Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Secundària

El Sistema Limfàtic

Aquest sistema està constituït per la limfa, els ganglis limfàtics i els vasos limfàtics. En el sistema limfàtic no hi ha cap bomba per impulsar el moviment de la limfa, la qual circula sobretot per les contraccions dels músculs esquelètics.

La Limfa

És un líquid incolor que circula pels vasos limfàtics.

Els Ganglis Limfàtics

Són òrgans amb una estructura interna en forma de xarxa. S'hi acumulen limfòcits, per la qual cosa formen part del sistema immunitari.

Els Vasos Limfàtics

Són uns tubs de petit diàmetre amb l'extrem en forma de sac. Es distribueixen per tot el cos.

Funcions del Sistema Limfàtic

• Absorció de greixos dels aliments digerits.
• Drenatge de líquid intersticial: La major part de les proteïnes i dels

Aparell Excretor

L'aparell excretor té la funció d'eliminar les substàncies de rebuig del nostre cos.

Òrgans Excretors

• Aparell urinari: format per:
  • Ronyons
  • Bufeta
  • Urèters
  • Uretra
• Glàndules sudorípares
• Pulmons
• Fetge

La Nefrona

La nefrona és la unitat funcional del ronyó. El procés d'excreció a la nefrona es divideix en tres etapes:

1. A la càpsula de Bowman es produeix la filtració de la sang, on les substàncies petites passen a través d'aquesta.
2. Al túbul proximal i a la nansa de Henle es produeix la reabsorció de part de l'aigua, sals i glucosa.
3. Finalment, es forma l'orina que passa pel túbul col·lector.

Malalties de l'Aparell Excretor

• Infecció renal: el ronyó no és capaç d'extreure les substàncies de rebuig i no filtra la sang. Es pot solucionar

Moneres: bacteris i cianobacteris

Els moneres són els organismes més antics i simples, unicel·lulars. Inclouen:

• Bacteris: Presenten una infinitat de metabolismes. Viuen a temperatures extremes, des de 80°C fins sota 0°C.
• Cianobacteris: Encarregats d'enriquir l'atmosfera de la Terra amb oxigen.

Protoctists: algues i protozous

Els protoctists són organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. Inclouen:

• Algues: Fan la fotosíntesi. Viuen en medis aquàtics i n'hi ha de totes les menes.
• Protozous: Organismes unicel·lulars, microscòpics, alguns formen colònies. Són heteròtrofs i es divideixen en:
  • Rizòpodes
  • Ciliats
  • Flagel·lats
  • Esporozous

Fongs: llevats, floridures i bolets

Els fongs poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. No fan la fotosíntesi,...

La nutrició

La nutrició és un conjunt de processos que intervenen en la transformació dels aliments en nutrients.

L'aparell digestiu

L'aparell digestiu està construït per un conducte llarg de més de 8 metres, que rep el nom de tub digestiu. El tub digestiu és un conducte situat en posició ventral que comença a la boca i acaba a l'anus. Aquestes capes són: mucosa, submucosa, muscular, serosa.

Parts de l'aparell digestiu

• Dents: incisives, canines, premolars, molars.
• Faringe: és un conducte muscular curt.
• Esòfag: és un tub muscular d'uns 25 cm, està situat entre la laringe i l'esòfag.
• Intestí prim: és un tub d'uns 7 o 8 metres de longitud.
• Intestí gros: és més curt que l'intestí prim, d'uns 1,5 m, però té un diàmetre de 2 o 3 vegades

El Sistema del Complement: Mecanismes i Funcions

El sistema del complement consta de diverses proteïnes plasmàtiques que actuen conjuntament per opsonitzar microbis, promoure el reclutament de fagòcits a les zones d’infecció i, en alguns casos, matar directament els microbis.

Vies d'Activació del Complement

El primer pas en l'activació del sistema del complement és el reconeixement de molècules presents a les superfícies microbianes (però absents a les cèl·lules de l'hoste), i això es produeix mitjançant tres vies principals:

Via Clàssica

Descoberta primer, utilitza una proteïna plasmàtica anomenada C1q per detectar anticossos units a la superfície d’un microbi o una altra estructura. Un cop C1q s’uneix a la porció Fc dels...

Teories de l'Evolució

Lamarckisme

Els organismes mostren una tendència cap a la complexitat. L'ús repetit d'un òrgan en produeix el desenvolupament. Els caràcters adquirits són heretables.

Darwinisme

Selecció natural: entre els organismes es dóna una lluita per la supervivència. Entre els individus d'una mateixa població existeix variabilitat. El medi selecciona els organismes que estan més ben adaptats.

Origen de la Variabilitat

• Mutacions: són alteracions que es produeixen a l'atzar en els gens. Poden ser perjudicials, favorables o neutres.
• Reproducció sexual: genera variabilitat a causa de la recombinació gènica que té lloc durant la meiosi i la unió a l'atzar dels gàmetes durant la fecundació.

Proves de l'Evolució

• Taxonòmiques
• Anatòmiques
• Paleontològiques
• Embriològiques
• Bioquímiques
• Biogeogràfiques

Neodarwinisme

Refusa...

Migració Leucocitària: Procés i Molècules Clau

La migració del leucòcit des de la sang als teixits es produeix a través de les vènules postcapil·lars i depèn de molècules d'adhesió expressades en els leucòcits i les cèl·lules endotelials vasculars, així com de quimiocines.

Molècules d'Adhesió en la Migració Leucocitària

Selectines: Interaccions de Baixa Afinitat

• Les selectines són molècules d'adhesió i lligadores de glúcids que intervenen en les interaccions d'afinitat baixa dels leucòcits amb les cèl·lules endotelials, com a primer pas en la migració del leucòcit des de la sang als teixits.
• Tipus de selectines:
  • La selectina E i la selectina P s'expressen en les cèl·lules endotelials activades i s'uneixen a lligands

Inmunitat Cel·lular: Activació dels Limfòcits T i Eliminació de Microbis Intracel·lulars

Els limfòcits T CD4 cooperadors s'activen, proliferen i es diferencien en cèl·lules efectores, controlats per citocines secretades. Una primera resposta d’aquests limfòcits és la secreció de la citocina interleucina 2 (IL-2), un factor de creixement que actua sobre els limfòcits activats per l’antigen i estimula la seva proliferació (expansió clonal).

Moltes d'aquestes cèl·lules efectores abandonen els òrgans limfàtics d’on es generen i migren a les zones d’infecció i inflamació. Quan troben els microbis, s’activen per realitzar funcions responsables de l’eliminació dels microbis. Alguns limfòcits T efectors de la línia...

Homeòstasi i Respostes Immunitàries: Una Visió General

La homeòstasi és l'estat basal de repòs al qual el sistema immunitari retorna després d'un període d'estimulació per un antigen.

Les respostes immunitàries estan regulades per un sistema de retroalimentació positiva.

Components Cel·lulars Clau del Sistema Immunitari Adaptatiu

Les principals cèl·lules del sistema immunitari adaptatiu són els limfòcits, les cèl·lules presentadores d'antígens i les cèl·lules efectores.

Limfòcits: Reconeixement i Resposta Específica

Els limfòcits són les cèl·lules que reconeixen els antígens estranys de manera específica i hi responen. Existeixen diferents tipus de limfòcits, segons la forma de reconèixer els antígens i la seva funció:...

La Reproducció Humana: Una Visió General

La reproducció és un procés sexual on els gametes femenins són els òvuls i els masculins, els espermatozoides.

Processos Clau en la Reproducció

• Gametogènesi: Procés de formació dels gametes que té lloc a les gònades (ovaris i testicles).
• Fecundació: Unió de dos gametes i formació del zigot.
• Desenvolupament embrionari: Divisió i creixement de les cèl·lules del zigot per formar l'embrió, que creix fins a convertir-se en fetus.
• Part: Naixement del nadó. El fetus es desenvolupa dins la mare.
• Desenvolupament: Creixement i maduració de les cèl·lules.

Canvis Cap a la Maduresa Sexual

Els caràcters sexuals primaris són el penis i la vagina. Durant la pubertat, a les noies els hi creixen els pits...