Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

Aparells Respiratori i Excretor: Funcions, Estructura i Malalties

Biologia3,25 KB

L'Aparell Respiratori: Procés i Funció

L'aparell respiratori és el procés mitjançant el qual l'organisme capta oxigen i allibera diòxid de carboni.

Respiració Cel·lular

La respiració cel·lular és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen a les cèl·lules.

Components de l'Aparell Respiratori

Està format per les vies respiratòries i els pulmons. Les vies respiratòries inclouen:

  • Fosses nasals
  • Faringe
  • Laringe
  • Tràquea
  • Bronquis
  • Bronquíols

Ventilació Pulmonar

La ventilació pulmonar és el procés en el qual es renova l'aire dels pulmons.

Inspiració

Es produeix per mitjà de la contracció dels músculs, que augmenta el volum de la caixa toràcica.

Expiració

Es produeix quan els músculs es relaxen.

Intercanvi de Gasos

L'intercanvi de...

Continua llegint "Aparells Respiratori i Excretor: Funcions, Estructura i Malalties" »

El Sistema Respiratori Humà: Anatomia, Fisiologia i Malalties Comunes

Biologia2,62 KB

Respiració Cel·lular

Procés de reacció de l'oxigen captat pels pulmons amb la matèria orgànica procedent dels aliments digerits, amb l'objectiu d'obtenir energia. Té lloc als mitocondris.

Respiració Pulmonar

Procés de captació d'oxigen de l'aire i d'alliberament de l'excés de diòxid de carboni que hi ha a la sang. Té lloc als pulmons.

L'Aparell Respiratori

S'encarrega de captar l'oxigen de l'aire i conduir-lo a l'aparell circulatori, i d'expulsar el diòxid de carboni.

Fosses Nasals

Comuniquen l'aparell respiratori amb l'exterior. Tenen uns replecs anomenats cornets que frenen l'aire i fan que s'humitegi i s'escalfi.

Faringe

Comunica amb les fosses nasals, la boca, l'esòfag, la laringe i les trompes d'Eustaqui. Té formacions anomenades...

Continua llegint "El Sistema Respiratori Humà: Anatomia, Fisiologia i Malalties Comunes" »

Àcids Nucleics: ADN, Replicació i Expressió Genètica

Biologia3,37 KB

Àcids Nucleics

Els àcids nucleics emmagatzemen i transmeten la informació genètica. Són macromolècules formades per la unió d'unitats més senzilles anomenades nucleòtids.

Cada nucleòtid està compost per tres subunitats:

  • Un grup fosfat (fòsfor i oxigen).
  • Un glúcid de cinc àtoms de carboni (ribosa o desoxiribosa).
  • Una base nitrogenada (adenina, guanina, citosina, timina o uracil).

Els nucleòtids s'uneixen formant llargues cadenes o polinucleòtids.

L'ADN conté la informació genètica essencial per al funcionament i desenvolupament dels éssers vius. L'estructura de l'ADN va ser establerta el 1953 per Francis Crick i James Watson, basant-se en dades de Maurice Wilkins i Rosalind Franklin.

  • Cada molècula està formada per dues llargues
...
Continua llegint "Àcids Nucleics: ADN, Replicació i Expressió Genètica" »

Evolució: Teories i Processos

Biologia4,06 KB

Teories de l'Evolució

La Teoria de l'Equilibri Puntual

N. Eldredge i S. Gould van proposar aquesta teoria per donar resposta a algunes qüestions no explicades pel neodarwinisme, com ara l'evolució de closques a través del gradualisme filètic. Davant la seqüència de fòssils no graduades i amb salts, a causa de la falta de formes intermèdies, la teoria de l'equilibri puntual suggereix que durant l'evolució hi ha períodes d'equilibri llargs, on les espècies no canvien apreciablement, seguits de períodes puntuals curts, o de discontinuïtat, on l'evolució és ràpida.

El Procés d'Hominització

Adaptació al Bipedisme

Les restes trobades demostren que el bipedisme va ser anterior al desenvolupament del neurocrani. Aquest va representar...

Continua llegint "Evolució: Teories i Processos" »

La Cèl·lula: Estructura, Funcions i Divisió

Biologia7,37 KB

1. El descobriment de la cèl·lula

Robert Hooke (1665) va observar a través d'un microscopi unes petites cel·les geomètriques que va anomenar cèl·lules. Antonie van Leeuwenhoek (1674) va observar i va descriure cèl·lules vives i microorganismes a l'aigua, els animàlculs. Robert Brown (1831) va descobrir un corpuscle a l'interior de les cèl·lules vegetals que va anomenar nucli. Jan Evangelist Purkinje (1838) va introduir el terme protoplasma per designar el líquid que omplia la cèl·lula. Matthias Schleiden (1838) va afirmar que tots els animals i vegetals estan formats per cèl·lules. Rudolf Virchow (1855) va enunciar que tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula preexistent.

1.1. La teoria cel·lular

La teoria cel·lular es...

Continua llegint "La Cèl·lula: Estructura, Funcions i Divisió" »

Conceptes Clau de Biologia: De Biomolècules a l'Evolució

Biologia9,01 KB

Glúcids: Composició i Classificació

Els glúcids estan formats per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O). Es classifiquen en:

  • Monosacàrids: Consten d'una sola molècula, com la glucosa, la fructosa i la ribosa.
  • Disacàrids: Estan formats per dues molècules de monosacàrids, com la sacarosa (sucre de canya) i la lactosa (sucre de llet). Els monosacàrids i els disacàrids tenen un sabor dolç i s'anomenen sucres.
  • Polisacàrids: No tenen sabor dolç i fan funcions d'emmagatzematge d'energia i de formació d'estructures cel·lulars. Els polisacàrids principals són el midó (en vegetals) i el glucogen (en animals).

Lípids: Tipus i Funcions Essencials

Els lípids estan formats principalment per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O), tot i que...

Continua llegint "Conceptes Clau de Biologia: De Biomolècules a l'Evolució" »

Interaccions entre Aliments i Fàrmacs

Biologia4,73 KB

Alimentació en Diverses Cultures

Les corrents d'immigració actuals fan necessari contemplar l'alimentació de les diverses cultures i ètnies:

  • Rica en carbohidrats i fibra.
  • Baixa en greixos saturats i proteïnes animals.
  • Consum de cereals variats (blat, arròs, etc.).
  • Llegums (cigrons, llenties, mongetes).
  • Verdures (les autòctones de cada regió).
  • Fruites (poques en general).
  • Llets fermentades i formatges; poca llet líquida.
  • Greix (mantega, oli de cacauet).
  • Carn d'au, me, be o bestiar (no a diari).
  • Peix i ous (poc consum).

Principals Problemes Nutricionals

  • Baixa densitat nutritiva: Poca varietat alimentària i baix consum d'aliments frescos.
  • Alt consum de fast-food i begudes refrescants: sobrepès.
  • Anèmia ferropènica.
  • Dèficit en vitamina D: moltes dones
...
Continua llegint "Interaccions entre Aliments i Fàrmacs" »

Conceptes Essencials de Biologia i Geologia: Rius, Plantes i Vida Marina

Biologia4,64 KB

Morfologia Fluvial: Curs del Riu i Terrasses

Curs Alt del Riu

La vall en forma de V es caracteritza per l'erosió del material de la llera del riu. Predominen blocs (centímetres), còdols rodats (centímetres) i graves no rodades (centímetres).

Curs Mig del Riu

La vall en forma d'artesa es dedica principalment al transport de material. S'hi troben còdols (graves) i sorres (mil·límetres), amb material ja classificat.

Curs Baix del Riu

La vall, també en forma d'artesa però més ampla, conté sorres (mil·límetres), llims i argiles (menys d'1 mil·límetre).

Terrassa Fluvial

Antigues planes d'inundació que han quedat elevades amb el temps, formant terrasses.

Botànica: Molses, Falgueres i Plantes amb Llavors

Molses: Característiques i Reproducció

Les...

Continua llegint "Conceptes Essencials de Biologia i Geologia: Rius, Plantes i Vida Marina" »

Àcids Nucleics, Biotecnologia i Enginyeria Genètica

Biologia8,46 KB

Tipus d'Àcids Nucleics

Hi ha dos tipus d'àcids nucleics: l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i l'àcid ribonucleic (ARN).

Estructura de l'ARN

Està format per una sola cadena de nucleòtids que contenen ribosa a la seva molècula. La cadena d'ARN es pot plegar en algunes zones i les bases nitrogenades s'aparellen entre si, formant una estructura semblant a la de l'ADN. L'adenina (A) sempre s'uneix amb l'uracil (U), i la guanina (G) amb la citosina (C).

Tipus d'ARN

Una cèl·lula conté diferents tipus d'ARN. Els principals són:

  • ARNm (missatger): format per una llarga cadena lineal que no es plega sobre si mateixa. Es diu així perquè transporta la informació necessària per sintetitzar proteïnes.
  • ARNr (ribosòmic): format per una cadena plegada
...
Continua llegint "Àcids Nucleics, Biotecnologia i Enginyeria Genètica" »

Fecundació Humana: Etapes, Mecanismes i Curiositats Biològiques

Biologia4,32 KB

El Procés de Fecundació Humana: Una Visió Detallada

El procés de fecundació s'inicia amb el contacte entre els gàmetes (espermatozoide i oòcit), i té lloc a les trompes de Fal·lopi de l'aparell genital femení, generalment a la regió de l'ampolla de la trompa.

Etapes Clau de la Penetració de l'Espermatozoide

Primer, l'espermatozoide penetra la corona radiada de l'oòcit II fins a entrar en contacte amb la zona pel·lúcida. Això dóna origen a la reacció acrosòmica al cap de l'espermatozoide, que li permet penetrar la zona pel·lúcida.

Enzims Essencials en la Penetració

Tant la cua de l'espermatozoide com els enzims de la mucosa tubàrica contribueixen amb la hialuronidasa acrosòmica per obrir el pas a l'espermatozoide a través...

Continua llegint "Fecundació Humana: Etapes, Mecanismes i Curiositats Biològiques" »