Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Organització de les Nacions Unides: Història, Objectius i Òrgans Principals

Ciències socials3,67 KB

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

És una organització internacional fundada el 1945 després de la Segona Guerra Mundial per 51 països que es van comprometre a mantenir la pau i la seguretat internacional, fomentar entre les nacions relacions d'amistat i promoure el progrés social, la millora del nivell de vida i els drets humans.

Què són i d'on provenen? - Definició: 17 propòsits elaborats per l'ONU per garantir-ne la prosperitat global. - Finalitat: Vida sostenible, fi a la pobresa, protecció del planeta, millora de vides i perspectives, enfortiment de la pau i justícia. - Origen: Agenda 2030, aprovada per l'ONU el 2015, basada en els 8 ODM de l'any 2000

2.1. Una mica d'història no va mal
- Societat de Nacions: Precursora...

Continua llegint "Organització de les Nacions Unides: Història, Objectius i Òrgans Principals" »

L'Antic Règim i la Societat Feudal: Estaments, Economia i Església

Ciències socials5,49 KB

Introducció a l'Antic Règim

L'Antic Règim és el nom que apareix durant la Revolució Francesa per denominar tota l'estructura anterior. És una societat d'immobilisme vertical, és a dir, que no es pot passar d'un estament a un altre.

L'Estructura Social Estamental

La societat es dividia en tres grans estaments:

  • Rei: Primus inter Pares (El primer entre iguals).
  • Noblesa (Bellatores): Senyors de la guerra.
  • Clergat (Oratores): Dedicats a resar i vetllar per les ànimes.
  • Poble (Tercer Estat o Laboratores): Dedicats a treballar per als altres dos estaments.

Els Estaments Privilegiats i No Privilegiats

Els estaments es classifiquen segons els seus drets i obligacions fiscals:

1r i 2n Estament: Privilegiats

  • No paguen impostos.
  • Representen aproximadament el
...
Continua llegint "L'Antic Règim i la Societat Feudal: Estaments, Economia i Església" »

La Fi de la Guerra Freda: De Nicaragua a la Caiguda de l'URSS

Ciències socials3,71 KB

Context Històric Global (1975-1991)

Durant aquest període, el món va viure transformacions dràstiques que van marcar la fi de l'equilibri de la Guerra Freda.

La Revolució Sandinista a Nicaragua (1979)

El 1979 es produeix una revolució a mans del FSLN (Front Sandinista d'Alliberament Nacional), que venia d'una dictadura de dretes. Als anys 30, la família Somoza havia arribat al poder amb el 100% del suport dels EUA.

  • Havien matat el revolucionari Sandino.
  • Nicaragua s'havia convertit al segle XX en una "república bananera" (país amb l'economia en mans de multinacionals dels EUA).

El triomf de l'esquerra i la reacció internacional

  • El triomf de la revolució d'esquerres va generar inquietud als EUA.
  • Es va establir un govern marxista-leninista
...
Continua llegint "La Fi de la Guerra Freda: De Nicaragua a la Caiguda de l'URSS" »

Imperialisme: causes, organització, conseqüències i conflictes colonials

Ciències socials2,71 KB

Causes de l'imperialisme

  • Ideològiques i religioses: superioritat moral i cultural de la raça blanca; voluntat d'estendre el cristianisme.
  • Demogràfiques: emigració de la població d'Europa.
  • Polítiques: prestigi polític dels governs europeus; competència i interessos de controlar les rutes marítimes.
  • Econòmiques: necessitat de matèries primeres.

Organització dels grans imperis colonials

  • Colonies d'explotació: domini total (ex. Congo).
  • Protectorats: explotació econòmica i control de la política exterior, mentre que les autoritats locals s'encarregaven dels afers interns (ex. Marroc).
  • Dominis: territoris amb un important nombre de població blanca (ex. Austràlia, Canadà).
  • Mandats: acords internacionals que atorgaven a una potència l'administració
...
Continua llegint "Imperialisme: causes, organització, conseqüències i conflictes colonials" »

Conceptes Clau de l'Imperialisme i el Colonialisme

Ciències socials2,76 KB

Conceptes fonamentals de l'imperialisme

  • Imperialisme: Ideologia i pràctica política que propugna l'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic i militar sobre altres pobles.
  • Mercat: Mecanisme o acord en què els venedors i compradors poden intercanviar productes, serveis o qualsevol cosa de valor.
  • Colònia: Territori sotmès a un altre políticament i econòmicament a la metròpoli.
  • Metròpoli: Lloc d'origen que domina altres colònies; és la ciutat més gran i important d'un territori que dirigeix l'expansió cap a altres terres.
  • Potència: Capacitat global d'un estat que es pot imposar sobre un altre gràcies a la seva capacitat i força.
  • Possessió: Territori que queda fora de les fronteres
...
Continua llegint "Conceptes Clau de l'Imperialisme i el Colonialisme" »

Resum històric de la Segona Guerra Mundial

Ciències socials3,04 KB

El camí cap a la guerra i fases bèl·liques

El camí cap a la guerraFases bèl·liques

Política de força d'Alemanya

  • Abandonament de la SDN
  • Annexió del Sarre
  • Remilitarització de Renània

Aliances entre Itàlia, Alemanya i el Japó

  • Eix Roma-Berlín
  • Pacte Antikomintern
  • Pacte d'Acer

Expansionisme de l'Alemanya nazi

  • Anschluss (Àustria)
  • Annexió dels Sudets (Txecoslovàquia)
  • Annexió de l'enclavament de Memel
  • Invasió de Polònia

• Agressions italianes (Abissínia) i japoneses (Manxúria)

• Feblesa de les democràcies: Conferència de Munic

Victòries de l'Eix (1939-1941)

  • Invasió de Polònia (Blitzkrieg o “guerra llampec”)
  • Front europeu:
    • Europa septentrional i França. Batalla d'Anglaterra
    • Europa de l'Est i els Balcans
    • Campanya de Rússia
  • Al nord d'Àfrica:
...
Continua llegint "Resum històric de la Segona Guerra Mundial" »

La transformació de l'agricultura i l'economia de mercat

Ciències socials2,33 KB

De l’economia de subsistència a l’economia de mercat

La utilització de noves tècniques agrícoles i la introducció de nous conreus van permetre augmentar la producció agrària i, així, obtenir excedents per alimentar una població creixent. Alhora, els grans propietaris de terres obtenien uns ingressos més alts per invertir en la indústria.

Amb el desenvolupament de la indústria i el creixement de les ciutats, la demanda d’aliments va augmentar, arruïnant la petita artesania rural. Els pagesos necessitaven vendre els seus productes per comprar-ne d'altres; per tant, gran part del sector agrari va entrar en els circuits de l’economia de mercat, en què el pagès actuava com a venedor i comprador.

L’agricultor esdevé un venedor...

Continua llegint "La transformació de l'agricultura i l'economia de mercat" »

Imperialisme i expansió colonial: causes i tipus d’administració

Ciències socials2,45 KB

Imperialisme

Què és: Consisteix en l’extensió del domini d’un país sobre altres. La metròpoli és el país que conquista i la colònia és el territori conquerit.

Context històric

Espanya i Portugal varen ser imperis colonials en els segles XV, XVI i XVII. Durant el segle XIX, els països protagonistes foren el Regne Unit i França. Després s’hi varen sumar Alemanya, Itàlia i Bèlgica, i, fora d’Europa, els Estats Units i el Japó.

Factors que originen l’imperialisme

  1. Econòmics

    • Els països europeus necessitaven espais per invertir els seus capitals.
    • Obtenir matèries primeres barates i vendre els seus productes industrials.
  2. Polítics

    • Conquerir llocs estratègics per controlar rutes marítimes i terrestres importants.
    • Augmentar el seu
...
Continua llegint "Imperialisme i expansió colonial: causes i tipus d’administració" »

El Neolític i l'Edat dels Metalls a la Península Ibèrica

Ciències socials2,56 KB

El Neolític (V-III mil·lenni aC)

A la societat neolítica hi havia una economia productora; produïen els seus propis aliments a través de l’agricultura i la ramaderia. Els primers indicis d’una economia productora a nivell mundial daten del 10.000 aC, i a nivell peninsular al 5.000 aC.

L’economia productora permetia el sedentarisme: es varen crear els primers poblats en territoris plans i fèrtils. No estaven emmurallats i hi havia petites cabanes sense divisió interna. A més, també es varen construir les primeres necròpolis; s’enterrava els morts seguint ritus funeraris i amb un aixovar funerari (recipients ceràmics amb menjar, joies, escultures...), per tant, hi havia una creença en la vida després de la mort.

La societat...

Continua llegint "El Neolític i l'Edat dels Metalls a la Península Ibèrica" »

Evolució i Context de l'Art Gòtic a Europa

Ciències socials2,31 KB

Evolució de l'art gòtic

Distingim diversos períodes:

  • Període inicial (segona meitat del segle XII): partint de models romànics, es van desenvolupar les característiques del nou estil.
  • Període clàssic o de plenitud (segles XIII i XIV): època d'expansió de l'estil per Europa occidental.
  • Període final o flamíger (segle XV i principis del XVI): l'harmonia constructiva va ser substituïda per la proliferació d'elements decoratius (seguint l'evolució habitual dels estils artístics). Per aquesta època, els italians ja s'havien embarcat en el Renaixement, però altres països com Espanya, Portugal o Anglaterra continuaven fidels a aquest estil gòtic decoratiu.

L'art gòtic es va desenvolupar en el context europeu durant més de tres-cents...

Continua llegint "Evolució i Context de l'Art Gòtic a Europa" »