint "Funció Endocrina, Hormones i Glàndules: Guia Completa" »

Guia completa sobre proteïnes: funcions, estructura i dieta

Biologia3,61 KB

Què són les proteïnes?

Les proteïnes són macronutrients formats per cadenes d'aminoàcids. Estan compostes per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i, en algunes ocasions, fòsfor i sofre.

  • Unitat mínima: Els aminoàcids.
  • Variabilitat: Existeixen 20 aminoàcids que es combinen seguint un ordre genètic predeterminat.
  • Classificació per mida: Es consideren polipèptids fins a 100 aminoàcids; a partir d'aquí, s'anomenen proteïnes.

Els aminoàcids

Són la unitat bàsica de les proteïnes i presenten una complexitat variable. Tots contenen:

  • Un grup carboxil (-COOH).
  • Un grup amino (-NH2).
  • Un grup radical (que determina la diferència entre aminoàcids).

El carboni alfa és el punt d'unió del grup radical. Els aminoàcids presenten isomeria (L o D)...

Continua llegint "Guia completa sobre proteïnes: funcions, estructura i dieta" »

Mites i Fets Essencials sobre Fisiologia Humana i Salut

Biologia5,53 KB

Conceptes Clau sobre el Sistema Endocrí i Metabolisme

  • Menopausa, Insulina i Diabetis

    Mite: La menopausa és el període de la vida d'una dona en què els ovaris deixen de produir insulina.

    Correcció: Els ovaris deixen de produir òvuls i hormones sexuals. La manca d'insulina (produïda pel pàncrees) és la diabetis.

  • Regulació del Sistema Endocrí

    Mite: La regulació de l'activitat de les diferents glàndules endocrines es duu a terme a la hipòfisi.

    Correcció: El centre de control principal és l'hipotàlem. La hipòfisi actua sota les seves ordres i segrega moltes hormones reguladores.

  • Hipòfisi i Hormona del Creixement

    Mite: La hipòfisi és el centre responsable de la coordinació del sistema endocrí.

    Correcció: La hipòfisi segrega l'hormona

...

Continua llegint "Mites i Fets Essencials sobre Fisiologia Humana i Salut" »

Anatomia i Fisiologia dels Annexos Cutani: Pèl, Ungles i Pell

Biologia3,9 KB

Estructura del Pèl

  • El pèl està inserit en el fol·licle.
  • Parts del pèl:
    • Arrel: Part que queda per sota del fol·licle (per sota de la glàndula sebàcia).
    • Tija: Es compon de 3 parts (des de la desembocadura de la glàndula sebàcia fins a l'extrem superior):
      • Medul·la: Part interna, amb més queratina tova.
      • Escorça (Còrtex): Cèl·lules riques en queratina dura.
      • Cutícula: Cèl·lules mortes en forma de teules.
  • La quantitat d'aminoàcids (aa) rics en sofre determina la diferència entre la queratina dura i la tova.

Estructura del Fol·licle Pilós

Bulb Pilós

  • S'estén des de les papil·les dèrmiques fins a la inserció del múscul piloerector (queda sota del múscul piloerector).
  • Parts del Bulb:
    • Matriu Pilosa: Conté les cèl·lules germinatives
...
Continua llegint "Anatomia i Fisiologia dels Annexos Cutani: Pèl, Ungles i Pell" »

Sistema Respiratori: Estructura, Funció i Paràmetres Clau

Biologia2,01 KB

Anatomia i Funció del Sistema Respiratori

Les funcions principals del sistema respiratori inclouen: captació d'aire, transport als pulmons, intercanvi de gasos i humidificació de l'aire.

Components de la Via Aèria

Foses Nasals

  • Primera via d'entrada de l'aire.
  • Filtren l'aire.
  • Condicionament i humidificació de l'aire.

Faringe (o Gola)

Via de pas comú per al sistema respiratori i el digestiu.

Laringe

Conté el cartílag tiroide, l'epiglotis i és l'òrgan que produeix la veu.

Tràquea

  • Té uns 11 cm de llarg.
  • Té forma de 'C'.
  • La seva obstrucció pot provocar la mort.

Bronquis

Es dirigeixen als pulmons. El tabac els paralitza i produeix moc, la qual cosa causa la tos del fumador.

Alvèols

Són estructures primes on es realitza l'intercanvi de gasos.

Pulmons

...
Continua llegint "Sistema Respiratori: Estructura, Funció i Paràmetres Clau" »

Sistema Nerviós: Neurones, Encefàl, Medul·la Espinal i Malalties Neurològiques

Biologia10,13 KB

  • Rep, processa i envia informació (conscient o inconscient).
  • Cèl·lula principal: Neurona (transmet impulsos nerviosos).
  • Cèl·lules de suport:
    • Astròcits, Oligodendròcits, Cèl·lules de Schwann, Micròglia (nodreixen i protegeixen).
  • Dendrites: Ramificacions que reben senyals.
  • Cos o soma: Conté el nucli i fabrica neurotransmissors.
  • Axó: Prolongació llarga amb botons sinàptics al final (pot tenir mielina).

No es divideixen ni es regeneren fàcilment. Plasticitat neuronal: creen noves connexions.

  1. Sensitives (aferents, unipolars) → Recullen info. i la porten al SNC.
  2. Interneurones (bipolars) → Connecten sensitives i motoneurones.
  3. Motoneurones (eferents, multipolars) → Porten info. del SNC als músculs/glàndules.

AD_4nXddx1RcTYrTTm_Ex6rm4n3F8yPkEfiATmQjDOUF4rSwdHhIgBKVZ5OnWGj1gWmcExSCV-UtqUIy5QJj50VjCQkQSWINHo6sCj8gJPZi7GduZIqE_Ms4EOTqzLPC22gg9yEftjhiBg?key=h_Y7EKysqvLGAanJ2PyY7ODE  AD_4nXd8OB4WWRShfQcHUFxM5y8eggmX9_y5Fw6puPCHpl34KaVfPl0RLfz1yGykXYiUxbHuESRUs4-K6YoR0viAQnIAgVFiph_2Kq-UvsFZ6jJu3ZxixPxQetW1B1kvd8WwBuS-WyZtCg?key=h_Y7EKysqvLGAanJ2PyY7ODE 

HEMORRÀGIA SUBARACNOIDEA...

Continua llegint "Sistema Nerviós: Neurones, Encefàl, Medul·la Espinal i Malalties Neurològiques" »

Curiositats de la biologia humana i evolutiva

Biologia2,91 KB

La ciència del petó

Biològicament, el petó té un sentit inconscient: identifica la compatibilitat o incompatibilitat genètica. Com més diferents són els bacteris, més compatibilitat genètica hi ha; a més, informa sobre la fortalesa del sistema immunitari.

Dopamina i plaer

Quan un ésser humà fa un petó romàntic, segrega dopamina a través de la saliva. La dopamina és un neurotransmissor relacionat amb el plaer. També intervenen:

  • Endorfines
  • Oxitocina (l'hormona de l'amor)
  • Reducció de l'estrès

(Filematologia: la ciència dels petons)

L'ocell lira

Aquest ocell té la capacitat de reproduir qualsevol so que ha adquirit al llarg del temps a través de moltes mutacions genètiques, és a dir, de forma evolutiva.

Biologia reproductiva

L'òvul

L'...

Continua llegint "Curiositats de la biologia humana i evolutiva" »

ADN i genètica: estructura, funcions i biotecnologia

Biologia3,5 KB

ADN: definició i bases nitrogenades

ADN: dues cadenes de nucleòtids enrotllades entre si, enllaçades entre les bases nitrogenades. Hi ha 4 tipus de base: Adenina (A), Timina (T), Guanina (G), Citocina (C).

Pares de bases: G-C, C-G, A-T, T-A.

La informació de la genètica

La informació de la genètica: L'ordre en què es disposen els diferents nucleòtids dóna lloc a un ADN amb informació diferent.

Duplicació de l'ADN

Duplicació de l'ADN: La cèl·lula, durant l'interfase abans de la divisió cel·lular, fa una còpia exacta de l'ADN.

Genotip i gen

Genotip:

  1. Determina quines proteïnes han de fabricar les nostres cèl·lules.
  2. Determina el fenotip.

Gen: Segment d'ADN que conté informació per produir una proteïna.

Proteïna

Proteïna: Biomolècula...

Continua llegint "ADN i genètica: estructura, funcions i biotecnologia" »

Guia de Malalties Infeccioses Respiratòries Comunes: Símptomes i Tractament

Biologia4,41 KB

Refredat Comú

  • Causa i Via de Transmissió
    Vírica (Rinovirus, 25%-30%). Es transmet en tossir o esternudar.
  • Símptomes (3-4 dies)
    Mal de coll, rinorrea (mocs), mal de cap, tos, esternuts, febre baixa.
  • Tractament
    Simptomàtic: ingesta de líquids, antitèrmics i mantenir un ambient humit.

Grip (Influença)

Malaltia aguda de les vies respiratòries, freqüent a l'hivern.

  • Causa i Via de Transmissió
    Influenzavirus (Tipus A: més greu; B i C: més benignes). Transmissió directa.
  • Període d'Incubació
    Aproximadament 3 dies.
  • Símptomes (4-5 dies)
    Febre, mal de cap, dolors musculars, tos, nàusees, pèrdua de gana.
  • Prevenció
    Vacunació (no recomanada per a menors de 6 mesos).
  • Tractament
    No hi ha tractament curatiu específic; es tracta amb antitèrmics.

Tuberculosi

Malaltia...

Continua llegint "Guia de Malalties Infeccioses Respiratòries Comunes: Símptomes i Tractament" »