El Sistema del Complement: Vies d'Activació i Funcions
El Sistema del Complement: Mecanismes i Funcions
El sistema del complement consta de diverses proteïnes plasmàtiques que actuen conjuntament per opsonitzar microbis, promoure el reclutament de fagòcits a les zones d’infecció i, en alguns casos, matar directament els microbis.
Vies d'Activació del Complement
El primer pas en l'activació del sistema del complement és el reconeixement de molècules presents a les superfícies microbianes (però absents a les cèl·lules de l'hoste), i això es produeix mitjançant tres vies principals:
Via Clàssica
Descoberta primer, utilitza una proteïna plasmàtica anomenada C1q per detectar anticossos units a la superfície d’un microbi o una altra estructura. Un cop C1q s’uneix a la porció Fc dels anticossos, dues serina proteases associades, anomenades C1r i C1s, s’activen i inicien una cascada proteolítica que afecta altres proteïnes del complement.
Via Alternativa
Es desencadena quan una proteïna del complement anomenada C3 reconeix directament certes estructures de la superfície microbiana, com el LPS bacterià. El C3 s’activa també de forma constitutiva en solució a baixa concentració i s’uneix a les superfícies cel·lulars, però després s’inhibeix per l’acció de molècules reguladores presents a les cèl·lules dels mamífers. Com que els microbis no tenen aquestes proteïnes reguladores, l’activació espontània pot amplificar-se a les superfícies microbianes. Aquesta via pot distingir allò propi i normal dels microbis estranys en funció de la presència o absència de proteïnes reguladores.
Via de la Lectina
La desencadena una proteïna plasmàtica anomenada lectina lligadora de manosa (MBL), que reconeix manoses terminals en glicoproteïnes i glicolípids microbians, de manera similar al receptor de la manosa de les membranes dels fagòcits. La MBL és de la família de les col·lectines, amb una estructura hexamèrica similar al component C1q del sistema del complement. Després que la MBL s’uneix als microbis, dos zimògens anomenats MASP1 i MASP2, amb funcions similars a C1r i C1s, s’associen a la MBL i inicien els passos proteolítics subsegüents, idèntics als de la via clàssica.
Conseqüències de l'Activació del Complement
El reconeixement dels microbis per qualsevol de les tres vies del complement dona lloc a un reclutament i assemblatge seqüencial d'altres proteïnes del complement en complexos de proteasa.
Un d'aquests complexos, anomenat C3 convertasa, escindeix la proteïna central del sistema del complement, C3, i produeix C3a i C3b. El fragment de major mida, C3b, s'uneix a la superfície microbiana on s'activa el complement. El C3b serveix d'opsonina, que promou la fagocitosi dels microbis. S'allibera un fragment de menor mida, C3a, que estimula la inflamació en actuar com a substància quimiotàctica per als neutròfils.
El C3b s'uneix a altres proteïnes del complement per formar una proteasa anomenada C5 convertasa, que escindeix C5, la qual cosa genera un pèptid secretat (C5a) i un fragment de major mida (C5b) que roman unit a la paret microbiana. El C5a també és una substància quimiotàctica; indueix canvis en els vasos sanguinis que els fan permeables a les proteïnes plasmàtiques i al líquid, els quals surten cap als llocs d'infecció.
El C5b inicia la formació d'un complex de les proteïnes del complement C6, C7, C8 i C9, que s'assemblen en un porus de membrana, anomenat complex d'atac a la membrana (MAC), el qual causa la lisi de les cèl·lules en què s'activa el complement.
Importància Clínica del Sistema del Complement
El sistema del complement és un component essencial de la immunitat innata, i els pacients amb deficiència de C3 són molt sensibles a infeccions bacterianes recurrents, sovint mortals.