Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Causes i inicis de la Revolució Francesa i la Il·lustració

Ciències socials2,38 KB

1. L'economia de l'Antic Règim

El sistema es caracteritzava pel predomini del policonreu, és a dir, el conreu de productes diversos. L'economia era de subsistència: es produïa just el necessari per viure i pocs excedents es destinaven als mercats locals.

2. L'inici de la Revolució Francesa

El primer període de la Revolució Francesa es coneix com els Estats Generals i coincideix amb les sessions que van tenir lloc a Versalles la primavera de 1789.

  • El conflicte: El Tercer Estat volia el vot individual, però els privilegiats i el mateix rei s'hi van oposar.
  • L'Assemblea Nacional: Un mes i mig després de l'obertura dels Estats Generals, els representants del Tercer Estat van abandonar-los i es van constituir en Assemblea Nacional amb la finalitat
...
Continua llegint "Causes i inicis de la Revolució Francesa i la Il·lustració" »

La Unió Europea: Història, Institucions i Estats Membres

Ciències socials2,91 KB

La Unió Europea: Una Organització Supranacional

La Unió Europea (UE) és una organització supranacional amb un complex sistema institucional, amb el seu propi parlament i el seu propi sistema judicial. Amb el temps, ha creat un espai polític, financer, econòmic i social comú en el qual es garanteix la lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i informació, gràcies a l’aplicació d’una legislació i uns mecanismes financers propis i una política coordinada entre tots els estats membres.

Evolució dels Estats Membres

L'organització ha arribat a comptar amb 28 membres i supera els 500 milions d’habitants. L'ampliació s'ha realitzat de forma progressiva:

  • 1957: França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica i Alemanya.
...
Continua llegint "La Unió Europea: Història, Institucions i Estats Membres" »

Causes de l'imperialisme i potències (1870-1914)

Ciències socials4,09 KB

Causes de l'imperialisme

Les causes de l'expansió imperialista són diverses i sovint interrelacionades. A continuació es presenten els factors principals corregits i organitzats:

Econòmiques

  • Matèries primeres: fan falta matèries primeres i es volen controlar les fonts energètiques i les matèries primeres bàsiques per a la indústria dels països industrialitzats (ferro, carbó, or i diamant).
  • Proteccionisme i mercats: s'aplica el proteccionisme per garantir nous mercats — ampliar mercats — i atraure inversions de capital.

Polítiques

Cada país busca el màxim poder. Moltes colonies es mantenien pel prestigi, on la promesa i l'opinió pública tenien molta influència. (nacionalisme).

Ideològiques

S'afirmava la superioritat de l'home...

Continua llegint "Causes de l'imperialisme i potències (1870-1914)" »

Història del Moviment Obrer: Sindicats, Socialisme i Anarquisme

Ciències socials2,48 KB

Sindicats i ideologies obreres

Sindicats: Associacions d'obrers per reivindicar millores laborals.

  • Trade Unions: Primeres associacions obreres.

Socialisme (Marx i Engels)

Tenien com a objectiu acabar amb la propietat privada a través d'una revolució protagonitzada pel proletariat. Defensaven una societat sense classes i una dictadura transitòria.

Anarquisme

Tenien com a objectiu aconseguir la màxima llibertat individual mitjançant una revolució protagonitzada per tots els sectors oprimits i l'abolició de l'Estat.

Les Internacionals Obreres

1a Internacional (AIT)

Fundada a Londres el 1864, estava formada per sindicats de diversos països amb socialistes i anarquistes. Objectiu: lluitar contra el capitalisme a nivell internacional.

2a Internacional

Es...

Continua llegint "Història del Moviment Obrer: Sindicats, Socialisme i Anarquisme" »

Antic Règim: Definició i Característiques Clau

Ciències socials3,96 KB

Antic Règim: Definició i Característiques

L'Antic Règim va ser el sistema econòmic, social i polític que es va mantenir vigent a Europa fins a les revolucions burgeses. Les societats de l’Antic Règim es caracteritzaven per tenir: una població estancada, una economia agrària de tipus feudal-senyorial, una societat estamental i un sistema polític absolutista.

Economia Senyorial

Sistema econòmic que dóna als senyors laics o eclesiàstics la potestat sobre les terres, en forma de senyoria territorial i senyoria jurisdiccional, i als camperols, el dret a cultivar-les.

Crisi de Subsistència

Crisi econòmica periòdica, originada a les zones rurals i provocada per les males collites com a conseqüència de guerres, gelades, sequeres… La...

Continua llegint "Antic Règim: Definició i Característiques Clau" »

Vocabulari Clau: L'Antic Règim i la Il·lustració (Termes Essencials)

Ciències socials3,14 KB

Vocabulari Clau de l'Època Moderna

Conceptes Generals de l'Antic Règim

Antic Règim: Conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats d’Europa occidental entre els segles XVI i XVIII.

Societat Estamental: Societat que està dividida en 3 estaments: noblesa, clergat i poble.

Economia i Societat

Economia Senyorial: Agricultura com activitat econòmica principal i tot just existeix indústria més enllà del treball artesanal dels gremis.

Gremi: Associació d’artesans d’un mateix ofici.

Manufactura: Producte resultat d’un treball manual.

Crisi de Subsistència: Període d’escassetat d’aliment produït a causa d’unes males collites que produïen fams.

La Il·lustració i les Noves Idees Polítiques

Il·lustració:

...
Continua llegint "Vocabulari Clau: L'Antic Règim i la Il·lustració (Termes Essencials)" »

Crisi i Decadència de la Corona d'Aragó i els Reis Catòlics

Ciències socials2,37 KB

Crisi i decadència a la Corona d'Aragó

Gràcies a les catàstrofes demogràfiques i a la crisi agrícola, s'hi afegí també el col·lapse del comerç marítim. La disminució del comerç significà menys demanda de productes artesanals i manufacturats, fet que provocà que les activitats urbanes anessin minvant. Tot això va fer que els nobles es convertissin en rendistes i prestadors.

Els Reis Catòlics i la monarquia autoritària

Els Reis Catòlics van ser el primer exemple d'una monarquia autoritària. Hereus de les dues corones més importants de la península, originaren una nova entitat política: la Monarquia Hispànica. Cada regne mantenia les seves lleis, moneda i corts; però, gràcies al fet que Castella tenia més pes tant per territori...

Continua llegint "Crisi i Decadència de la Corona d'Aragó i els Reis Catòlics" »

Resum històric: Inquisició, Renaixement, Asteques i Reforma

Ciències socials2,93 KB

1. Descriu

  • Inquisició: era una institució creada pels Reis Catòlics (s. XV) per mantenir l'ortodòxia religiosa; jutjava i perseguia persones sospitoses d'heretgia, afectant principalment conversos sospitosos, moriscos i jueus.
  • Tractat de Tordesillas: va ser un tractat signat l'any 1494 entre la Corona de Castella i el Regne de Portugal per evitar conflictes; es van repartir les àrees de nova exploració fora d'Europa.
  • Virrei: era la persona que dirigia el virregnat, ja que els reis no podien governar directament a causa de la distància.

2. Característiques i pintors del Renaixement

Característiques

  • Treball de la perspectiva.
  • Els artistes signaven les seves obres.
  • L'ésser humà es va convertir en el centre de l'art (antropocentrisme).

Pintors

...
Continua llegint "Resum històric: Inquisició, Renaixement, Asteques i Reforma" »

L'Antic Règim: Monarquia Absoluta i Societat Estamental

Ciències socials2,49 KB

Consolidació de l'autoritat monàrquica

Mentre era menor d'edat, una revolta va posar en perill el seu tron i, quan va accedir al poder, va reforçar l'autoritat monàrquica. Vigilava de prop la noblesa perquè no es tornés en la seua contra, va contractar consellers per controlar el territori i intendents que vigilaven que es compliren les seues ordres.

Models polítics a Europa

Mentre que a la major part d'Europa hi havia una monarquia absoluta, al Regne Unit i a Holanda el sistema era diferent:

  • Regne Unit: El canvi dels Tudor als Stuart va provocar la Revolució Anglesa, que va acabar implantant la monarquia parlamentària amb una nova dinastia pertanyent a la casa d'Orange.
  • Holanda: Cada província tenia el seu governador, anomenat statuder.
...
Continua llegint "L'Antic Règim: Monarquia Absoluta i Societat Estamental" »

Poder i organització a Castella i Aragó (Edat Mitjana)

Ciències socials2,35 KB

Organització i poder a Castella i Aragó

Forma de govern

Forma de govern: ● Cada regne manté les seves lleis i institucions pròpies; el regne crea institucions que se superposen a les institucions anteriors i els donen més poder.

Un element important que creen són els consells.

  • Tenen una funció judicial (tribunal de darrera instància) i legislativa (àmbit de promulgar les seves lleis i mesures).

  • Consell de Castella: màxim òrgan de govern; les Corts.

  • Consell d'Aragó: només funció consultiva.

Cada consell tenia un àmbit concret en què actuava.

Poder local

  • Castella: control directe amb el corregidor, que representa els interessos reials a les ciutats. Controla lleis, poder, tributs...

  • Aragó: minva del poder de les oligarquies amb insaculació

...
Continua llegint "Poder i organització a Castella i Aragó (Edat Mitjana)" »