Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

L'Esperit de la Il·lustració (Segle XVIII)

• La Il·lustració: Moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat durant el segle XVIII a Europa. Va ser inspirador de la independència dels EUA i la Revolució Francesa.

• Precedents clau

  • El científic Newton: Va establir el mètode científic basat en l’observació i la comprovació dels fets.
  • El pensador Locke: Crític amb l’absolutisme.

• Idees fonamentals il·lustrades

  • Fe absoluta en la raó a l’hora d’entendre el món.
  • Rebuig de les idees medievals (teocentrisme, revelació, tradició).
  • La naturalesa com a font de justícia.
  • L’home neix per ser feliç.

Crítica Il·lustrada a l'Antic Règim

• Nou model d’organització política i social basat en la llibertat i la igualtat.
• Crítica directa de

Expansió mediterrània

L'expansió mediterrània: el Regne de València va participar en l'expansió militar de la Corona d'Aragó pel Mediterrani i la seua gent va formar part de les expedicions de conquesta.

Exemples destacats:

• Roger de Llúria, el comandant dels almogàvers en la conquesta de Sicília, empresa per Pere III el Gran; era comte de Cocentaina i va morir a València.
• Ausiàs March, el poeta, va participar en l'expedició d'Alfons V i va formar part de campanyes militars per posar fre a la pirateria que assotava el litoral del Regne de València.

Aquesta expansió de la Corona d'Aragó va rebre el suport dels mercaders i mariners valencians.

Activitat comercial

La importància del comerç marítim: a València es va impulsar la creació...

Els problemes del camp espanyol

Continuava una enorme desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. Les grans zones de latifundis i el fort predomini de minifundis provocaven rendiments baixos i dificultaven l'aplicació de noves tècniques de conreu.

• Zones latifundistes (Andalusia i Extremadura): La població vivia en condicions de subsistència, fet que va provocar conflictes socials i revoltes pageses que reivindicaven l'accés a la terra i un conreu efectiu, com a conseqüència de l'absentisme dels propietaris.
• Minifundis (Galícia): La mala qualitat de la terra al nord només permetia una productivitat de subsistència.

El govern de l'època era conscient dels problemes i, per millorar la producció, es va fomentar l'augment del...

La diversa organització de les colònies

Mandats

Fórmula nascuda després de la Primera Guerra Mundial, que s'aplicà per administrar els territoris dependents de les potències d'Europa Central perdedores de la guerra. Segons aquesta nova fórmula, una potència colonial (bàsicament Gran Bretanya o França) exerciria la tutela sobre un determinat territori en representació de la Societat de Nacions (SDN).

La segregació racial a les colònies

La minoria blanca no es va barrejar amb la majoria indígena; cal destacar les següents característiques:

• Els matrimonis entre blancs i indígenes estaven prohibits.
• Vivien en barris separats (barris residencials, guetos indígenes).
• Separació legal i institucionalitzada (ex.: apartheid a Sud-àfrica)

Causes de la Primera Guerra Mundial

Formació de les aliances internacionals

Bismarck, entre 1870 i 1890, va promoure sistemes d'aliances internacionals que obeïen a aquests principis: aconseguir el domini alemany en la política, crear un bloc de potències amb centre a l'Imperi Alemany i contenir els enemics d'Alemanya. També pretenia aïllar França per a evitar una revenja per la pèrdua de les regions d'Alsàcia i Lorena.

Principals aliances i acords

• Lliga dels Tres Emperadors: Àustria, Rússia i Alemanya.
• Doble Aliança (1879): Alemanya i Àustria signaren aquest pacte.
• Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.

L'Imperi Rus es va veure amenaçat per l'aïllament i va reorientar la seua política exterior cap a l'aliança defensiva

La Revolució Agrària

La Revolució Agrària va ser una sèrie de transformacions en l'agricultura que van fer possible un augment de la producció d'aliments, la qual cosa va permetre l'increment de la població.

Innovacions Agràries

• Canvi del sistema de conreu.
• Introducció de màquines noves.
• Nova estructura de la propietat.

El sistema Norfolk combinava el conreu de cereals amb plantes farratgeres, i va suprimir el guaret.

El tancament de les terres comunals (openfields) va comportar la privatització mitjançant les lleis de tancament (Enclosure Acts).

L'Augment de la Població

L'increment de la producció d'aliments va fer que la fam desaparegués. La població ben alimentada va tenir més resistència a epidèmies i malalties. També es va produir...

L'Imperi Neobabilònic (626-539 aC)

Després de la caiguda d'Assíria, el poder es va repartir entre els caldeus (Mesopotàmia) i els medes (Altiplà Iranià).

El Regnat de Nabucodonosor II (604-562 aC)

Sota el regnat de Nabucodonosor II, el regne de Babilònia va arribar fins a la regió de Síria-Palestina. Va restaurar Babilònia, va dominar el perill elamita (Saqueig de Susa, 596 aC) i va dominar Palestina (amb el setge de 13 anys a Tir i la destrucció de Jerusalem, 587 aC). Però la monarquia només va durar dos regnats més i l'any 539 aC va caure sota l'expansió persa.

Característiques del Regne Neobabilònic

Nabucodonosor va emprendre una gran activitat urbanística. Babilònia era una ciutat amb molts edificis monumentals:

• Explotació

E.2.) La caiguda del comerç internacional

• 1929: L'economia dels EUA suposava el 45% de la producció industrial i un 12,5% de les importacions mundials.
• Davant la dèbil demanda interna, les importacions dels EUA es van reduir, especialment les de productes primaris.
• Les exportacions dels productors de béns primaris es van veure molt afectades: reducció de les exportacions → caiguda general dels preus → menys ingressos → menor demanda de béns manufacturats.

La reacció: Proteccionisme i guerra d'aranzels

Es van implementar polítiques proteccionistes per afavorir els productors domèstics (reserva dels mercats nacionals):

• Tarifa Smoot-Hawley (1931) dels EUA.
• Conferència d'Ottawa (1932) de la Gran Bretanya.
• Començà una guerra d'aranzels

La Revolució Industrial a Gran Bretanya

Entre 1830 i 1870, Gran Bretanya es va consolidar com la fàbrica del món, liderant la primera revolució industrial. La GB va tenir un monopoli dels principals sectors de la producció fabril, com el cotó, ferro, ferrocarril, màquines i carbó. Els altres països tenien una dependència tecnològica significativa.

Gran Bretanya dominava les exportacions mundials, amb la meitat dels productes manufacturats del comerç mundial exportats per ella. El lliurecanvisme, la superioritat tecnològica i econòmica van ser factors clau en aquest èxit. A més, la GB era la principal potència colonial i política, amb abundants recursos i mercats.

Londres es va convertir en el centre comercial i financer del món,...

La Ciutadania en el Món Grecoromà

Les Arrels de la Ciutadania

La idea que els membres d’una comunitat poden ser ciutadans que es governin a si mateixos per igualtat sorgeix entre els segles VI i V a.C., en la polis grega, i uns segles més tard els romans van introduir la noció de ciutadà. Les arrels del nostre ordenament polític i jurídic tenen origen grecollatins.

El Polites Grec

Politeia (Ciutadania)

• La participació directa en els afers públics constituïa l’essència de la ciutadania.
• Aquell que no atenia les seves obligacions cíviques per ocupar-se només dels seus afers privats no era considerat polites (ciutadà) sinó un idiotes (no-ciutadà) que calia expulsar del cos social.
• És per això que en la polis grega ser bona persona