Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

El sistema esquelètic

Funcions:

• Suport: Actuen com a armadura de suport de l'organisme. Contribueixen a la forma, alineació i posició de les parts del cos.
• Protecció: Protecció de cavitats i estructures.
• Moviment: Els ossos formen palanques amb les articulacions. Quan els músculs es contrauen, tiren dels ossos i es provoca el moviment.
• Dipòsit mineral: Els ossos són el principal reservori de calci, fòsfor i altres minerals.
• Hematopoiesis: Formació de cèl·lules sanguínies. És un procés vital realitzat per la medul·la òssia.

Components dels ossos:

• Periosti: Membrana vascular fibrosa que recobreix l'os, excepte els extrems.
• Teixit ossi: Teixit especialitzat del teixit conjuntiu compost per cèl·lules i components extracel·lulars calcificats.

La vida comença amb l’acte sexual o coit, que consisteix en la introducció del penis en la vagina. Gràcies a l’excitació, s’ejacula dins i produeix la sortida del semen amb els espermatozoides. Els espermatozoides comencen el seu recorregut a la vagina, sent un nombre de 4 milions. Aquest nombre es veurà reduït per l’acidesa de la vagina, anar pel camí equivocat o per la incompetència dels espermatozoides. Aquests seguiran per l’úter i després es dividiran; uns aniran per una trompa de Fal·lopi on trobaran l’òvul, que ha estat produït al fol·licle ovàric. Això conduirà a la unió de l’òvul i l’espermatozoide. Uns quants arribaran a l’òvul, però només un aconseguirà entrar dins per deixar el seu ADN, ja...

Membrana cel·lular: estructura i composició

La membrana cel·lular és el límit de la cèl·lula. La seva composició inclou:

• Lípids: Fosfolípids amfipàtics (amb regions polars i apolars).
• Proteïnes: Glicoproteïnes.
• Glúcids: Glicolípids.

Amb un microscopi electrònic, s'observen tres capes: clara, fosca, clara. El model de mosaic fluid (Singer i Nicolson) descriu la membrana com una estructura fluida on els components es mouen. Els fosfolípids separen els medis aquosos (extracel·lular i citoplasma) formant una bicapa. Les proteïnes tenen diverses funcions: transport, receptors hormonals i molècules de senyalització (com les que determinen el grup sanguini). Els glúcids, a la part externa, formen part de glicoproteïnes i glicolípids....

Immunologia

Antígens

Substàncies que indueixen les cèl·lules del sistema immunològic a produir anticossos específics.

Anticossos

Molècules globulars proteiques produïdes pels limfòcits B i alliberades a la sang.

Cèl·lules Plasmàtiques

Produeixen anticossos durant la resposta primària i són molt actives.

Cèl·lules Memòria

Reconeixen i recorden l'antígen, per la qual cosa la producció d'anticossos comença ràpidament i és major que en la infecció primària.

Reacció Antigen-Anticòs

Els anticossos s'uneixen als antígens per mitjà d'aquesta reacció on es destrueixen els antígens o es combinen anticossos amb altres substàncies químiques.

Resposta Immune Humoral

Procés de fabricació d'anticossos a instàncies d'antígens que penetren...

SISTEMA NERVIÓS

Sistema nerviós central SNC. Encefal: cervell, diencefal, cerebel, tronc cerebral. Medul·la espinal: fibres sensorials, fibres motores

Sistema nerviós perifèric SNP. S.sensor (aferent): neurones sensorials, receptors. S.motor (eferent): neurones motores, SNAutònom (involuntari) (SNSimpàtic i SNParasimpàtic)

LA NEURONA: unitat bàsica del SN

Composta de: cos cel·lular, dendrites, axó i botons sinàptics

L'IMPULS NERVIÓS: descàrrega elèctrica que passa d'una neurona a una altra fins arribar a la fibra muscular

El potencial de membrana en repòs és de -70mV

Si la membrana es despolaritza de 15-20mV assolirà el mínim i es produeix un potencial d'acció (transmet el senyal)

SINAPSIS: lloc de transmissió de l'impuls entre...

Espècie: Grups d'individus capaços de tenir descendència fèrtil quan s'encreuen entre si, però no quan ho fan amb individus que pertanyen a altres grups.

• Microorganismes: reproducció asexual
• Vegetals: autopol·linització

• Lamarck: La cerca d'aliment als arbres cada vegada més alts, estirant el coll. Les característiques adquirides es transmeten de pares a fills.
• Darwin: Les girafes més altes podran menjar més i sobreviuran més que les baixes.
• Neodarwinisme: La variabilitat és conseqüència de les mutacions de l'ADN, reproducció sexual i recombinació de la meiosi.

Condicions perquè hi pugui haver vida.

• Dimensions: permet que la força de gravetat terrestre retengui gasos formant l'atmosfera.
• Distància: al sol i l'existència d'una atmosfera determina la temperatura; és decisiva per a l'aparició i el desenvolupament de la vida.
• Existència d'aigua: en els tres estats: sòlid, líquid i gasós.

• Constitueix un percentatge elevat d'un ser viu.
• Actua com a esquelet hidràulic protector dels éssers vius.
• Pot dur dissolts i transportar els nutrients necessaris.
• Contribueix a mantenir constant la temperatura.
• Ajuda a mantenir la temperatura del cos humà.
• Els éssers que fabriquen els nutrients la utilitzen en la fotosíntesi.

• Primaris:

Ecosistema: Matèria, Energia i Cicles

Ecosistema: Necessita matèria i energia per funcionar. La matèria conté energia.

Components de l'Ecosistema

La matèria:

• Matèria inerta: Roques o minerals (elements abiòtics).
• Matèria viva: Éssers vius (elements biòtics).

La matèria és limitada, per això cal reciclar-la contínuament (fa un cicle).

Medi → Éssers vius → Biòtop: medi físic de l’ecosistema → Biocenosi: éssers vius → Descomponedors → Mort → MEDI (torna a fer la volta).

Flux d'Energia en l'Ecosistema

L’energia del Sol és una font energètica inesgotable. Els éssers vius autòtrofs (plantes) aprofiten la seva energia mitjançant la fotosíntesi per transformar la matèria inorgànica en orgànica. La majoria de la calor...

Funcions de l'Aparell Respiratori

La seva funció principal és la captació d'O₂ de l'atmosfera per a la producció d'energia, l'alliberament de CO₂ a l'exterior i la fonació.

Què és l'Aparell Respiratori?

L'aire és captat de l'atmosfera (inspiració) i transportat per l'aparell circulatori als teixits per a la producció d'energia. Els residus es recullen a la sang i són transportats als pulmons per a la seva eliminació (espiració).

Els Pulmons

Són uns òrgans de consistència esponjosa, envoltats cadascun per una fina capa de teixit conjuntiu que s'anomena pleura visceral. El pulmó dret és més gran que l'esquerre i es subdivideix en tres lòbuls, mentre que l'esquerre ho fa en dos.

Vies Aèries

Vies Aèries Superiors

• FOSSES NASALS: