Inmunitat Cel·lular i Humoral: Activació i Eliminació de Microbis

Inmunitat Cel·lular: Activació dels Limfòcits T i Eliminació de Microbis Intracel·lulars

Els limfòcits T CD4 cooperadors s'activen, proliferen i es diferencien en cèl·lules efectores, controlats per citocines secretades. Una primera resposta d’aquests limfòcits és la secreció de la citocina interleucina 2 (IL-2), un factor de creixement que actua sobre els limfòcits activats per l’antigen i estimula la seva proliferació (expansió clonal).

Moltes d'aquestes cèl·lules efectores abandonen els òrgans limfàtics d’on es generen i migren a les zones d’infecció i inflamació. Quan troben els microbis, s’activen per realitzar funcions responsables de l’eliminació dels microbis. Alguns limfòcits T efectors de la línia cooperadora CD4 secreten citocines que atrauen leucòcits i estimulen la producció de substàncies microbicides en els fagòcits. Altres limfòcits T CD4 efectors secreten citocines que estimulen la producció d’uns anticossos anomenats immunoglobulina E (IgE), i activen els leucòcits anomenats eosinòfils, capaços de matar paràsits que poden ser massa grans per fagocitar-los. I altres es queden als òrgans limfàtics per estimular les respostes dels limfòcits B.

Els limfòcits CD8 activadors proliferen i es diferencien en CTL que maten a cèl·lules que alberguen microbis en el seu citoplasma, com poden ser virus o bactèries que infecten aquestes cèl·lules (on no arriben els fagòcits).

Immunitat Humoral: Activació de Limfòcits B i Eliminació de Microbis Extracel·lulars

Els limfòcits B proliferen i es diferencien en cèl·lules que secreten diferents classes d’anticossos amb diverses funcions. La resposta d’aquests limfòcits als antígens requereix de senyals activadores dels limfòcits T CD4 (cooperadors). Part de la progènie dels clons es diferencien en cèl·lules plasmàtiques secretores d’anticossos, que tenen la mateixa zona d’unió als antígens que els anticossos de la seva superfície. Els polisacàrids i els lípids estimulen la secreció, sobretot els anticossos anomenats IgM. Els antígens proteínics indueixen la producció d’anticossos de classes funcionals diferents (IgG, IgA, IgE) a partir d’un sol clon de limfòcit B. Aquesta producció s’anomena canvi de classe i requereix l’acció de limfòcits T cooperadors i també estimulen la producció d’anticossos amb una afinitat cada cop major per l’antigen, anomenat maduració de l’afinitat (millora de la resposta immunitària humoral).

Els anticossos són els únics mecanismes de la immunitat adaptativa que impedeixen que es doni una infecció. Els anticossos IgG cobreixen els microbis i els dirigeixen cap la fagocitosis (a terme per fagòcits: neutròfils i macròfags) expressen receptors per les cues de la IgG. La IgG i la IgM activen el sistema del complement, a través de la via clàssica, i els productes del complement promouen la destrucció del microbi. La IgA la secreta l’epiteli de la mucosa i neutralitza els microbis en les llums dels aparells respiratori i digestiu. La majoria d’anticossos tenen poc esperança de vida, però algunes cèl·lules plasmàtiques secretores d’anticossos migren a la medul·la òssia i viuen anys, produint quantitats baixes d’anticossos i proporcionen protecció immediata si el microbi torna a infectar a l'amfitrió.